La colònia neerlandesa de Ceilan va existir de 1656 a 1795. La colònia estava administrava per una companyia privada sobirana i d'ella depenia en major o menor grau una part del país que estava administrat per reis singalesos (inicialment com a reis aliats però amb plena independència, però després de 1766 foren reis protegits) mentre la resta era domini d'administració directa de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, principalment els assentaments de la costa.
Establiment dels neerlandesos a Colombo i Jaffna El 12 de maig de 1656 els neerlandesos entraven a Colombo seguint a la rendició portuguesa després d'una resistència extraordinària.
El gener de 1657 la flota portuguesa que sortia de Goa es va trobar amb els neerlandesos i es van lliurar tres combats navals. El 1658 una flota dels Països Baixos, manada per Ryckloff Van Goens es va presentar a Tuticorin i va sotmetre els establiments portuguesos pesquers de la costa. Al cap d'unes setmanes una força de 3000 europeus, bandanesos i singalesos de Colombo van desembarcar a Mannar, seu ara del govern portuguès de Ceilan dirigit per António do Amaral de Meneses; després d'una breu resistència el gruix dels portuguesos va creuar cap a terra ferma i va fugir cap a Jaffna. El fort de Manar es va rendir el 22 de febrer.
Els neerlandesos van creuar a Mantota i van començar a avançar cap a Jaffna arribant a Chundikuli, a 3 km del fort de Nostra Senyora dels Miracles, sense trobar oposició. Allí unes empallissades bloquejaven la ruta el que va demorar l'avanç uns dies. Els habitants es van refugiar darreres les muralles del fort. El 20 de març va començar l'atac; la fam va començar aviat i a més es va declarar una epidèmia. Als tres mesos la pólvora s'havia acabat i els cossos dels morts contaminaven les fonts. La resistència no es podia allargar i el 22 de juny els defensors es van rendir; els soldats van poder sortir amb honor però totes les propietats dels portuguesos i aliats foren confiscades. Els soldats, manats per Gaspar Figueira fou enviada al seu país després de ser tots regirats a fons; la plaça fou saquejada metòdicament.
Una conspiració contra els neerlandesos fou descoberta a Jaffna i 14 conspiradors foren condemnats a mort i van ser executats; altres condemnats van patir terribles tortures i la mort per escampar terror entre la població; un jesuïta fou decapitat i onze penjats. El 20 de novembre de 1658 fou establert com dia d'acció de gràcies per les victòries obtingudes sobre els portuguesos i suplicar a Déu per futures ajudes. El maig de 1659 es va establir una guarnició a l'antiga església portuguesa de Kalpitiya que controlava el comerç amb el port de Puttalam.
Extensió del domini neerlandès La Companyia de les Índies Orientals va estendre el seu domini cap al sud entre el Maha Oya i el Walawe Ganga, amb tot el districte (disawani) de Matara i la major part dels disawanis de Sabaragamuwa, Quatre Korales i Set Korales, antigament domini directe del regne de Kotte. Per terra les fronteres amb el regne eren marcades pels forts de Sitawaka, Anguruwatota i Katuwana; al nord dominaven tot el regne de Jaffna o Jaffnapatnam, incloent i estenent-se fins a Trincomalee, si bé l'autoritat sobre la regió de Vanni només era reconeguda vagament; el riu Bentara marcava el límit amb els districtes singalesos; la part nord fou assignada al disawa de Hulftsdorp, als afores del fort de Colombo, i els districtes del sud al comandant de Galle, al qual el disawa de Matara estava subordinat; el comandant de Jaffna va agafar preeminència i va ser considerat segon després del governador que vivia a Colombo, i que al seu torn depenia del governador de Jakarta. El governador de Colombo estava assistit per un consell polític dels alts oficials; hi havia sis classes de servei civil i unes juntes per l'administració de justícia i per la difusió de la religió cristiana. Es van establir orfenats per pobres.
Situació de l'illa El país havia quedat despoblat entre Negombo i el Walawe Ganga; els camps havien estat abandonats i les preses i els canals destruïts i les grans reserves d'aigua no servien; moltes poblacions van quedar cobertes per la selva; a la costa sud els camins estaven infestats d'elefants; la població del sud no excedia de 350.000 persones si bé el districte de Galle estava en millor situació que Colombo; la població a Jaffna era d'uns 120.000 habitants. Milers d'esclaus tàmils del sud de l'Índia foren portats per la companyia per ser utilitzats en els cultius d'arròs. Els neerlandesos es van dedicar a millorar la situació de la població abans fins i tot de reforçar la fortalesa de Colombo. Es va reparar l'embassament de Kattakarai, que abastia la província de Mantota. El riu Muslai encara no podia servir pel reg i els tàmils de la península es van establir com a cultivadors a Punaryn. El bestiar havia mort en gran part per malalties o per al consum dels soldats europeus i va caldre importar de l'Índia. Els neerlandesos van intentar industries (la seda importada de Bengala per exemple cotó de Coromandel) i van començar cultius sistemàtics de l'indi o blavet (que existia de manera salvatge); el tabac de fora fou gravat per protegir la indústria local. La seca local va emetre considerable quantitat de monedes de coure. la justícia es va establir de manera acurada i en gran part deixada en mans de singalesos. Al nord els oficials portuguesos foren substituïts per tàmils o quatre mudaliyars foren posats al front de les quatre províncies de la península; la costum tàmil (Thesawalamai) fou mantinguda com a base per les decisions legals amb la llei neerlandesa com a supletòria. Els lascarins foren uns dos mil, i se'ls va deixar a les terres de Badawedili (avui Accommodessan) sota les ordres d'un disawa de nom Pierre du Pon, que residia a Colombo i era responsable dels militars de fora el fort, manteniment de camins, assecament de pantans i en general pel benestar del districte. Es van fer liberals cessions de terres als burgher, els colons europeus lliures que no estaven al servei de la Companyia, i els van concedir drets de lliure comerç; a més tenien preferència pels càrrecs sobre els natius i el monopoli d'obrir botigues (amb exclusió dels seus rivals musulmans, dels que es va prohibir l'establiment al país de nous membres d'aquesta comunitat). Degut a l'abundància de matrimonis de soldats neerlandesos amb dones singaleses va obligar a limitar aquestes unions.
Situació del país Wanni i dels veddehs L'exèrcit es va augmentar a dos mil europeus a més dels natius. Els caps wannies van seguir pagant tribut (en elefants) però un d'ells, el més important, Kaila Wannia de Panangaman, no va obeir la crida de Van Goen a comparèixer i va haver de rebre un tracte especial; també els veddehs (veïns dels wannies) van rebre un tractament força amable.
Tensió amb el regne singalès El port de Kottiar oferia facilitats per reparacions de vaixells com cap altre port a la zona. Des del 1658 la Companyia Anglesa de les Índies Orientals rebia informes aconsellant l'establiment d'una factoria a Kalpitiya i això es va reforçar per l'acord de juny de 1661 que regulava el matrimoni de Carles II amb la infanta de Portugal: si alguna de les parts recuperava Ceilan, Colombo retornaria a Portugal i Galle a Anglaterra, mentre el comerç de canyella seria dividit entre els dos estats; la companyia a més va enviar emissaris a Raja Sinha II per establir una factoria per participar del comerç de la canyella, i el rei va rebre aquestes peticions de manera favorable. Els neerlandesos van enviar forces a Kottiar (que es van haver de retirar a causa de una malaltia) i van planejar fortificar Punta Pedro. Entre 1660 i 1664 Adriaan van der Meyden i Ryklof van Goens es van alternar al govern (excepte uns mesos de 1563-1564)després Van Goens (1664-1675) i el seu fill Ryklof van Goens de jonge (1675-1680) van exercir el govern; Rijcklof van Goens fou enviat després a Batàvia (1678-1681)
Conspiració contra Raja Sinha II El 1664 ambaixadors de Portugal i Anglaterra van visitar al rei de Kandy o Uda Rata (ara rei de Sinhala) per demanar l'alliberament dels presoners europeus que eren gairebé tots anglesos. El rei era a Nilambe i va accedir a alliberar-los i després els va oferir passar al seu servei. Mentre s'estava preparant un complot contra la vida del rei que volia proclamar rei al seu fill; la nit del 21 de desembre (dia en que havien estat alliberats els presoners anglesos) a Nilambe 200 soldats singalesos es van revoltar i van matar a la guàrdia reial; els rebels van ocupar el palau però no es van atrevir a atacar al rei i l'endemà aquest amb els seus fidels i els elefants va poder fugir cap a la plaça forta de Galuda a Hanguranketa a uns 20 km més enllà. Els amotinats, el nombre dels quals havia augmentat força, es va dirigir a Senkadagala, on vivia el príncep i la reina i es van emportar amb ells als anglesos, als quals van intentar atreure sense èxit. Els rebels van declarar deposat a Raja Sinha II, van detenir ambaixadors i ciutadans estrangers; el príncep fou proclamar rei a la seva cambra (si bé el príncep es va mostrar contrari). El 25 de desembre estava planejat atacar Hanguranketa però aquell dia el príncep i la germana del rei van fugir i es van reunir amb el rei; els rebels es van enfonsar, alguns es van començar a enfrontar entre ells i finalment un gran cap es va declarar pel rei i es va apoderar de la capital en el seu nom. El rei va poder recuperar ràpidament el control. La repressió fou sagnant i el riu baixava ple de cadàvers. El príncep va desaparèixer i la seva sort no fou coneguda.
Temporal millora de relacions El 1665 el rei va permetre als neerlandesos establir-se a part del districte de Sabaragamuwa i dels de Tres i Quatre Korales; un fort fou construït a Ruwanella i l'església portuguesa de Sabaragamuga fou fortificada. El setembre de 1665 du Pon va marxar a Trincomalee davant el rumor de que els anglesos volien ocupar la plaça i va construir un fort allí. El govern de Jakarta dubtava d'estendre els dominis de la Companyia però la insistència de Van Goens ho va fer possible; a més va insistir en fortificar Kalpitiya i Negombo i recomanava ocupar Chilaw (que estava en mans del rei). Els neerlandesos van oferir regals al rei. El novembre de 1665 el rei va enviar una carta a Van Goens en la que va agrair als neerlandesos els seus serveis contra els portuguesos. El rei havia prohibit no obstant el comerç amb la Companyia. La selva havia crescut i cobert fins i tot les rutes entre províncies de manera que només quedaven estrets passatges que eren tancats i vigilats per portes amb espines anomenades Kadawatu. El poble estava descontent, la popularitat del rei es va esvair i un complot va intentar enverinar al rei (el complot fou avortat i castigat amb terrible severitat).
Conflicte amb els anglesos La Companyia va començar l'explotació de perles sota direcció de Van der Laan. Als ingressos en això es va afegir la captura de 96 elefants (juliol) que foren venuts també amb bons beneficis. Al mateix temps el cultiu d'arròs s'estenia. Problemes interns dels anglesos a la Presidència de Madràs que van durar fins al 1669 van allunyar el perill d'aquests (si bé el rei de Ceilan va enviar emissaris a Madràs el 1667 però els neerlandesos els van interceptar).
Conflicte amb França