(més conegut pel seu segon nom) fou un astrònom francès.
Biografia Tisserand va néixer en una vila de la Borgonya, fill d'un fabricant de tonells, que era un ofici important en aquella regió vinícola. Va ser escolaritzat a la seva vila natal, Nuits-Saint-Georges, al col·legi de Beaune i, finalment, al liceu de Dijon. El 1863 va aconseguir superar l'examen d'ingrés a l'École polytechnique i a l'École Normale Supérieure i es matriculà en aquesta última en la qual es va graduar el 1866. El 1868 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre el model de moviments de la Lluna de Delaunay.
El mateix any de graduar-se, Urbain Le Verrier el va contractar a l'Observatori de París, però el 1873 el va deixar en ser nomenat director de l'Observatori de Tolosa de Llenguadoc, càrrec que va ostentar fins el 1878. Tot i així va fer nombrosos viatges astronòmics per a fer observacions de trànsits i eclipsis: a l'istme de Kra (1868), al Japó (1874) o a la Martinica (1882).
miniatura|esquerra|Monument a Tisserand a la seva vila natal. El 1878 va retornar a l'Observatori de París on va ser, al mateix temps, professor de la universitat a partir de 1885. El 1892 va ser nomenat director de l'Observatori de París, però només va mantenir el càrrec quatre anys en morir sobtadament el 1896.
Félix Tisserand ha donat nom al paràmetre de Tisserand, un valor utilitzat en la resolució del problema dels tres cossos, i al criteri de Tisserand, per saber si un cos està en òrbita d'un altre o no.
El col·legi de Nuits-Saint-Georges, la seva ciutat natal, porta el seu nom.
Un asteroide, el (3663) Tisserand i un cràter de La Lluna porten el seu nom.
Algunes Publicacions La seva obra més important és el Traité de mécanique céleste, publicada en quatre volums entre 1889 i 1896 i que ha estat objecte de reedicions fins a dates recents:
Vol. 1 : Perturbations des planètes d'après la méthode de la variation des constantes arbitraires, 1889 ; Vol. 2 : Théorie de la figure des corps célestes et de leur mouvement de rotation, 1891 ; Vol. 3 : Exposé de l'ensemble des théories relatives au mouvement de la Lune, 1894 ; Vol. 4 : Théories des satellites de Jupiter et de Saturne. Perturbations des petites planètes, 1896.
A més, va publicar una cinquantena de memòries, observacions i articles, especialment sobre pertorbacions en els moviments observats dels cossos celestes. Els seus escrits son breus, exactes en les seves assercions i molt simples en les proves aportades. L'arxiu de l'Observatori de París conserva els registres que permeten conèixer la seva intensa activitat, tan científica com administrativa, la seva correspondència i les seves odres de servei.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Félix Tisserand La Nature, N°1222, 31 d'octubre de 1896 J. Bertrand: Vie et travaux de Félix Tisserand - La Revue scientifique 20 de gener de 1900.
Categoria:Astrònoms francesos Categoria:Persones de la Costa d'Or Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Morts a París Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Nascuts el 1845