fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de quaranta llengües.A l'albanès, alemany, anglès, aranès, búlgar, castellà, croat, danès, eslovac, eslovè, estonià, basc, finès, francès, gallec, grec, hebreu, hindi, hongarès, islandès, italià, japonès, lituà, macedònic, neerlandès, noruec, polonès, portuguès, romanès, rus, sard, serbi, suec, turc, txec, vietnamita i xinès. Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.
La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destacà especialment en la novel·la. Pòstumament, se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura:
Biografia Infància (1908-1921) Mercè Rosa Rodoreda i Gurguí nasqué el 10 d'octubre de 1908El llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona (any 1908, número de registre 11236 ) indica que va néixer el dia 18 d'octubre, no pas el 10. en una petita torre amb jardí del carrer de Sant Antoni, actualment carrer de Manuel Angelon, al barri de Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona. Fou l'única filla d'Andreu Rodoreda i Sallent, comptable d'una armeria, i Montserrat Gurguí i Guàrdia. Tots dos eren grans amants de la literatura i el teatre i, de fet, havien assistit a classes de declamació a lEscola d'Art Dramàtic, que posteriorment esdevindria l'Institut del Teatre, impartides per Adrià Gual. La seva mare també tenia un gran interès per la música.
Rodoreda només cursà l'educació primària durant dos anys, de 1915 fins a 1917 a l'Escola Lurdes del barri de Sant Gervasi de Cassoles i de 1917 fins a 1920 al centre Nuestra Señora de Lourdes que era més proper a casa seva, al carrer de Pàdua, a l'altura del carrer de Vallirana. Després va anar a una acadèmia on estudià només francès i aritmètica comercial.
L'avi matern, Pere Gurguí, era un admirador de Jacint Verdaguer —de qui havia estat amic— i havia col·laborat com a redactor a les revistes La Renaixensa i L'Arc de Sant Martí. L'any 1910, Pere Gurguí feu aixecar un monument en memòria de Jacint Verdaguer al jardí de casa que duia un gravat amb el títol de les dues obres més importants de l'autor, Canigó i L'Atlàntida; aquell indret es convertí en l'espai de festes i reunions de la família. La figura de l'avi la marcà intensament i l'arribà a considerar el seu mestre. Gurguí li inculcà un profund sentiment catalanista, i un amor a la llengua catalana i a les flors que quedaren ben reflectits al llarg de tota l'obra de Mercè Rodoreda.
El 18 de maig de 1913, amb només cinc anys, actuà per primer cop en una obra de teatre amb el paper de la nena Kitty de l'obra El misteriós Jimmy Samson, al Teatre Torrent de les Flors. Anys més tard, aquest personatge fou, en certa manera, recuperat per al conte El bany, dins l'obra Vint-i-dos contes.
Durant la seva infància llegí sobretot els autors catalans clàssics i moderns, com Jacint Verdaguer, Ramon Llull, Joan Maragall, Sagarra i Josep Carner, entre d'altres, segurament influïda per l'ambient bohemi que es respirava a la casa familiar.
El 30 de maig de 1920 participà en el drama Quince días de reinado a l'Escola Lurdes. En el mateix acte també hi recità el poema en català La negra.
El 1921, el seu oncle Joan s'instal·là a casa de la família i els canvià l'estil de vida tot imposant-hi austeritat i ordre convencional. Mercè Rodoreda el tenia idealitzat arran de les cartes que n'havia rebut anteriorment i acabà casant-s'hi el 10 d'octubre de 1928, el dia del seu vintè aniversari, a l'església de la Bonanova. Ell tenia catorze anys més que ella i, a causa del grau de consanguinitat, necessitaren la dispensa papal.
Joventut (1929-1938) Després del casament, el matrimoni anà a París de viatge de nuvis, i després s'instal·là en una casa del carrer de Saragossa. El seu marit havia estat a l'Argentina de ben jove i n'havia tornat amb una petita fortuna.
El 23 de juliol de 1929 nasqué el seu únic fill, Jordi Gurguí i Rodoreda. A partir d'aquest moment, Mercè Rodoreda començà a fer proves literàries, per a aconseguir alliberar-se de la dependència econòmica i social que li comportava la monòtona vida de casada. Fou així que començà a concebre l'escriptura com un ofici. Cada dia es tancava durant una estona en un colomar blau que hi havia a la casa materna de Manuel Angelon, que possiblement després li serví d'inspiració per a incloure a La plaça del Diamant el colomar. Durant aquell temps, escriu versos, una comèdia teatral (que roman desapareguda) i una novel·la. Entretant, fou proclamada la Segona República.
Segona República El 1931 Mercè Rodoreda començà a rebre classes al Liceu Dalmau, on millorà el seu coneixement de la llengua sota la guia del pedagog, lingüista i esperantista Delfí Dalmau i Gener, que la influí enormement i l'estimulà a formar-se, i amb qui sorgí un vincle d'amistat.Real Mercadal, Neus (2005) pàg. 79 Mercè Rodoreda ensenyava el que escrivia a Dalmau, i ell l'animà a fer públics aquests primers textos. Segons Dalmau, Mercè Rodoreda era una alumna excepcional, que posseïa una plenitud espiritual i una prometedora ànima de literata. Aquesta admiració cap a Mercè Rodoreda portà Dalmau a demanar-li que fos una de les contraparts a la seva obra Polèmica, una apologia del català i de l'esperanto; ella respongué afirmativament i la peça es publicà l'any 1934. Segons reconegué el mestre Delfí Dalmau, aquesta obra també havia estat influïda per les observacions de Rodoreda.
L'any 1932 es publicà la primera novel·la de Mercè Rodoreda a l'editorial Catalònia titulada Sóc una dona honrada? i també, alguns contes per a diversos diaris. L'obra passà quasi desapercebuda fins que optà al Premi Crexells de l'any 1933, encara que el guanyador d'aquell any fou Carles Soldevila.Real Mercadal, Neus (2005) pàg. 78 També en aquest any de 1932, el 20 d'octubre, publicà una entrevista a l'actriu Maria Vila a la revista Mirador.
L'1 d'octubre de 1933 inicià la seva carrera periodística a la revista setmanal Clarisme on publicà vint-i-quatre contribucions: cinc proses sobre cultura tradicional, tretze entrevistes, dues ressenyes, un conte i tres comentaris de temàtica politicocultural, musical i cinematogràfic.Real Mercadal, Neus (2005) pàg. 84 Aquell mateix any, entrà a formar part de l'Associació de la Premsa de Barcelona, fet que posava en evidència la intenció de formalitzar la col·laboració amb la tasca periodística.Real Mercadal, Neus (2005) pàg. 80
A la primavera de 1934 Mercè Rodoreda publica la seva segona obra, Del que hom no pot fugir, en les edicions de la revista Clarisme. En el maig d'aquell mateix any, guanyà el Premi del Casino Independent dels Jocs Florals de Lleida amb el conte «La sireneta i el delfí», actualment perdut.Real Mercadal, Neus (2005) pàg. 77
Després d'escriure aquesta segona obra, Joan Puig i Ferreter, director d'Edicions Proa, la visità i s'interessà per publicar-li la seva pròxima obra: Un dia en la vida d'un home, publicada a la tardor d'aquell mateix any a Proa. Rodoreda començà a introduir-se al món literari gràcies a l'ajuda del mateix Puig i Ferreter, que li obrí les portes d'El Club dels Novel·listes, format per autors com Armand Obiols, Francesc Trabal o Joan Oliver, que també eren antics membres de La Colla de Sabadell. En aquell temps, s'endinsà en la lectura de les novel·les de Fiódor Dostoievski.
De 1935 fins a 1939 publicà un total de setze contes per a la quitxalla al diari La Publicitat, en una secció anomenada Una estona amb els infants.Cortés Orts, Carles (1997) pàg. 105 Cal destacar El noiet i la casona dedicat al seu fill, i també La fulla, que dedicà a Josep Carner.Cortés Orts, Carles (1997) pàg. 106-107 A més a més, ho compaginava amb la publicació de contes en els mitjans de premsa en català capdavanters com La Revista, La Veu de Catalunya i Mirador, entre d'altres.
L'any 1936 publicà la quarta novel·la, Crim. Posteriorment, Rodoreda rebutjaria aquesta novel·la, juntament amb les tres anteriors, en considerar-les producte de la inexperiència.
Guerra Civil De l'any 1937 ençà, Rodoreda ocupà el càrrec de correctora de català en el Comissariat de propaganda de la Generalitat. En aquest ambient conegué escriptores de l'època com Aurora Bertrana, Maria Teresa Vernet, i establí llaços d'amistat amb Susina Amat, Julieta Franquesa, Anna Murià i Carme Manrubia.
El Premi Joan Crexells de narrativa de l'any 1937 s'atorgà a Mercè Rodoreda per la seva obra Aloma. Aquest mateix any, se separà del seu marit Joan Gurguí, després d'uns nou anys de matrimoni i amb un fill en comú. El seu suposat amant, Andreu Nin i Pérez, fou detingut el dia 16 de juny davant de la seu del seu partit a La Rambla de Barcelona, on dies més tard fou torturat i assassinat per agents de la policia soviètica per ordre del general Aleksandr Orlov, a la presó d'Alcalá de Henares.Ángel Viñas Un agente estalinista, cerebro del asesinato de Nin (El País, 22-04-07)
L'any 1938, fou publicada per la Institució de les Lletres Catalanes la cinquena novel·la de Mercè Rodoreda titulada Aloma. Aquesta fou la primera obra que Rodoreda acceptà com a seva, encara que posteriorment la reformà i publicà de nou. El mateix any, en representació del PEN Club de Catalunya, viatjà juntament amb l'escriptor català Francesc Trabal, i llegí una benvinguda escrita per Carles Riba al congrés internacional del PEN club a Praga.
Exili (1939-1972) El 23 de gener de 1939, pocs dies abans de la desfeta dels republicans, Mercè Rodoreda fugí a l'exili. Pensant-se que la separació seria breu, deixà el fill amb la seva mare. Encara que Mercè Rodoreda no havia participat mai en política, partí per consell de la seva mare, que temia problemes a causa de les activitats de col·laboració amb publicacions en català i algunes revistes d'esquerres durant els anys anteriors. Juntament amb altres intel·lectuals de l'època,Els ocupants d'aquell bibliobús foren: Xavier Benguerel, Pere Calders, Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Cèsar August Jordana, Lluís Montanyà, Anna Murià, Armand Obiols, Joan Oliver, Mercè Rodoreda i Francesc Trabal. anà de Barcelona a Girona amb un bibliobús propietat de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, després seguí el camí pel Mas Perxés, al municipi d'Agullana, fins a travessar la frontera administrativa pel Pertús i entrà a Catalunya del Nord el 30 de gener. Després de pernoctar al Voló, es dirigiren a Perpinyà; allí hi passaren tres dies i a continuació viatjaren fins a Tolosa de Llenguadoc amb tren.Real Mercadal, Neus (2008) pàg. 1
Mercè Rodoreda va partir l'exili i en les seves obres es pot percebre l'estela d'aquesta vivència, a l'obra «Orleans, 3 quilòmetres» (1958), L'autora, empra la ficció extreta de la realitat, per testimoniar l'experiència angoixant de l'exili, narra la història d'una parella d'exiliats que fugen dels nazis i es dirigeixen cap a Orleans. En l'obra es pot percebre la por «Bombes d'avió. La casa trontollà i la finestra, oberta, va tancar-se amb un cop sec. Se sentí trencadissa de vidres.» (1979: 289), la fatiga, la tristor «tothom caminava a poc a poc, sense esma. Tothom caminava sense saber perquè» (1979: 286) i l'enyorança de la llar «Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada d'una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny.» (Rodoreda, 1979: 287)
Roissy-en-Brie