En finances, un índex borsari és un índex que mesura el rendiment d'un mercat de valors, o d'un subconjunt d'un mercat de valors. Ajuda els inversors a comparar els nivells de preus actuals de les accions amb els preus passats per calcular el rendiment del mercat en un interval de temps concret.
Els inversors poden invertir en un índex borsari comprant un fons indexat, que s'estructura com un fons d'inversió o un fons cotitzat en borsa (ETF), i "segueix" un índex. La diferència entre el rendiment d'un fons indexat i l'índex de referència, si n'hi ha, s'anomena error de seguiment (o tracking error).
Tipologia Segons la cobertura Els índexs borsaris es poden classificar i segmentar pel conjunt d'accions subjacents incloses en l'índex, de vegades anomenat "cobertura". Les accions subjacents solen agrupar-se en funció dels seus fonaments econòmics o de la demanda dels inversors que l'índex pretén seguir.
La cobertura d'un índex borsari és independent del mètode de ponderació. Per exemple, l'índex S&P 500 ponderat per capitalització de mercat cobreix les 500 accions més grans de l'S&P Total Market Index, però també hi ha disponible un índex S&P 500 ponderat per igual amb la mateixa cobertura.
Cobertura mundial o global: Aquests índexs intenten representar el rendiment del mercat borsari global. El MSCI World té gairebé 1.400 components que cobreixen aproximadament el 85% de la capitalització de mercat ajustada al capital flotant en 23 països desenvolupats. La FTSE Global Equity Index Series arriba més al detall en l'espectre de capitalització borsària, incloent més de 16.000 empreses. En canvi, el S&P Global 100 és més limitat, amb només 100 empreses. Cobertura regional: Aquests índexs representen el rendiment del mercat borsari d'una sola regió geogràfica. Alguns exemples d'aquests índexs són el FTSE Developed Europe Index i el FTSE Developed Asia Pacific Index. Cobertura nacional: Aquests índexs representen el rendiment del mercat de valors d'un sol país i, per extensió, reflecteixen el sentiment dels inversors sobre l'estat de la seva economia. Els índexs de mercat citats més freqüentment són els índexs nacionals compostos per accions de grans empreses cotitzades a les borses més grans d'una nació, com ara el DAX a Alemanya, el NIFTY 50 a l'Índia, el Nikkei 225 al Japó, el KSE 100 al Pakistan, el FTSE 100 al Regne Unit i el S&P 500 als Estats Units. Cobertura basada en mercats/borses: Aquests índexs es poden basar en la borsa en què es negocien les accions, com ara el NASDAQ-100, o en grups de borses, com ara l'Euronext 100 o l'OMX Nordic 40. Cobertura sectorial: Aquests índexs resegueixen el rendiment de sectors de mercat específics. Alguns exemples són el Wilshire US REIT Index, que resegueix més de 80 fons d'inversió immobiliària, i el NASDAQ Biotechnology Index, integrat per unes 200 empreses de la indústria de la biotecnologia. Cobertura segons atribtus: L'any 2005 Standard & Poor's va introduir els índexs d'estil de creixement S & P Pure Growth i d'estil de valor S & P Pure Value, que es calculen segons uns atributs de les accions. És a dir, el pes de les accions en l'índex es determina segons uns atributs que defineixen els criteris d'un índex específic. Per a aquests dos índexs, s'assigna un atribut de valor o de creixement a cada acció (una acció únicament pot tenir un únic atribut, no ambdós). Metodologia de S & P a través de Wikinvest
Segons el mètode de ponderació Els índexs borsaris es poden categoritzar segons la seva metodologia de ponderació de l'índex, o les regles sobre com s'assignen les accions a l'índex, independentment de la seva cobertura d'accions. Per exemple, el S&P 500 i el S&P 500 Equal Weight cobreixen el mateix grup d'accions, però el S&P 500 està ponderat per capitalització de mercat, mentre que el S&P 500 Equal Weight atorga el mateix pes a cada constituent. A continuació s'llisten alguns mètodes comuns de ponderació d'índexs. A la pràctica, molts índexs imposaran restriccions, com ara límits de concentració, sobre aquestes regles.
Ponderació per capitalització de mercat: Pondera les accions constituents per la seva capitalització de mercat (sovint anomenada "capitalització borsària"), és a dir, el preu de l'acció multiplicat pel nombre d'accions en circulació. Sota el model d'avaluació d'actius financers (CAPM), una cartera de mercat ponderada per capitalització de mercat té una eficiència mitjana-variància, el que significa que es pot esperar que produeixi el rendiment més alt possible per a un nivell de risc donat. Un índex ponderat per capitalització borsària també es pot considerar un índex ponderat per la liquiditat, ja que les accions de gran capitalització tenen tendència a tenir la major liquiditat i la capacitat més gran per gestionar els fluxos d'inversors; les carteres amb aquestes accions poden tenir una capacitat d'inversió molt elevada. Un índex ponderat per capitalització borsària (també anomenat índex de valor de mercat) com els índexs S&P 500 o Hang Seng té en compte la capitalització de les empreses que el componen. Per tant, un canvi relativament petit en el preu d'una acció d'una gran empresa influirà fortament el valor de l'índex. Tradicionalment, els índexs calculats per capitalització borsària tenien una ponderació completa; és a dir, es calculaven multiplicant nombre d'accions per preu de mercat. Recentment, molts d'ells han canviat a una ponderació ajustada al capital flotant (en anglés: free float); és a dir, tenint en compte únicament aquelles accions que es negocien lliurement al mercat. Un índex ponderat per capitalització borsària modificat és un híbrid entre la ponderació per capitalització borsària i la ponderació per igual. És similar a una ponderació per capitalització amb una diferència principal: les accions més grans es limiten a un percentatge màxim de l'índex i l'excés de ponderació es redistribuirà de manera equitativa entre la resta d'accions de l'índex. Ponderació per capitalització de mercat ajustada al capital flotant: Ajusta el pes de l'índex de capitalització de mercat de cada empresa excloent les accions mantingudes de manera estreta o estratègica que generalment no estan disponibles per al mercat públic. Aquestes accions poden estar en mans de governs, empreses filials, fundadors i empleats. Els límits a la propietat estrangera imposats per les regulacions governamentals també podrien estar subjectes a ajustos de capital flotant. Aquests ajustos informen els inversors de possibles problemes de liquiditat derivats d'aquestes participacions que no s'aprecien en la xifra bruta d'accions en circulació d'una empresa. Els ajustos de capital flotant no són fàcils de calcular i els diferents proveïdors d'índexs utilitzen diferents mètodes d'ajust, cosa que de vegades pot produir resultats diferents. Ponderació per preu: Pondera cada acció constituent pel seu preu per acció dividit per la suma de tots els preus de les accions de l'índex. Un índex ponderat per preu es pot veure com una cartera amb una acció de cada empresa constituent. Tanmateix, un desdoblament d'accions (split) per a qualsevol acció constituent de l'índex faria que el pes d'aquesta acció a l'índex disminuís, fins i tot en absència de qualsevol canvi significatiu en els fonaments d'aquesta empresa. Aquesta característica fa que els índexs ponderats per preu siguin poc atractius com a referència (benchmarks) per a estratègies d'inversió passiva i gestors de carteres. Tanmateix, molts índexs ponderats per preus, com ara el Dow Jones Industrial Average i el Nikkei 225, se segueixen amplament com a indicadors visibles dels moviments diaris del mercat. El Nikkei 225 aplica un factor d'ajust per evitar que les accions de preu molt elevat dominin l'índex. A diferència d'un índex ponderat per capitalització borsària, un índex ponderat per preu necessitarà un mètode alternatiu de selecció de constituents. Per exemple, els constituents del Nikkei 225 són seleccionats per un comitè, "tenint en compte els pesos dels sectors industrials". En un índex de preus ponderats com el Dow Jones Industrial Average, NYSE Arca Major Market Index i el NYSE ARCA Tech 100 Index, el preu de cada acció és l'única consideració a l'hora de determinar el valor de l'índex. D'aquesta manera, el moviment dels preus d'una sola acció influirà en el valor de l'índex. Ignora la mida relativa de l'empresa. Ponderació per igual: Dona a cada acció constituent un pes de 1/n, on n representa el nombre d'accions de l'índex. produeix les carteres menys concentrades. La ponderació per igual de les accions d'un índex es considera una estratègia ingènua perquè no mostra preferència per cap acció individual. Zeng i Luo (2013) assenyalen que els índexs ponderats per igual de mercat ampli són indiferents als factors i aleatòria la mala valoració dels factors. Els índexs d'accions ponderats per igual tendeixen a sobreponderar les accions de petita capitalització i a infraponderar les accions de gran capitalització en comparació amb un índex ponderat per capitalització borsària. Aquests biaixos solen donar lloc a una major volatilitat i una menor liquiditat que els índexs ponderats per capitalització borsària. Un índex ponderat per igual pot continuar seleccionant els seus constituents per capitalització de mercat; per exemple, els índexs MSCI Equal Weighted utilitzen els mateixos constituents que els corresponents índexs d'accions globals MSCI ponderats per capitalització de mercat ajustats al capital flotant. Un "índex igual-ponderat" és aquell en què tots els components tenen el mateix pes.-monkey-bars.pdf? force_download = true Benchmarking Equal-Weight: raising the Monkey Bars Per exemple, l'Índex 400 de Barron assigna un valor de 0,25% a cadascuna de les 400 accions incloses en l'índex, que sumaran 100 en total.Checking In On Equal-Weight ETFs This Year - Yahoo Finance Ponderació per factors: Pondera les accions constituents en funció dels factors de risc de mercat de les accions tal com es mesuren en el context de models de factors, com ara el model de tres factors de Fama–French. Aquests factors solen incloure Creixement, Valor, Mida, Rendiment, Momentum, Qualitat i Volatilitat. Les estratègies d'inversió passiva per factors se coneixen a vegades com a estratègies "smart beta". Els inversors poden utilitzar estratègies d'inversió o carteres per factors per complementar una cartera indexada ponderada per capitalització borsària, orientant o canviant l'exposició de la seva cartera cap a determinats factors. Ponderació per factors fonamentals: Pondera les accions constituents basant-se en "factors fonamentals de les accions" seleccionats arbitràriament en lloc de dades del mercat financer d'accions. Els factors fonamentals poden incloure vendes, ingressos, dividends i altres factors analitzats en l'anàlisi fonamental. De manera similar a l'anàlisi fonamental, la ponderació fonamental assumeix que els preus del mercat borsari convergiran cap a un preu intrínsec suggerit pels atributs fonamentals. Determinats factors fonamentals també s'utilitzen en índexs generats per ponderació de factors. Ponderació per volatilitat: Pondera les accions constituents pel valor invers de la seva volatilitat relativa de preus. La volatilitat dels preus es defineix de manera diferent per cada proveïdor d'índexs, però dos mètodes comuns són la desviació estàndard dels últims 252 dies de negociació (aproximadament un any natural) i la desviació estàndard setmanal dels rendiments dels preus dels darrers 156 setmanes (aproximadament tres anys naturals).