va ser un actor, director de cinema i de televisió, escriptor i guionista estatunidenc.
Primers anys Henry era fill de l'actriu de cinema mut Ruth Taylor (1908-1984) i de Paul Stuart Zuckerman (1899-1965), exgeneral de la Força Aèria i corredor de borsa.«That old feeling: sweet smells» , article a la revista Time del 21 de març de 2002.«Paul S. Zuckerman, broker here, was 66», obituari al New York Times, del 5 de setembre de 2010.
Buck Henry va anar a l'Escola Choate (ara Choate Rosemary Hall) i al Dartmouth College, on va conèixer a Bob Rafelson. També va treballar en la revista d'humor, Jack-O-Lantern, de Dartmouth. De 1959 a 1962 va participar d'una broma elaborada pel comediant Alan Abel, en la qual pretenia ser G. Clifford Prout, el sòbriament indignat president de la Society for Indecency to Naked Animals (‘societat per a la indecència dels animals nus'), que es presentava en programes d'entrevistes per parlar sobre els seus punts de vista.
Carrera en televisió El sec humor de Buck Henry va atreure l'atenció de la indústria de l'entreteniment. Es va convertir en membre de l'elenc en programes de televisió com The New Steve Allen Show (1961): i That Was the Week that Was (1964-1965). Amb Mel Brooks (1926-) va ser cocreador i guionista de la comèdia televisiva Get Smart (El superagent 86, entre 1965 i 1970). Dos dels seus projectes per a televisió van tenir vida curta, però són recordats amb afecte pels afeccionats: Captain Nice (1967), amb William Daniels com un poc inclinat superheroi, i Quark (1978), amb Richard Benjamin al comandament d'una nau espacial escombriaire a l'espai exterior.
El 2005 va aparèixer en la sèrie de televisió Will i Grace. El 2007 va fer dues aparicions en The Daily Show com a col·laborador. En la comèdia televisiva 30 Rock ha aparegut com el pare de Liz Lemon, Dick Lemon, en els episodis «Ludachristmas» (13 de desembre de 2007) i «Intermission del Senyor» (4 de novembre de 2010). El 2011 va aparèixer en diversos episodis de Hot in Cleveland com el promès d'Elka.
Saturday Night Live Entre 1976 i 1980, Buck Henry va ser presentador de Saturday Night Live en viu deu vegades. En aquests quatre anys es va convertir en una tradició que fos amfitrió de l'última funció de cada temporada. Buck Henry també va presentar l'únic intent de Saturday Night Live de realitzar una transmissió en viu des del Dijous Gras a Nova Orleans. El rècord de Buck Henry va ser trencat per Steve Martin quan aquest va presentar el final de la 14a temporada, el 1989.Fins a 2011, el presentador masculí més freqüent de Saturday Night Live ha estat Alec Baldwin, amb 16 episodis.
Personatges recurrents a «Saturday Night Live» Howard, un sàdic coordinador de dobles de risc. Marshall di LaMuca, pare del personatge Todd (representat per Bill Murray) en el esquetx dels nerds. Oncle Roy, un cuidador pedòfil de nens que disfressa com a jocs els seus intents d'abusar sexualment de les nenes que està cuidant (interpretades per Gilda Radner i Laraine Newman). El Sr. Dantley, l'honorable client freqüent de les moltes empreses del samurai Futaba (representat per l'actor John Belushi). En l'episodi del 30 d'octubre de 1976, quan Buck Henry realitzava el esquetx del samurai Futaba, John Belushi va brandar el seu katana i involuntàriament li va fer un tall en el front. La ferida va començar a sagnar a dojo, i durant la resta del programa Buck Henry va haver de portar un gran embenatge en el front. Com a broma, cadascun dels altres membres de Saturday Night Live es van cobrir el front amb una bena.
Imitacions de famosos en «Saturday Night Live» Charles Lindbergh John Dean Ron Nessen
Cinema i teatre Henry ha aparegut en més de 40 pel·lícules. Amb Warren Beatty va codirigir El cel pot esperar, la remake de 1978 de Here Comes Mr. Jordan, i va aparèixer en la pel·lícula com un àngel oficiós, reprenent el personatge interpretat originalment per Edward Everett Horton.
Els seus nombrosos crèdits com a guionista inclouen Candy, El mussol i la gateta, Què em passa, doctor?, Catch-22, El dia del dofí, Protocol i un somni. Va compartir una nominació al premi Oscar pel seu guió de El graduat, pel·lícula en la qual va fer un cameo. El 1997, Buck Henry va guanyar el premi Distinguished Screenwriter en el Festival de Cinema d'Austin.
Els seus crèdits a Broadway inclouen el revival de Morning's at Seven (2002). Al juliol de 2009 va protagonitzar Mother, una obra de Lisa Ebersole.«Buck Henry and Holland Taylor cast in Lisa Ebersole's play, “Mother”», article a Playbill de l'11 de maig de 2009.. en un teatre off-Broadway al costat de Holland Taylor.
Filmografia Com a actor filmografia com a actor 1959: El pont 1961: The New Steve Allen Show (sèrie de televisió), com Regular 1964: The troublemaker, com a T. R. Kingston 1967: El graduat, com a empleat a l'habitació de l'hotel 1968: The secret war of Harry Frigg, com Stockade Commandant 1968: Candy, com a pacient psiquiàtric 1970: Catch-22, com el tinent Korn 1970: El mussol i la gateta, com l'home que mira a través de la llibreria de Doubleday (sense acreditar). 1971: Taking off, com Larry Tyne 1971: Is there sex after death?, com a Dr. Louise Mans 1973: El dia del dofí, com l'home fora del club de dames (sense acreditar). 1976: The man who fell to Earth, com Oliver Farnsworth 1977: The absent-minded waiter (curtmetratge), com Bernie Catis 1977: Quark (sèrie de televisió), com dignatari 1978: El cel pot esperar, com l'escorta 1979: Old boyfriends, com Art Kopple 1980: Gloria, com Jack Dawn 1980: First family, com el pare Sandstone 1981: Strong medicine 1982: Menjant-se a Raúl, com Mr. Leech 1984: The new show (sèrie de televisió), com diversos personatges 1985: Alfred Hitchcock presents (sèrie de televisió), com a Walter Lang 1987: Ària, com Preston (segment "Rigoletto"). 1987-1988: Falcon Crest (sèrie de televisió), com a Foster Glenn 1989: Murphy Brown (sèrie de televisió), com a Victor Rudman 1989: Rude awakening, com Lloyd Stool 1989: Trying Times (sèrie de televisió), com a l'home en la televisió 1990: Tune in tomorrow..., com el pare Serafim 1991: Shakespeare's Plan 12 from outer space, com el sacerdot 1991: Defending your life, com Dick Stanley 1991: The linguini incident, com Cecil 1992: The lounge people, com Lewis Louis 1992: Keep the change (telefilm), com Smitty 1992: Contes de la cripta (sèrie de televisió), com George 1992: Eek! the Cat (sèrie de televisió), com Cupid 1992: Mastergate (telefilm), com Clay Fielder 1993: Ciutat d'àngels, com Gordon Johnson 1993: Les dones també es posen tristes, com a Dr. Dreyfus 1993: Dos vells rondinaires (Grumpy Old Men), com Snyder 1995: Tot per un somni, com Mr. H. Finlaysson 1995: Harrison Bergeron (telefilm), com a productor de TV 1997: The real blonde, com a Dr. Leuter 1998: The man who counted (curtmetratge), com George Postlewait 1998: 1999, com Mr. Goldman 1998: I'm losing you, com Phillip Dagrom 1998: Crida a escena (Curtain Call), com Charles Van Allsburg 1999: Breakfast of champions, com Fred T. Barry 1999: Dilbert (sèrie de televisió), com Dadbert 2000: Famous, com Buck Henry 2001: Rics, casats i infidels, com Suttler 2004: The last shot, com Lonnie Bosco 2005: Will & Grace (sèrie de televisió), com Leonard 2007-2010: 30 Rock (sèrie de televisió), com Dick Lemon 2011: Hot in Cleveland (sèrie de televisió), com Fred 2011: A bird of the air, com Duncan Weber 2012: On Story (sèrie de televisió), com Buck Henry 2012: La llei i l'ordre: Unitat de víctimes especials (sèrie de televisió), com Mr. Morton 2013: Franklin & Bash (sèrie de televisió), com el jutge Henry Dinsdale 2013: Streetcar (curtmetratge), en postproducció, com a xèrif.
Com a guionista 1964: The Troublemaker (amb Theodore J. Flicker). 1967: Captain Nice (telefilm). 1967: The Graduate (amb Calder Willingham); també representa un petit paper com a empleat d'un hotel 1968: Candy 1965-1970: Get smart (sèrie de televisió; cocreador). 1970: The Owl and the Pussycat 1970: Catch-22 1972: What's Up, Doc? (amb Peter Bogdanovich, Robert Benton i David Newman). 1973: The Day of the Dolphin 1975: Quark (sèrie de televisió). 1978: Heaven Can Wait (codirector). 1980: First Family (també director). 1980: Gloria 1984: The New Show (sèrie de televisió). 1984: Protocol 1985: Alfred Hitchcock Presents 1989: Trying Times (sèrie de televisió), director 1995: To Die For 1996: Great Railway Journeys 2001: Town and Country
Referències
Categoria:Actors de cinema novaiorquesos Categoria:Guionistes de cinema novaiorquesos Categoria:Alumnes de la Universitat de Dartmouth Categoria:Alumnes del Choate Rosemary Hall Categoria:Premis Emmy Categoria:Morts a Los Angeles Categoria:Actors de sèries de televisió novaiorquesos Categoria:Morts d'infart de miocardi Categoria:Morts el 2020 Categoria:Guionistes de cinema estatunidencs del segle XX Categoria:Guionistes de cinema estatunidencs del segle XXI Categoria:Guionistes novaiorquesos Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XXI Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XXI Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1930