Fabio Fognini (Sanremo, 24 de maig de 1987) és un tennista professional italià.
En la seua carrera ha aconseguit nou títols individuals en torneigs ATP i la seva millor posició en el rànquing és el número 12 aconseguit l'abril de 2019. Tanmateix, el seu èxit més destacat el va aconseguir en categoria de dobles, quan junt al seu compatriota Simone Bolelli es van imposar en l'Open d'Austràlia 2015, esdevenint la primera parella italiana masculina en guanyar un títol de Grand Slam de l'Era Open.
Biografia Va començar a jugar tennis als quatre anys."10 things you should know about Fabio Fognini" , OnTheGoTennis.com, 15 May 2012. El seu àlies és Fogna. El seu pare, Fulvio, és amo de la seua pròpia empresa; la seua mare Silvana és mestressa de casa. Té una germana menor, Fulvia, que és estudiant. Parla quatre idiomes: italià, anglès, castellà i francès."ATP player profile", ATPWorldTour.com Els seus entreteniments inclouen el futbol, és fan del Inter de Milà i el Genoa FC, i els seus ídols són l'ex futbolista Iván Zamorano, l'estrella de motociclisme Valentino Rossi i el campió mundial de futbol Marque Materazzi. Gaudeix jugant en totes les superfícies i considera com els seus millors tirs el seu dret i el seu revés. És entrenat per l'espanyol José Perlas.
En el 2014 va iniciar una relació sentimental amb la tennista i compatriota Flavia Pennetta, amb la qual es va casar el 16 de juny de 2016 a Ostuni, i van tenir un fill, Federico (2017).
Torneigs de Grand Slam Dobles: 1 (1−0) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents en la final Marcador 1. 2015 Open d'Austràlia Simone Bolelli Pierre-Hugues Herbert Nicolas Mahut 6−4, 6−4
Carrera esportiva 2007 Finalitza en el Top 100 per primera vegada en la posició nº 94 amb una combinació de resultats reeixits en ATP (5-7) i Challenger (34-17). Va classificar en cinc tornejos ATP i va arribar a tercera ronda en esdeveniments consecutius, en el Torneig de Kitzbuhel (va perdre contra el seu compatriota Andreas Seppi) i en el Masters de Mont-real on va aconseguir el seu millor triomf davant el nº 14 Andy Murray abans de perdre contra el n.º 1 Roger Federer."Roger Races On" , Roger Federer's official site, 9 August 2007.
Va començar la temporada amb la final del Challenger de Santiago (perdent contra Martín Vassallo Argüello) i quarts de final en els Challenger de la Serena i Challenger de Barletta.
La seua millor ratxa va ser entre maig i juny on va avançar a les finals del Challenger de San Remo (perdent contra Francesco Aldi) i Challenger de Fürth (perdent contra Peter Luczak). També va arribar a semifinals en els Challenger de Bytom, Challenger d'Asunción i Challenger de Buenos Aires.
Va fer el seu debut en Grand Slam després de classificar en Roland Garros i perdre contra Juan Mónaco en cinc sets (va estar amb dos sets d'avantatge).
Va completar marques de 3-3 en pista dura i 2-5 en terra batuda. En dobles va aconseguir la final en el Challenger de Fürth (juntament amb Frederico Gil).
2008 L'italià va finalitzar en el Top 100 per segon any consecutiu i va sumar el seu màxim de triomfs ATP amb 16 (12-8 en terra batuda). Va tenir els seus millors resultats en terra batuda, on va avançar a tres semifinals i va guanyar dos títols de Challenger.
Va començar la temporada amb una caiguda en cinc sets en el seu debut en el Open d'Austràlia (perdent contra Michael Russell). Durant la gira llatinoamericana va arribar a quarts de final en el Torneig de Viña del Mar (va perdre contra Santiago Ventura) i semifinals en el Torneig de Costa do Sauipe (perdent contra Nicolás Almagro) en setmanes consecutives.
Va classificar en el Masters d'Indian Wells i va arribar a segona ronda (contra Paul-Henri Mathieu).
Va quedar fora per una lesió a la nina esquerra i va tornar al juny amb les semifinals en el Torneig de Varsòvia (perdent contra Nikolai Davidenko). Va seguir amb les semifinals en el Torneig d'Umag al juliol (perdent contra Fernando Verdasco) i la tercera ronda en el Torneig de New Haven a l'agost.
També va tenir la seua primera aparició en Wimbledon (perdent contra Marat Safin) i el US Open (perdent contra Wayne Odesnik), en tots dos en primera ronda.
En Challengers, va aconseguir els títols del Challenger de Torí (vencent a Diego Junqueira) i del Challenger de Gènova al setembre (guanyant a Gianluca Naso).
Va sumar 0-1 contra rivals Top 10. Es va sotmetre a una cirurgia de genoll esquerre el 30 d'octubre. En dobles, va arribar a la final del Torneig d'Umag (juntament amb Carlos Berlocq). Va obtenir premis per $284 518.
2009 miniatura|esquerra|Fabio Fognini en el US Open 2009. El n.º 2 italià (darrere del nº 49 Andreas Seppi) va completar la millor temporada en la seua jove carrera en guanyar la seua millor marca de 20 partits.
Va classificar en el quadre final en sis tornejos de nivell de circuit, inclòs el Masters de Montecarlo (on va derrotar a Marin Cilic, perdent amb Andy Murray) i en Roland Garros (perdent davant Ígor Andréiev).
El seu millor resultat ATP World Tour va ser semifinals en el Torneig de Stuttgart al juliol i va aconseguir el seu millor triomf sobre el n.º 11 Nikolai Davidenko (va perdre contra Victor Hanescu). La setmana prèvia va guanyar el Challenger de San Benedetto (a Cristian Villagrán).
Al setembre va arribar a quarts de final en el Torneig de Bucarest, on va perdre davant el posterior campió Albert Montañés. Al mes següent es va classificar per al Torneig de Pequín i per al Masters de Xangai (caient davant el n.º 2 Novak Đoković).
Va tenir registres de 17-15 en terra batuda, 2-8 en pista dura i 1-3 en gespa. Va sumar 0-5 contra rivals Top 10 i va augmentar els guanys de la seua carrera a $395 679.
2010 El nº 3 italià (darrere de Potito Starace i Andreas Seppi) finalitza en el Top 60 per segona temporada consecutiva.
El seu millor resultat ATP World Tour van ser uns quarts de final en el Torneig de Costa do Sauipe al febrer.
En Grand Slam va aconseguir el seu millor acompliment, arribant a la tercera ronda de Roland Garros (derrotant el sembrat n.º 15 Gaël Monfils en cinc sets, perdent contra Stanislas Wawrinka) i en Wimbledon, on va derrotar el n.º 9 Fernando Verdasco en primera ronda (caent contra Julien Benneteau).
També va aconseguir tres finals de Challenger, dos en el seu país i una en Xile, amb el que va completar un rècord de 18-3.
Va aconseguir marques de 9-14 en terra batuda, 4-10 en pista dura i 3-2 en gespa. Va sumar premis en diners d'US$424 469.
2011 El nº 2 italià (darrere del nº 39 Andreas Seppi) finalitza en el Top 50 per primera vegada en la seua carrera.
Va quedar eliminat en primera ronda del Obert d'Austràlia (perdent davant Kei Nishikori). La seua primera gran actuació va tenir lloc al febrer, en el Torneig de Santiago arribant a semifinals (va vèncer al nº 31 Thomaz Bellucci, perdent contra Tommy Robredo). No va passar de les primeres rondes, ni del Masters d'Indian Wells, ni del Masters de Miami, perdent davant Nikolai Davidenko i Radek Stepanek, respectivament.
Amb l'arribada de la terra batuda, van millorar els seus resultats, arribant a quarts de final en el Torneig de Casablanca (perdent davant Albert Montañés), però no va aconseguir passar de la segona ronda en cap dels Masters 1000 preparatius para Roland Garros. No obstant això en Roland Garros va ser la gran promesa del torneig, arribant a quarts de final (vencent als espanyols, Guillermo García-López (n.º 33) i Albert Montañés (n.º 38), no presentant-se en el seu partit davant el n.º 2 Novak Đoković, a causa d'una lesió)."Fognini pulls out of French, sending Djokovic to semis", Tennis.com, 30 May 2011.Lynch, Lauren (2011). "Foot-Faulting Fognini's Five Set Win To Roland Garros Quarterfinals" , Tennis Now.
No va disputar ni Wimbledon ni la temporada de gespa, a causa de la seua lesió produïda en Roland Garros. La seua pròxima actuació destacada, va ser arribar fins a les semifinals en el Torneig d'Umag (perdent davant Marin Cilic).
En el US Open no va aconseguir passar de la segona ronda (perdent davant Tomas Berdych). Els seus últims resultats més destacats, van ser arribar a segona ronda dels Torneig de Viena i Torneig de València, perdent davant Xavier Malisse i Juan Mónaco, respectivament.
Va aconseguir marques de 6-15 en pista dura i de 20-15 en terra batuda. Va quedar 0-2 contra rivals Top 10 i va guanyar premis en diners de $589.904.
2012 De nou el n.º 2 italià (darrere del n.º 23 Andreas Seppi) finalitza en el Top 50 per segona vegada consecutiva en la seua carrera i aconsegueix arribar a les seues dues primeres finals ATP World Tour.
Comença la seua temporada, sent eliminat en primera ronda del Obert d'Austràlia (perdent davant Alejandro Falla. miniatura|Fognini en Roland Garros 2012.
Després de compilar un registre de 3-5, aconsegueix arribar a la seua primera final ATP World Tour, a l'abril, en el Torneig de Bucarest sobre pistes de terra batuda (vencent al seu compatriota Andreas Seppi en quarts de final, caient davant Gilles Simon en la final). En Roland Garros aconsegueix arribar fins a la tercera ronda (vencent al n.º 25 Viktor Troicki en segona ronda, caient davant Jo-Wilfried Tsonga.
En la seua temporada de gespa, aconsegueix arribar fins a quarts de final en el Torneig d'Eastbourne (perdent davant l'ex n.º 1 Andy Roddick. En Wimbledon, no passa de la segona ronda (caent davant el n.º 1 Roger Federer, que alhora seria el posterior campió del torneig londinenc).
Va aconseguir arribar fins a la segona ronda del Masters del Canadà des de les rondes de classificacions (perdent davant Philipp Kohlschreiber). En el US Open, va arribar fins a la tercera ronda (perdent davant Andy Roddick). Després va ajudar a Itàlia a continuar en el Grup Mundial de la Copa Davis davant Xile guanyant el seu partit d'individuals a Paul Capdeville.
Després va aconseguir arribar a la seua segona final de l'any, en el Torneig de Sant Petersburg (perdent davant l'eslovac Martin Klizan), quedant amb un registre de 0-2 en finals ATP World Tour.
No va passar de la primera ronda en cap dels tornejos posteriors, que va disputar des de Sant Petersburg.
Va compilar marques de 8-12 en dura, 10-9 en terra batuda i 3-3 en gespa. Va quedar 0-3 contra rivals Top 10 i va obtenir premis en diners de $464.382.
2013 Completa la seua millor temporada com a professional. Acaba com el millor tennista italià i com Top 20 per primera vegada en la seua carrera, a més de guanyar dos títols ATP i arribar a una final.
Va perdre en primera ronda del Obert d'Austràlia (davant Roberto Bautista). No obstant això en dobles juntament amb el seu compatriota Simone Bollelli van arribar fins a les semifinals (perdent davant els germans Bryans en tres sets). Tres setmanes després van guanyar junts el seu segon ATP World Tour de dobles, en el Torneig de Buenos Aires (derrotant a Nicholas Monroe i Simon Stadler). Va millorar de 2-3 en finals de dobles.
Va ajudar a Itàlia a aconseguir els quarts de final del Grup Mundial de Copa Davis per primera vegada en 15 anys, amb una victòria en quatre sets sobre el croat Ivan Dodig en el cinquè partit. També va guanyar el seu partit de dobles juntament amb Simone Bolelli.
Va aconseguir les seues novenes semifinals ATP en el Torneig d'Acapulco (perdent davant David Ferrer). El 2 de març, de nou juntament amb Simone Bolleli, el duo va aconseguir la final del Torneig d'Acapulco (perdent davant la parella formada per Lukasz Kubot i David Marrero).