Old Trafford és un estadi de futbol situat al districte suburbà de Trafford a la ciutat de Manchester, al nord-oest d'Anglaterra. Allà hi juga els seus partits com a local el Manchester United FC, que competeix a la FA Premier League. Té capacitat per a 75.957 espectadors, Old Trafford és el segon estadi amb més capacitat d'Anglaterra només superat pel Wembley Stadium, el tercer del Regne Unit i l'onzè d'Europa. L'estadi es troba aproximadament a vuit-cents metres de l'Old Trafford Cricket Ground i de l'adjacent estació de Metrolink.
El camp, conegut amb el nom popular de the Theatre of Dreams (el Teatre dels Somnis) gràcies a Bobby Charlton, ha estat la casa del Manchester United des del 1910, amb l'excepció dels anys 1941 fins al 1949, després del bombardeig de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest període el club va compartir el Maine Road amb els seus rivals, el Manchester City FC. El camp s'ha sotmès a diverses expansions durant la dècada dels 90 i del 2000, la més significativa va ser la construcció d'un nou pis a les grades Nord, Oest i Est i que va servir per tornar, gairebé, a la capacitat original de l'estadi de 80.000 espectadors. Una futura expansió, probablement afegint un nou pis a la graderia Sud podria elevar la capacitat fins a quasi 90.000 espectadors. L'actual record de capacitat és del 1939, quan 76.962 espectadors van presenciar el partit de semifinals de l'FA Cup entre el Wolverhampton Wanderers i el Grimsby Town.
Aquest camp ha estat sovint, seu de partits de semifinals de l'FA Cup com a estadi neutral i, també, s'hi han disputat diversos partits mentre es construïa el Wembley Stadium. Competicions internacionals com la Copa del Món de Futbol de 1966, l'Eurocopa de 1996 o la Final de la Lliga de Campions del 2003 també s'han disputat en aquest estadi. Més enllà dels partits de futbol, diversos partits de rugbi, com la final del Campionat del món de rugbi del 2000, també han tingut Old Trafford com a seu.
Història miniatura|L'interior de l'estadi Old Trafford després de la seva recent ampliació el 2006. El Newton Heath inicialment va disputar els seus partits com a local en un camp situat a North Road, a prop de l'empresa ferroviària a la qual pertanyia el club. La seva capacitat original era d'unes 12.000 persones, encara que els funcionaris del club van considerar que la capacitat de les instal·lacions era insuficient per a un club que aspirava a unir-se a la Football League. El 1887 es va dur a terme un procés d'expansió del camp i, el 1891, el Newton Heath va usar les seves reserves financeres —que no eren abundants en aquesta època—, per comprar dues tribunes, cadascuna capaç d'albergar a 1.000 espectadors. Encara que no es van registrar assistents a molts dels primers partits a North Road, la major assistència de la qual es té registre va ser d'aproximadament 15.000 persones, per a un partit de la First Division contra el Sunderland el 4 de març de 1893. Una assistència similar havia ocorregut prèviament durant un partit amistós contra el Gorton Villa, el 5 de setembre de 1889.
Al juny de 1893, després que el club fos desallotjat de North Road pels seus amos, Manchester Deans and Canons —els qui sentien que era inadequat per al club cobrar una quota per ingressar al camp—, el secretari A. H. Albut va decidir usar l'àrea de Bank Street, a Clayton. En un inici no tenia graderies; les primeres es van construir per al començament de la temporada 1893-94. Una abastava tota l'extensió del terreny de joc en un costat, i l'altra es trobava darrere de la porteria en el «Bradford end» —«extrem Bradford». A l'extrem oposat, el «Clayton end», el camp havia estat «construït, proporcionant-se milers per a aquesta àrea [sic]». El primer partit de lliga disputat pel Newton Heath a Bank Street va ser contra el conjunt de Burnley FC l'1 de setembre de 1893, quan 10.000 espectadors van veure a Alf Farman marcar una tripleta, els únics gols del Newton Heath en el seu triomf per 3-2. Els seients restants es van completar per al següent partit de la lliga contra el Nottingham Forest, tres setmanes després. A l'octubre de 1895, abans de la visita del Manchester City, el club va adquirir una tribuna amb una capacitat de 2.000 seients del club de rugbi league Broughton Rangers, a més d'incorporar una altra tribuna en el «costat reservat» —per diferenciar-ho del «costat popular». No obstant això, el clima d'aquesta època va limitar l'assistència per al partit contra el Manchester City a només 12.000 espectadors.
Una vegada que el camp de Bank Street es va tancar temporalment per assumptes judicials el 1902, el capità Harry Stafford va recaptar prou diners per a pagar el següent partit del club com a visitants contra el Bristol City i va trobar un local temporal a Harpurhey per als següents partits de reserva contra el Padiham. Després d'una inversió financera, el nou president del club J. H. Davies va pagar 500 lliures per erigir una nova tribuna de 1.000 seients a Bank Street. En els següents quatre anys, l'estadi es va cobrir de seients en els seus quatre costats i va poder albergar a un aproximat de 50. 000 espectadors, alguns dels quals podien mirar els partits des del mirador situat damunt de la tribuna central.
No obstant això, després del primer títol de lliga del Manchester United el 1908 i la FA Cup un any després, es va determinar que el Bank Street era massa restrictiu respecte a l'ambició de Davies; al febrer de 1909, sis setmanes abans del primer títol de la FA Cup de l'equip, es va nomenar a Old Trafford com la nova seu del Manchester United després d'adquirir el terreny per al voltant de 60.000 lliures. L'arquitecte Archibald Leitch va obtenir un pressupost de 30.000 lliures per dur a terme la construcció de l'estadi; els plans originals consistien en un recinte amb una capacitat de 100.000 assistents, encara que les limitacions del pressupost van obligar al fet que el projecte es reduís a només 77.000 seients. La construcció de l'edifici va recaure al seu torn en la constructora Messrs Brameld i Smith, de Manchester. La major assistència a l'estadi es va registrar el 25 de març de 1939, quan es va disputar la semifinal de la FA Cup entre el Wolverhampton Wanderers FC i el Grimsby Town i es va aconseguir una assistència de 76.962 persones.
Els bombardejos durant la Segona Guerra Mundial van destruir gran part de l'estadi. El túnel central de la graderia sud va ser l'única cosa que va quedar d'aquella època. Al final de la guerra, el club va obtenir una compensació per part de la War Damage Commision per un total de 22.278 lliures. Mentre el procés de reconstrucció es duia a terme, l'equip va disputar els seus partits com a local a l'estadi Maine Road del Manchester City. A l'any, el Manchester United va haver de pagar 5.000 lliures conjuminat a un percentatge nominal sobre les entrades de cada partit. Posteriors millores van incloure l'addició dels sostres, primer a l'extrem Stretford i després a les tribunes de les zones nord i est. Els sostres eren sostinguts per pilars que obstruïen la visió de molts espectadors, per la qual cosa van ser substituïts eventualment amb una estructura de mènsula. L'extrem Stretford va ser de fet l'última zona de l'estadi a la qual se li va proporcionar l'estructura de mènsula, la qual es va completar a temps per a la temporada de 1993-94. El 25 de març de 1957 es van estrenar quatre torres de que van tenir un cost de 40.000 lliures, cadascuna amb una capacitat de 54 reflectores individuals. Aquestes es van desmantellar el 1987 per ser reemplaçades per un sistema d'il·luminació integrat en el sostre de cada tribuna, el qual roman en l'actualitat.
El 1993 l'informe Taylor va exigir que per a un estadi com Old Trafford la capacitat mínima devia ser de 44.000 espectadors. El 1995 la zona nord es va redissenyar en tres nivells, amb el qual es va restaurar així la capacitat a aproximadament 55.000 espectadors. Per al final de la temporada 1998-99, es van afegir segons nivells a les tribunes est i oest de l'estadi, aconseguint-se una nova capacitat de gairebé 67.000 assistents, i entre juliol de 2005 i maig de 2006 es van afegir més seients per mitjà dels segons nivells en els quadrants nord-oest i nord-est. Alguns dels nous seients es van utilitzar per primera vegada el 26 de març de 2006, quan es va registrar un nou rècord d'assistència a la Premier League de 69.070 espectadors. El rècord anterior va ser vençut el 31 de març de 2007, quan es va registrar una assistència de 76.098 espectadors al partit entre el Manchester United i el Blackburn Rovers, conjunt que van derrotar per 4-1, amb solament 114 seients desocupats (un 0,15% de la capacitat total d'Old Trafford de 76.212 seients). El 2009 es van reorganitzar els seients i es va reduir la capacitat a 75.957 espectadors. Per a la temporada 2012-13, havien 75.765 seients disponibles per a l'audiència.
Construcció i primers anys miniatura|Estàtua de Matt Busby amb vista a la grada Est. Abans del 1902, el Manchester United era conegut amb el nom de Newton Heath, durant aquells primers anys l'equip va jugar els seus partits a North Road i després a Bank Street a Clayton. Això no obstant, tots dos camps van ser abandonats per les seues pèssimes condicions, la grava a North Road i el fum de les fàbriques pròximes a Bank Street en van ser els motius principals.Murphy, p. 14 Per això, després de rescatar el club de prop de la fallida i del canvi de nom, el nou president John Henry Davies va decidir, el 1909, que l'Estadi de Bank Street no era apte per a un equip que acabava de guanyar la First Division i l'FA Cup, així, va donar fons per a la construcció d'un nou estadi.Murphy, p. 27 Sense la intenció de gastar-se els diners frívolament, Davies va buscar un terreny adequat a Manchester, abans de trobar l'emplaçament del canal Bridgewater, prop de Warwick Road, a Old Trafford.McCartney (1996), p. 9
Dissenyat per l'arquitecte escocès Archibald Leitch, el qual ja havia dissenyat altres estadis, el camp va ser originalment concebut per a tenir una capacitat de 100.000 espectadors. La grada Sud amb seients i sota cobert, mentre que les restants tres grades es van deixar com a terrasses i sense cobert.Inglis, p. 234–235 Incloent la compra del terreny, la construcció de l'estadi va tenir un cost original de £60,000. Això no obstant, com el cost va començar a créixer, per a arribar a la desitjada capacitat hi hauria un cost extra de £30,000 per sobre de l'estimat a l'inici del projecte i, després del consell del secretari del club, J. J. Bentley, la capacitat va ser reduïda a 80.000 espectadors.White, p. 50McCartney (1996), p. 13