La presència de poblacions de parla alemanya a l'Europa central i de l'Est té les seves arrels en molts segles d'història, atès que l'arribada a l'Europa nord-oriental dels pobles germànics és fins i tot anterior a l'Imperi Romà. La presència d'estats alemanys independents a la regió (particularment Prússia), i més tard de l'Imperi alemany i altres països multi-ètnics com Àustria-Hongria, Polònia, la Rússia Imperial, etc., demostra l'extensió i la duració de les poblacions de parla alemanya a aquests territoris.

En alemany, les poblacions alemanyes d'aquestes parts d'Europa són generalment anomenades Volksdeutsche (alemanys ètnics). El nombre d'alemanys ètnics a l'Europa central i de l'est va caure dramàticament de resultes de la fugida i expulsió d'alemanys a Europa, durant la primera meitat del .

Hi ha encara un nombre substancial d'alemanys ètnics en els països que ara són veïns d'Alemanya i Àustria a l'est (Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, i Eslovènia). A més a més, hi ha o hi ha hagut poblacions significatives a llocs com Estònia, Letònia, Romania, Moldàvia, Ucraïna, Rússia i Kazakhstan.

Poblaments durant l'alta edat mitjana A l'alta edat mitjana, Carlemany va sotmetre una sèrie de pobles germànics a l'Europa central assentats en una zona delimitada al sud pels Alps, a l'oest pels Vosges, al nord per la Mar del Nord i el riu Elba i a l'est pel riu Saale. Aquests pobles germànics, poc homogenis, estaven formats per diverses tribus i grups que es formaren i s'assentaren en aquesta zona durant el període de les migracions.

Després que l'Imperi Carolingi fos dividit, aquests pobles es trobaven en la part oriental, conegut com a Frància Oriental o Regnum Teutonicum, i amb el temps passaren a ser coneguts com a alemanys. L'àrea va ser dividida en els ducats arrel de Suàbia (Alamània), Francònia, Saxònia i Baviera (incloent-hi Caríntia). Més tard, el Sacre Imperi Romanogermànic es consolidaria, però no exclusivament, en aquestes regions.

Poblaments medievals (Ostsiedlung)

miniatura|La fortalesa Ordensburg Marienburg a Malbork, el castell de maó més gran del món, seu de l'Orde Teutònic. El terme alemany Ostsiedlung (literalment Poblament cap a l'est) fa referència a l'expansió de la cultura, llengua, estats i assentaments alemanys a regions del nord-est, Europa central i Europa de l'est, anteriorment habitat des de les Grans migracions per pobles bàltics, romanesos, hongaresos i, des del , eslaus.Peter Heather, Empires and Barbarians: Migration, development and the birth of Europe (2009), p. 389-396. El territori afectat s'estenia més o menys de l'Estònia moderna al nord a l'Eslovènia moderna al sud.

El creixement de població durant l'alta edat mitjana va estimular el moviment de pobles de territoris renans, flamencs i saxons de l'Imperi Romà Sagrat cap a l'est, a les regions bàltiques i poloneses, menys poblades. Aquests moviments reberen el suport de la noblesa alemanya, els reis i ducs eslaus i l'església medieval. La majoria d'aquest poblament va ser pacífic, per bé que de vegades va desplaçar els eslaus i els pobles bàltics pagans (vegeu Croades Bàltiques). La Ostsiedlung es va accelerar amb l'arribada de l'Orde Teutònic.Sebastian Haffner, The Rise and Fall of Prussia, p. 6–10. Així mateix, a Estíria i Caríntia, es formaren comunitats alemanyes en àrees habitades per eslovens.

A mitjan segle XIV el progrés de poblament es va alentir arran de la Pesta negra; a més a més, la majoria de regions cultivables i prometedores estaven en gran part ocupades. Els dirigents eslaus locals de Pomerània i Silèsia continuaren convidant els pobladors alemanys als seus territoris.

Com a resultat, tot el territori anteriorment Wend romangué poblat per una majoria alemanya i els Wends foren assimilats gairebé del tot. Més a l'est, s'hi establiren minories substancials alemanyes, que bé mantengueren els seus costums, bé foren assimilats per la població amfitriona. La densitat de pobles i ciutats va augmentar dràsticament. El dret alemany va ser introduït a la majoria de ciutats de la zona fos quin fos el percentatge d'habitants alemanys.

Zones poblades durant l'Ostsiedlung Les àrees següents reberen poblament alemany durant el Ostsiedlung: Dins l'Alemanya actual: Brandemburg, Mecklenburg-Pomerània Occidental, Saxònia, Saxònia-Anhalt i Slesvig-Holstein Als antics territoris orientals d'Alemanya: Pomerània, Brandenburg oriental, Prússia oriental i Silèsia Sudetenland Transsilvània (saxons de Transsilvània) Carpats Memelland, Estònia i Letònia (germanobàltics) Polònia (vegeu Història de Polònia)

Relacions polítiques i comercials que comportaren l'assentament d'alemanys miniatura|Composició ètnica de la Prússia oriental el . El terme letts és una denominació històrica dels letons."Lett" at Merriam-Webster Online

Lliga hanseàtica Entre els segles XIII i , el comerç a la mar bàltica i l'Europa central estava dominat pel comerç alemany a través de la Lliga Hanseàtica. La lliga era una aliança militar de parla baix-alemanya que van establir i mantenir un monopoli comercial al Bàltic i fins a cert punt a la Mar del Nord. Les ciutats de la Hansa i els llocs de comerç normalment albergaven poblacions alemanyes relativament grans, amb famílies de mercaders de les més riques i fraccions políticament dominants.

Cavallers teutònics De la segona meitat del al , els cavallers teutònics governaren Prússia amb el seu estat monàstic. En conseqüència, el poblament alemany es va accelerar al llarg de la costa sud-est del bàltic. Aquestes àrees, centrades al voltant de Danzig i Königsberg, foren la zona de població alemanya més gran fora del Sacre Imperi Romanogermànic i només passaria a formar part de l'Imperi alemany com Prússia oriental i occidental el 1871.

Poblaments dels segles  al XIX Repercussions de la Guerra dels Trenta Anys Quan la Guerra dels Trenta Anys va devastar l'Europa central, moltes zones es despoblaren completament i d'altres patiren greus pèrdues de població. Aquestes zones foren en part repoblades per alemanys provinents de zones menys afectades. Així i tot, hi hagué pobles que no foren repoblats, motiu pel qual la densitat de poblacions a la zona era major a l'edat mitjana que avui.

Polònia Els segles XVI i , pobladors dels Països Baixos i Frísia, sovint de fe mennonita, fundaren pobles a Prússia, al llarg del Vístula i els seus afluents, i a Kujawy, Masòvia i la Gran Polònia. La llei amb la qual aquests pobles s'organitzaren es va anomenar llei Olęder, mentre que els pobles s'anomenaren Olędry. Els habitants de tals pobles els anomenaven Olędrzy, sense tenir en compte la seva ètnia. De fet, la gran majoria de pobles Olęder de Polònia foren poblats per alemanys ètnics, normalment Luterans, que parlaven un dialecte de baix alemany anomenat plautdietsch.Jerzy Szałygin, Katalog Zabytkow Osadnictwa Holenderskiego Na Mazowszu (Warsaw: DiG Wydawnictwo, 2004), p. 15-28

Sueus del danubi a Hongria i als Balcans Amb la decadència de l'Imperi Otomà es poblaren zones devastades d'Hongria, que llavors era molt més gran que avui en dia, amb pobladors alemanys, cap a finals del . El sueus del Danubi s'assentaren a la Suàbia turca i zones adjacents, i vengueren molts més pobladors fins al per assegurar la frontera d'Hongria amb el Otomans.

També hi hagué una afluència de sueus del Danubi cap a l'Adriàtic en el que més tard seria Jugoslàvia.

També arribaren pobladors de Salzkammergut a Transsilvània per repoblar les zones devastades per les guerres amb el turcs. Aquests es conegueren com a landler de Transsilvània.

Galítsia Després de la Primera partició de Polònia l'Imperi austríac va prendre el control del sud de Polònia, més tard conegut com a Regne de Galítsia i Lodomèria. El procés de colonització de la terra de la nova corona va començar després, especialment sota el regnat de Josep II.

Imperi rus Des del 1762, Rússia fer venir pobladors alemanys. Uns s'establiren a les regions nord-oest del Kazakhstan, al Volga i, per tant, foren anomenats alemanys del Volga. Altres s'establiren cap a la costa de la Mar Negra i a la zona del Caucas. Aquests poblaments s'estengueren al llarg dels segles XVIII i .

Cap a finals del , molts alemanys del Vístula o Olędrzy emigraren a Volínia, tal com feren els descendents dels primers pobladors mennonites, els avantpassats dels quals havien viscut a la Prússia Occidental des de l'Ostsiedlung. A Rússia foren coneguts com a russos mennonites.

Segons els censos de 1926 i 1939, hi havia 1.238.000 i 1.424.000 d'alemanys que vivien a la Unió soviètica respectivament.Ezra Mendelsohn, Jews and Other Ethnic Groups in a Multi-ethnic World, 1987, p.85, ,

Turquia Des de la dècada de 1840, hi hagué alemanys que emigraren a Turquia, qui llavors era aliada de l'Imperi alemany. Els que s'establiren a Istanbul foren coneguts com a alemanys del Bòsfor.

1871-1914 miniatura|550x550px|Prussia (verd) dins de l'Imperi alemany, 1871-1918. miniatura|550x550px|Mapa d'Àustria-Hongria que mostra les zones habitades per alemanys en vermell segons el cens del 1910. Cap el , totes les ciutats d'Europa de grandària modesta tenien un barri alemany i un barri jueu. A més, certes parts de l'Europa central i de l'est, especialment les més properes a la frontera amb Alemanya, tenien zones en les quals els alemanys formaven una majoria.

Imperi alemany i nacionalisme europeu La segona meitat del i la primera meitat del segle XX va com augmentava el nacionalisme a Europa. Anteriorment, un país estava format en gran part de qualssevol pobles que visquessin a la terra que estava sota el domini d'un governant particular. Així, com que els principats i els regnes creixien a gràcies a la conquesta i el matrimoni, un governant tenir pobles de moltes ètnies diferents sota el seu domini.

El concepte de nacionalisme es va basar en la idea d'unes persones que compartien un vincle comú amb la raça, la religió, la llengua i la cultura. A més, el nacionalisme afirmava que cada poble tenia uns drets a la seva nació. Així, bona part de la història europea de la darrera meitat del i la primera meitat del segle XX es pot entendre com un seguit d'esforços per redibuixar les fronteres nacionals amb el concepte de "un poble, una nació".

El 1871 va néixer l'Imperi alemany com un estat nació alemany; aquest fet està íntimament relacionat amb la figura del canceller Otto von Bismarck. Mentre que l'imperi incloïa regions de Prússia poblades per alemanys que anteriorment havien quedat fora, també incloïa zones amb minories daneses, caixúbies i altres. A segons quines zones, com la província de Posen o la part sud de l'Alta Silèsia, la majoria de la població era polonesa.

L'Àustria alemanya va quedar a fora de l'imperi, i així també moltes de regions de majoria alemanya d'Europa central i Europa de l'est. La majoria de zones de majoria alemanya del centre-sud i sud-est d'Europa, en canvi, va quedar inclosa en el multi-ètnic Imperi Habsburg.

Ostflucht Des de finals del , hi va haver una migració dins de la mateixa Prússia, des de les zones més rurals de l'est cap a les més pròsperes i urbanes províncies de l'oest de Prússia, especialment la zona del Rin-Ruhr i Colònia, un fenomen anomenat Ostflucht. En conseqüència, aquestes migracions augmentaren el percentatge de població polonesa a Posen i Prússia occidental.Andrzej Chwalba - Historia Polski 1795-1918 pages 175-184, 461-463

Amb finalitats nacionalistes, l'estat prussià va establir una comissió de poblament com a resposta que pretenia poblar amb alemanys aquestes zones. En total, 21.886 famílies (154.704 persones) de les 40.000 planejades s'hi varen assentar en el moment de la desaparició de la comissió. La història de les expulsions de població polonesa s'explica a l'article expulsió de polonesos per part d'Alemanya.

1914-1939 Primera Guerra Mundial