Gregori de Rímini (ca. 1300, Rímini - 1358, Viena) fou un filòsof i teòleg, eremita agustí italià. Generalment se'l considera un dels darrers grans filòsofs escolàstics de l'Edat Mitjana.

Biografia Gregori ingressà a l'Orde de Sant Agustí. El 1323 ja fou mestre d'arts. Estudià arts als claustres de les universitats de Bolonya (1329-1338), Pàdua (ca. 1338), Perúgia i París (1320). Rebé el títol de mestre en teologia el 1345. Estudià particularment les obres de Guillem d'Occam i dels universitaris d'Oxford tant a Itàlia com a França, essent el primer a unir les tradicions de les universitats de París i d'Oxford.

El 1347 ensenyà a Pàdua, el 1351 a Perúgia, i finalment a Rímini. Fou nomenat ministre general de l'Orde dels Eremites de Sant Agustí el 1357. S'oposà al principal teòleg parisenc de l'època, Pere Aureolus, un semipel·lagià. Gregori de Rímini defensà la teoria de la doble predestinació. Fou admirat pels seus estudiants, qui l'anomenaven Doctor Acutus o Doctor Authenticus.Zénon Kaluza, "Le statut du 25 septembre 1339 et l'ordonnance du 2 septembre 1276", (en francés) en Olaf Pluta (ed.), Die Philosophie im 14 und 15 Jahrhundhert, Grüner, Amsterdam/Philadelfia, p. 343-351; "La crise des années 1474-1482. L'interdiction du nominalisme par Louis XI", (en francès) en M. J. F. M. Hoenen et alii, Philosophy and Learning..., 1995, p. 293-327; "Les étapes d'une controverse. Les nominalistes et les réalistes parisiens de 1339 à 1482", (en francès) en A. Le Boulluec (ed.), La controverse religieuse et ses formes, Cerf, 1995, p. 297-317.

Bibliografia Obres Cartes de quan fou mestre general dels Eremites de Sant Agustí, editades per A. de Meijer (Roma, 1976), Mathes (1969): Gregorii de Arimino OSA Registrum Generalatus 1357-1358. Comentari a les "Sentències" de Pere Llombard (Lectura super Primum et Secundum Sententiarum (conservades sota el títol d'Ordinatio o Lectura sobre el 1346) (edició d'A. D. Trapp i VC. Marcolino, De Gruyter, Berlín/Nova York, 1978-1987, 7 toms). Tractat sobre les quatre virtuts cardinals (De quattuor virtutibus cardinalibus)

Estudis Jean Jolivet, "Sens des propositions et ontologie chez Pierre Abélard et Grégoire de Rimini", en Théories de la phrase et de la proposition de Platon à Averroès, Presses de l'École Normale Supérieure, Paris, 1999, p. 307-321 (en francès). Paul Vignaux, Justification et prédestination au XIV° selon Duns Scot, Pierre d'Auriol, Guillaume d'Occam, Grégoire de Rimini, Bibliothèque de l'École des hautes études en Sciences religieuses, Paris, 1934 (en francès).

Referències

Categoria:Teòlegs del segle XIV Categoria:Filòsofs italians Categoria:Filòsofs catòlics Categoria:Frares agustinians Categoria:Persones de Rímini Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Morts a Viena Categoria:Teòlegs catòlics italians Categoria:Religiosos de l'Emília-Romanya Categoria:Teòlegs del segle XIII Categoria:Filòsofs del segle XIII Categoria:Filòsofs morts al segle XIV Categoria:Nascuts al segle XIII