Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecteCOAC Llistat complet d'obres i treballs i projectes català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Com a personatge polifacètic, també fou investigador, divulgador i historiador de l'art.
Biografia Fill de Ramon Martinell i Mas i de Lutgarda Brunet i Voltas, va néixer a Valls l'any en què Barcelona celebrava l'Exposició Universal en una família de tintorers, per part de pare i de mestres d'obra, per part de mare, fet que seria determinant de la seva vocació envers l'arquitectura.
L'any 1900 comença a estudiar el batxillerat al poble on va néixer. El 1906 arriba a Barcelona per començar els estudis a l'Escola d'Arquitectura, on va rebre les lliçons de Lluís Domènech i Montaner i d'August Font i Carreras, entre d'altres, i a l'Escola d'Art de Francesc d'Assís Galí i Fabra va aprendre a dibuixar al costat de Joan Miró, Manuel Humbert i Jaume Mercadé. L'any 1916, a punt de llicenciar-se com arquitecte, va començar a treballar amb Joan Rubió, Laura Díaz Álvarez, Estudio histórico y gráfico de la obra de César Martinell i Brunet. Cooperativa Agrícola de Barbera de la Conca mentre formava part del cercle d'Antoni Gaudí, que s'havia retirat al Temple Expiatori de la Sagrada Família. El 13 de març de 1916 obtingué la seva graduació d'arquitectura a Barcelona, i poc després fou nomenat arquitecte municipal de Valls, càrrec que exercí fins al 1919. Un dels objectius més importants assolit durant aquest període, juntament amb Eugeni d'Ors, fou la instal·lació d'una Biblioteca Popular a Valls, i és nomenat Secretari del primer patronat d'aquesta biblioteca.
El 1919 instal·là el seu estudi i despatx a la Rambla Catalunya (núm.57) de Barcelona. Dimití, llavors, del seu càrrec d'arquitecte municipal de Valls. El 1923 va ser designat degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelonagaudiallgaudi.com, Biografia de Cèsar Martinell i entre 1932 i 1935 fou degà-president del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Cèsar Martinell. L'ARQUITECTURA ESCRITA que havia estat constituït l'any 1931. L'any 1929 fou professor i secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona.
Contrau matrimoni el 14 d'octubre del 1926 amb l'arenyenca Maria Taxonera. Aquest mateix any viatja a Itàlia i França. El matrimoni va tenir tres fills, Maria, César i Rosa Maria Martinell i Taxonera.
Home de dretes, fou membre de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre,Antoni Gavaldà i Torrents, L'arquitecte Cèsar Martinell: les actituds polítiques i socials una organització agrària conservadora que durant la Segona República Espanyola va intentar allunyar-se de la direcció de la Lliga Regionalista per tal d'adherir-se a les posicions de la CEDA. Acabada la Guerra Civil espanyola va dissenyar un monumento a los caidos per la vila d'Arenys de Mar i es va reincorporar al IACSI un cop aquest es va integrar a la Confederación Nacional Católico Agraria, Javier Tébar Hurtado, Contrarevolución y poder agrario en el franquismo (1939-1945) </ref> el sindicat vertical.
Va ser un dels fundadors l'any 1952 del Centre d'Estudis Gaudinistes i de l'Institut d'Estudis Vallencs l'any 1960. D'altra banda, fou un estudiós de l'art i de l'arquitectura i restaurà esglésies i campanars amb criteris científics. També projectà edificis d'ús públic i residències privades.
Obra arquitectònica Martinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de catenària, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaudí, i amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafons ceràmics. A aquestes construccions deu la seva fama. Durant els anys 1920 va treballar a Barcelona, on va realitzar nombroses edificacions residencials, tasca que va continuar al Maresme un cop acabada la Guerra Civil espanyola
Edificació residencial Martinell va iniciar la seva vida professional amb arquitectura privadaBiblioteca Pública de Tarragona, Cèsar Martinell (la casa Badia a Valls, l'anomenada Casa dels Russos a Santa Coloma d'Andorra, la casa del doctor Domingo a Alcover i altres encàrrecs a la ciutat de Valls). En aquesta època, Martinell ja utilitza l'obra vista en el vessant constructiu i ornamental, dins d'una clara tendència modernista.
Edificació industrial
miniatura|Interior del Celler Cooperatiu del Pinell de Brai El seu primer encàrrec professional important com arquitecte, a principis del 1918, durant la Mancomunitat de Catalunya,Històries de Catalunya, La Mancomunitat de Catalunya que va donar un fort impuls al cooperativisme i l'obra pública, fou el celler de la Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt, fent-se un gran especialista en construccions agràries, projectant i construint durant la seva vida gairebé 40 cellers fins que la Mancomunitat va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923. Segons Ignasi de Solà-Morales, "en la seva obra singular s'entrecreuen la persistència d'una tradició gaudiniana i modernista amb uns pressupostos culturals, ideològics i formals, que són els que convenim en anomenar noucentistes". És a dir, existeix una relació directa entre els més de quaranta edificis agraris fets entre 1917 i 1923 sota l'impuls de la Mancomunitat i l'esperit noucentista d'aquesta institució., pàg.14
Les seves, juntament amb altres construccions agrícoles que es coneixen per la seva magnificència com a les Catedrals del Vi. També va construir alguns trulls, la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, un magatzem per a cereals i una fàbrica d'alcohol.
Martinell no només projectava els edificis, sinó que també organitzava els espais per desenvolupar-hi la producció, els magatzems i la distribució de la maquinària. Així, organitzava l'espai per al procés de producció, es preocupava per la forma i la ubicació dels dipòsits, pels sistemes d'aïllament i circulació dels líquids, per la ventilació, per les condicions de fermentació, per la distribució de la maquinària, tot amb la finalitat de facilitar el treball.
Entre els seus edificis industrials posteriors cal destacar el projecte de fàbrica per a Destil·leries Mollfulleda (Arenys de Mar) on es fabricà el licor Calisay. També va fer a Lleida una fàbrica de conserves.
Urbanisme i equipaments A més de la construcció d'edificis d'habitatge també va fer el projecte per l'escola i l'ajuntament de Salomó<ref>La Resclosa, Memòria d'activitats exposició Cèsar Martinell a la vall del Gaià (1916-17), el local social de la Federació Obrera a Molins de Rei (1922-1923), l'ajuntament de Bràfim (1923), una restauració de la muralla de la Guerra dels Segadors de Cambrils.Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña en tiempos de Felipe IV. Servicio de Publicaciones, Universidad de Cádiz. . La visió d'un crític des de l'exèrcit victoriós (1932), dirigí projectes d'urbanització com la nova alineació del carrer Major de Juneda (1925), la plaça de l'Església, una pista de patinatge i el Col·legi per a les Germanes de la Presentació d'Arenys de Mar (1941-43), la urbanització Pinos del marquès de Barberà (1943-1944), l'enllumenat de la plaça del Generalísimo, i les urbanitzacions de la plaça de Sant Sebastià i el carrer de Sant Antoni a Moià (1953-54) o la parcel·lació d'una part de la finca de Can Borrell (1955) a Arenys de Munt.
Restauració Una de les tasques que va desenvolupar com a arquitecte fou la restauració de monuments,Tres vallencs s'incorporaran a la Galeria de Ciutadans Il·lustres fonamentalment religiosos, que inicià el 1929, juntament amb la fundació dels Amics de l'Art Vell. Després de la Guerra Civil espanyola va encarregar-se de la restauració de l'església de Santa Maria d'Igualada i de les esglésies del convent de Sant Agustí d'Igualada i del convent dels Caputxins d'Igualada.
A l'Associació Amics de l'Art Vell, comença com a secretari general amb tasques administratives i tecnico-arqueològiques.
Des de 1939 fins a 1942 Martinell formarà part dels arquitectes del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, creat pel Ministerio de Educación Nacional, intervenint als monestirs de Vallbona de les Monges i Poblet així com a les catedrals de la Seu d’Urgell, Barcelona i la Seu vella de Lleida.
L'any 1957 el Consell de les Valls d'Andorra li encarreguen informes per la restauració i dignificació de les capelles de Sant Romà d'Auvinyà, Sant Jaume dels Cortals, Sant Romà dels Vilars, a Engordany, Sant Romà de les Bons i la torre dels Moros a Encamp, i el campanar de Sant Julià de Lòria.
A partir d'aquest moment l'activitat de Martinell a Andorra és constant, així doncs l'any 1962 emet informes sobre l'estat de conservació i reformes de Santa Eulàlia d'Encamp, Sant Joan de Sispony i Sant Romà de les Bons. També fa una proposta de reconstrucció de Sant Jaume de Ransol, per afectació d'una carretera. Va seguir realitzant més treballs de restauració com el campanar de Sant Climent de Pal de l'església de Sant Andreu d'Arinsal i les capelles prerromàniques de Sant Romà d'Auvinyà i de Sant Romà dels Vilars.
Una obra a destacar seria la restauració de Sant Martí de la Cortinada, en que Martinell va presentar un projecte l'any 1964 i no fou fins a l'any 1968 que s'iniciaven les obres. Durant les obres es van descobrir unes pintures murals a l'antiga capella romànica, que es conserven actualment, i això va fer modificar el projecte original. Un cas semblant de modificació del projecte original és el cas de l'església romànica de Sant Martí de Nagol, a conseqüència d'unes excavacions arqueològiques que van aportar més informació sobre la construcció existent.
L'any 1966 va elaborar una proposta per a la defensa del paisatge que envolta les esglésies de Sant Joan de Caselles i Santa Coloma a petició del síndic general de les Valls, Julià Reig.
El seu sistema de restauració de monuments no va variar gaire amb el pas del temps i es parla que el seu estil era alineat amb el que s’ha anomenat com el corrent conservador de la restauració o s’apropava a la coneguda com restauració arqueològica.
Sistemes constructius Martinell representa un pont de transmissió intel·lectual entre la segona generació de mestres de la Renaixença catalana (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch) i la generació de la postguerra. En la seva arquitectura agrària rep la influència directa de Gaudí, pel que fa a les solucions espacials, i de Domènech i Montaner pel que fa a les formes i materials. En canvi, la seva arquitectura pública i domèstica s'impregnarà sobretot dels valors noucentistes (classicisme i simplicitat de línies) i dels successius estils de l'època: monumentalisme, un cert racionalisme, castissisme, recuperant materials tradicionals i propis del país:Fundació La Caixa, Cèsar Martinell i Brunet: entre el modernisme i el Noucentisme totxo arrebossat, totxo sense arrebossar o pedra per als sòcols, formigó als fonaments, obra vista per als marcs de les obertures, pilars i arcs interiors, rajoles fines de ceràmica per a la decoració, sistemes d'arcs parabòlics, tot incorporant-hi innovacions tècniques per obtenir una millor qualitat del producte.
miniatura|Celler Cooperatiu de Sant Cugat amb els arcs equilibrats d'obra vista que Martinell utilitzava.