Els bufs cardíacs són sorolls patològics que es perceben amb una auscultació amb l'ús del fonendoscopi, i que s'originen per un augment de flux a través d'una vàlvula cardíaca.
Hi ha dos tipus de bufs: El buf funcional o "innocent" és el que es deu principalment a condicions fisiològiques fora del cor. Els altres es deuen a defectes estructurals del mateix cor: poden ser, habitualment, valvulars o, infreqüentment, d'altres estructures cardíaques (principalment de comunicacions anòmales entre les cavitats).
Quan es practica una auscultació cardíaca habitualment es detecten dos sorolls secs (batecs cardíacs): el primer correspon al tancament de les vàlvula mitral i la tricúspide i el començament de la sístole ventricular (contracció). El segon és degut al tancament de la vàlvula aòrtica i pulmonar i dona lloc a l'inici de la diàstole ventricular (relaxació). Quan a més es pot sentir un soroll aspiratiu i llarg, s'anomena buf.
Els bufs cardíacs es classifiquen amb més freqüència per la relació amb els sorolls dels batecs esmentats, en bufs sistòlics i bufs diastòlics. Vegeu en línia els capítols «Systolic Murmurs» i «Diastolic Murmurs». Tanmateix, els bufs continus no es poden col·locar directament en cap de les categories anteriors.
Causes La causa més freqüent de buf cardíac és alguna anomalia de les vàlvules cardíaques. Pot ser que una vàlvula sigui més estreta del normal i això provoqui una acceleració del flux sanguini (estenosi) o que no tanqui bé i es produeixi una fuga en aquesta vàlvula (insuficiència). També hi ha algunes malalties congènites no valvulars que ocasionen un buf.
Referències
Categoria:Fisiologia cardiovascular Categoria:Signes i símptomes cardíacs