fou un gravador i naturalista anglès. En els seus inicis es va portar a treme tota mena de treballs, com ara el gravat coberts, fent anuncis en blocs de fusta, i il·lustrant llibres per a infants. A poc a poc es va canviar a il·lustrar, escriure i publicar els seus propis llibres, guanyant-se una audiència adulta, especialment per les seves il·lustracions de l'obra A History of Quadrupeds.
La seva carrera va començar quan estava com aprenent de gravador amb Ralph Beilby a Newcastle upon Tyne. Es va convertir en soci del negoci i, finalment, se'n va fer càrrec.Entre els aprenents als quals Bewick va ensenyar troben a John Anderson, Luke Clennell, i William Harvey, que al seu torn es van fer molt coneguts com a pintors i gravadors.
Bewick és més conegut per la seva A History of British Birds, títol que és admirat avui dia principalment pels seus gravats de fusta, especialment els petits, observatd agudament, i sovint per les vinyetes humorístiques conegudes com a tail-pieces; el llibre va ser el precursor de totes les modernes guies de camp. També va il·lustrar especialment les Faules d'Esop al llarg de la seva vida.
Se li atribueix la popularització de la innovació tècnica en la impressió d'il·lustracions que utilitzent la fusta. Va adoptar eines de gravació amb metall per tallar fusta de boix a través del gra, produint la impressió de blocs que podrien estar integrats amb tipus de metall, i que van ser molt més duradores que les xilografies tradicionals. El resultat va ser la il·lustració d'alta qualitat a un preu baix.
La vida miniatura|esquerra|Cherryburn, casa d'infància de Bewick Bewick va néixer a Cherryburn,"Cherryburn" una casa al poble de Mickley, Northumberland, prop de Newcastle upon Tyne el 10 o l ' 11 d'agost de 1753, encara que el seu aniversari era sempre celebrat el dia 12.Uglow, 2006. p. 7. Els seus pares eren masovers:Uglow, 2006. p. 6, 9. el seu pare John s'havia casat abans del seu matrimoni amb Jane, i va ser en els seus quaranta, quan Thomas, el major de vuit germans, va néixer. John va llogar una petita minieria de carbó a Mickley Banc, en la que treballaven potser sis homes. Bewick assistí a l'escola a la localitat veïna d'Ovingham.Uglow, 2006. p. 10–11.
Bewick no va destacar en els treballs de classe,Uglow, 2006. p. 12–13. però a una edat molt primerenca va mostrar el seu talent pel dibuix. No tenia classes en art. A l'edat de 14 anys es va posar d'aprenent amb Ralph Beilby, un gravador a Newcastle, on va aprendre a gravar la fusta i el metall, per exemple marcant les joies i els noms de família a les coberteries i els escuts d'armes.Uglow, 2006. p. 39–44. En el taller de Beilby, Bewick va gravar una sèrie de gràfics sobre fusta per Charles Hutton, il·lustrant un tractat sobre la mesura.Uglow, 2006. p. 47–48. A partir de llavors sembla haver-se dedicat per complet al gravat sobre fusta, i en el 1775 va rebre un premi de la Royal Society for the Encouragement of Arts, Manufactures & Commerce per un gravat sobre fusta del "Huntsman and the Old Hound" de "Select Fables perMr Gay, que ell va il·lustrar.Uglow, 2006. p. 92. miniatura|Vinyeta de A History of British Birds, la qual Bewick va titolar com un viatger assedegat bevent del seu barretRayner, John (1947) En 1776 Bewick es va convertir en soci del taller de Beilby. El negoci en comú va prosperar,Uglow, 2006. p. 106–107. convertint-se en un dels principals tallers de gravació de Newcastle que gaudí d'una envejable reputació per l'alta qualitat del treball el seu bon servei.Dixon, 2010. p. 265. El setembre del 1776 va anar a Londres durant vuit mesos, trobant-la una ciutat grollera, enganyosa i cruel, i amb grans contrastos d'injustícia de l'extrema riquesa i pobresa, a tot arreu. Va tornar a la seva estimada Newcastle tan aviat com va poder, però el seu temps a la capital li va donar més fama, experiència en els negocis, i un coneixement de nous corrents artístics.Dixon, 2010. p. 263–264.
L'any 1786, quan ja era suficient econòmicament, es va casar amb Isabella Elliott d'Ovingham; de la que havia estat amic quan eren nens. Van tenir quatre fills, Robert, Jane, Isabella, i Elizabeth; les filles treballarien per la memòria del seu pare després de la seva mort.Dixon, 2010. p. 264. En aquest període de la seva vida va ser descrit per l'artista Thomas Sword Good de Newcastle com "un home de físic atlètic, amb gairebé 6 peus d'alçada i proporcionalment corpulent. Posseïa un gran valor personal i en els seus anys de joventut no va dubtar a respondre a un insult amb un càstig físic. En una ocasió, va ser assaltat per dos miners en tornar de la visita a Cherryburn, i es va tornar contra els agressors, i com ell va dir 'als dos els he donat bé'."Quoted in Notes by Mr. A.G. Stephens on Thomas Bewick illustrating a loan collection of his Drawings and Woodcuts (Fine Art Society’s Galleries, London 1880)
Bewick també es va destacar per tenir un fort sentit moral i va ser un dels primers defensors per donar un tracte just als animals. Es va oposar a tallar la cua dels cavalls, el maltractament animal a actuar com ossos, i a la crueltat amb els gossos. Per sobre de tot, pensava que la guerra era completament inútil. Tots aquests temes es repeteixen en els seus gravats, que es fan ressò a l'atenció de Hogarth als aspectes morals. Per exemple, mostra soldats ferits amb cames de fusta, de tornada de la guerra, i els animals amb una forca al fons.Dixon, 2010. p. 273.
Bewick va tenir un mínim de 30 alumnes que treballaven per a ell i per Beilby com a aprenents, el primer dels quals va ser el seu germà petit John.Dixon, 2010. p. 264. Diversos van ser distingits gravadors com: John Anderson, Luke Clennell, Charlton Nesbit, William Harvey, Robert Johnson, i el seu fill i posteriorment soci Robert Elliot Bewick.Uglow, 2006. p. 407–408.
El 1790 els socis van publicar la seva History of Quadrupeds,"Major Publications" pensada per a nens però arribant a un públic adult, i el seu èxit el va animar a considerar un treball més seriós en la història natural.Uglow, 2006. p. 153–186. En la preparació d'aquest, Bewick va passar diversos anys gravant en blocs de fusta per Land Birds, el primer volum de A History of British Birds. Donat que tenia un coneixement profund de les aus de Northumberland, Bewick va preparar les il·lustracions, de manera que Beilby s'encarregava de muntar el text, que s'esforçava per redactar. Bewick va acabar d'escriure la majoria de textos,Dixon, 2010. p. 265. que el portaria a una disputa sobre la seva autoria. Bewick va negar tenir a Beilby com a autor, i al final només Bewick va aparèixer a la portada de l'obra, juntament amb un apartat d'explicació al final del prefaci.Uglow, 2006. p. 242–261.
El llibre va ser un èxit immediat quan va ser publicat - pels mateixos Beilby i Bewick– el 1797.Uglow, 2006. p. 242–261. Bewick va començar a treballar a la vegada sobre el segon volum, Water Birds, però el desacord sobre l'autoria el portaria a una separació definitiva amb Beilby. Bewick va ser incapaç de controlar els seus sentiments i resoldre problemes en silenci, de manera que l'associació va acabar, de forma turbulenta i cara, deixant Bewick amb el seu propi taller. Bewick havia de pagar £20, equivalent al voltant de £20,400 de 2011,Officer, Lawrence H. (2009)[lower-alpha 1] pels honoraris de l'advocat, i més de £21 per Beilby pel taller i la maquinària.Uglow, 2006. p. 262–279, 293–305. miniatura|Thomas Bewick en 1827, per Thomas Sword Good Amb l'ajuda dels seus aprenents Bewick portà a terme el segon volum, Water Birds, en 1804, com a autor únic. Es va trobar amb la tasca de gestionar els problemes contínus de les impremptes, però el llibre va tenir tant d'èxit com el primer volum.Uglow, 2006. p. 262–279, 293–305.
L'abril del 1827, el naturalista nord-americà naturalista i pintor d'aus John James Audubon va arribar a la Gran Bretanya per trobar un taller d'impressió adequat per a la seva obra Birds of America. Bewick, que encara vivia a l'edat de 74, li va mostrar la xilografia en la que estava treballat, un gos espantat d'uns troncs d'arbres que semblen figures diabòliques en la foscor, i va donar a Audubon una còpia del Quadrupeds pels seus fills.Uglow, 2006. p. 388–389.
Bewick era aficionat a la música de Northumberland, i de la Northumbrian smallpipes en particular.Uglow, 2006. p. 121–122. Volia sobretot promoure les Northumbrian smallpipes, i per donar suport al gaiter John Peacock, va animar els Peacock a ensenyar els alumnes a ser especialistes d'aquest tipus de música. Un d'aquests alumnes va ser el fill de Thomas, Robert, que va mostrar amb els seus manuscrits que el repertori de la música de gaita una imatge d'un gaiter de la dècada de 1820.Uglow, 2006. p. 283–284, 398–399.
El darrer gravat de fusta de Bewick, Waiting for Death, era un antic os de cavall de batalla, trist i dempeus al costat d'una cosa d'arbre, que havia vist i dibuixat com a aprenent; d'aquest treball se'n va fer ressò la darrera obra de William Hogarth, The Bathos, que mostra l'artista caigut per una fractura a la columna.Uglow, 2006. p. 393–394. Va morir després d'alguns dies de malaltia, el 8 de novembre de 1828, a casa seva. Seria enterrat al cementiri d'Ovingham, al costat de la seva esposa Isabel, que havia mort dos anys abans,Isabella Bewick died on 1 February 1826. i no gaire lluny dels seus pares i el seu germà John.Uglow, 2006. p. 394–395.
Treball Tècnica L'art de Bewick és considerat com el cim del seu camp, ara conegut com a gravat en fusta. Això és degut tant a la seva destresa i el mètode, que a diferència de la tècnica de la fusta tallada dels seus predecessors, esculpeix amb Ribot,en una caixa de Boix comú, utilitzant eines fines normalment afavorides pels gravadors de metall."Thomas Bewick" (PDF) miniatura|esquerra|Un dels blocs de fusta de Bewick El tall de fusta de boix, a través de l'extrem del gra dur ja és suficient per gravar fi, el que permet un major detall en la tala normal d'arbres. Aquest va estar el mètode predominant en l'època de Bewick.Uglow, 2006. p. xiii. A més, ja que un gravat de fusta s'entinta a una cara, només requereix una baixa pressió per imprimir una imatge, de manera que els blocs poden tenir una durada de molts milers d'impressions, i, el mes important, es poden muntar en una pàgina de tipus de metall per a la impressió normal en una única prova. En canvi, una planxa de coure amb el gravat s'entinta en les ranures gravades lleres, la cara ha de ser netejada de tinta abans de la impressió, cal molt mes alta pressió, i les imatges han de ser impresos per separat del text, assolit una major despesa."Thomas Bewick"