miniatura|450px|Darios III (al centre) lluitant contra Alexandre el Gran (a l'esquerra) a la batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs. Va comptar amb diverses unitats, armes i indumentària. Darios I, va enviar expedicions militars contra tracis i escites i va envair Grècia (Primera Guerra Mèdica) a començaments del . El seu fill Xerxes I de Pèrsia va seguir els seus passos uns deu anys més tard, creuant l'estret de l'Hel·lespont amb un nombrós exèrcit i flota, donant lloc a la Segona Guerra Mèdica. Els reis posteriors van alternar, entre donar suport militar o financerament a Atenes o Esparta, enfrontades entre si, i les seves respectives aliances Confederació de Delos i Lliga del Peloponès, segons els seus interessos, durant la Guerra del Peloponès, al .
Al , la preponderància militar de les principals polis gregues com Tebes, i l'augment del poder militar del regne de Macedònia amb el seu rei Filip II, i el seu fill Alexandre el Gran, van marcar el declivi com a potència militar de l'imperi Aquemènida, en primer lloc, i la seva anihilació i assimilació a l'exèrcit macedoni, a mesura que Alexandre en conqueria l'imperi.
El nucli de l'exèrcit, compost per hosts perses i medes, permetia mantenir l'ordre al vast imperi. Amb l'esdevenir del temps, la infanteria i la cavalleria es van convertir en les milícies més importants, mentre que es va reduir el nombre de tropes que lluitaven en carros de guerra, a causa de la seva escassa maniobrabilitat. Dels sàtrapes depenia una guarnició integrada per tropes locals, que donat el cas, s'unien a l'exèrcit del sobirà. El sàtrapa al territori del qual es trobaven les guarnicions pagava als soldats, i en general en espècie, llevat dels mercenaris grecs, presents en quantitats considerables a les files de l'exèrcit. Per a les campanyes militars importants, els reis feien lleves entre els seus pobles subjugats, des de terres tan llunyanes com l'Índia o Egipte, estant els perses i mercenaris de l'Àsia central i de l'Iran els més fiables. Envoltava al monarca una guàrdia reial, constituïda per les tropes de cavalleria i 10.000 arquers, que els historiadors -entre ells Heròdot- van nomenar els Immortals.Heròdot, Històries d'Heròdot: Llibre VII.83.1
Origen Com en altres àmbits, també a l'esfera militar hi va haver grans influències transculturals a l'imperi Aquemènida. Exemple d'això són: l'ús d'insígnies divines col·locades als carros com estendards de l'exèrcit;Els textos perses els descriuen de diverses formes, encara que sembla que es tractava d'un disc alat. Cf. Heròdot, Història VII.40. Xenofont esmenta una àguila d'or com a ensenya reial a la punta de la llança d'un genet persa. Cf. Xenofont, Anàbasi I.10.12 L'adopció d'equipament, peces d'armadura i vestimentes elamites, així com la del tir amb arc d'aquest mateix poble en la infanteria aquemènida; l'ús dels escuts amb forma de vuit, nomenats dypilon i del peto egipci de lli,Heròdot, Història II.182 i III.47.2 utilitzat també pels assiris;Heròdot, Història IX.63 la utilització de l'armadura i de cascs de tipus kurgan, cascs també coneguts a Elam; i el que és més significatiu, aspectes de la instrucció i dels rituals militars transmesos a través de les fonts assíries i també per Heròdot.
Donat el llarg domini militar de Assíria a l'Orient Pròxim, s'ha suggerit de vegades que l'exèrcit neoassiri exercís una influència en la formació del dels medes i dels perses, encara que hi havia poques proves directes d'això. Un fragment d'un relleu de pedra del palau Nord d'Assurbanipal a Nínive, que representa arquers elamites i d'altres procedències, juntament amb guàrdies llancers assiris en marxa cap a un grup de sacerdots, s'ha identificat com una possible representació d'arquers auxiliars perses. L'escena té aparences de ser una desfilada cerimonial a Arbela després del retorn de l'exèrcit assiri de la seva victòria davant els elamites en el riu Karun a l'any 653 aC. La superfície del relleu molt erosionada, ocultava a la vista un detall fonamental: els llancers apareixen en marxa militar amb les armes invertides. Aquesta desfilada militar s'exhibeix en el Museu Britànic.(ANE 124923 i ANE 135204)
Organització Les fonts escrites perses aporten informació sobre les llistes d'avituallament i alguns termes tècnics, però no sobre la forma de lluitar de l'exèrcit. És difícil valorar la seva competència a través de les fonts escrites gregues, més àmplies, a causa de la parcialitat que comporten.
Regiments i unitats miniatura|500px| Formació de l'exèrcit persa. Primera fila: soldat d'infanteria amb un gran escut i una llança, a continuació els arquers. Els últims són els comandants i supervisors. Aquesta formació era bona per a la defensa, però pobra per a l'atac. Els sistemes militars assiri i aquemènida també tenien molt en comú relatiu a la utilització de grans formacions de guàrdies professionals que encapçalaven unitats de reclutes, que complien amb les seves obligacions amb l'Estat en persona o en espècies. En tots dos casos, s'utilitzava una organització decimal, amb seccions de 10 homes, companyies de 100 i formacions més voluminoses de 1000. El terme general per definir un exèrcit regular era spada. El mencionat exèrcit estava format per una arma d'infanteria (en persa antic: pasti), una de cavalleria (asabāri, genets) i, algunes vegades també de camells (usubari, genets de camells) i carros. Tots ells anaven acompanyats d'un gran nombre de seguidors de campanya.
Els regiments, de mil homes, podien formar divisions de deu mil. Hazabaram és el terme persa per a regiment, paraula composta per hazara (mil) i el sufix -bam que la convertia en substantiu numeral. Un hazarapati o «comandant de mil» manava cada regiment, que es dividia en deu satabam de cent homes. Cada satabam era sota el comandament d'un satapati comandant d'unitat de cent i, alhora, es dividia en deu databam de deu homes, al comandament del datapati, el comandant de la desena.
Deu hazabaram formaven un baivarabam, un regiment de deu mil, sota el comandament del baivarapatish, el comandant de deu mil. Aquest últim terme és merament especulatiu, perquè només sobreviu en llengua avèstic, emparentada amb el persa.
Al comandant en cap de la spada se l'anomenava probablement spadapati, encara que al general amb plena autoritat civil se'l deia karana (en grec κάρανος 'karanos'). Aquests graus militars apareixen, amb el seu equivalent en grec, a l'obra Ciropèdia de Xenofont.
Característic era que tant els comandants com els dignataris participessin en la lluita, i molts van morir en combat, com Cir II a Escítia i Mardoni a la batalla de Platea. Onze dels fills de Darios I van prendre part a la Primera Guerra Mèdica, i tres d'ells van morir en acció,Heròdot VII.89; Heròdot III.12 i dues germanes de Xerxes I van morir en la batalla de les Termòpiles.
Infanteria La infanteria de tots els exèrcits aquemènides estava formada per perses de naixement. A diferència del que succeïa a les tropes gregues els millors soldats ocupaven el centre de la formació.Xenofont, Anàbasi I.8.21-23Flavi Arrià, Anabasis Alexandri II.8.11 Aquests guerrers es protegien amb grans escuts de cuir i vímet. Les diverses armes ofensives amb les quals lluitaven eren llances, atxes, espases, arcs i fletxes. La seva armadura lleugera consistia en una cuirassa encoixinada de llí i en un casc.
Immortals
miniatura|Immortals perses, en una cerimònia a l'Iran del 2,500 aniversari de la fundació de l'Imperi Aquemènida per Cir II el Gran. El regiment més important era el dels «Immortals», així nomenats perquè les baixes es refeien immediatament per mantenir inalterats els seus 10.000 homes.Heròdot, Història VII.83.1
Els Immortals contenien un regiment d'elit, els «Llancers del Rei», integrat exclusivament per aristòcrates, veritables tropes d'elit integrades per perses, medes i elamites. Als baixos relleus de Persèpolis apareixen representats amb els seus arcs. Probablement siguin Immortals els guerrers que figuren als maons esmaltats de Susa, així com a nombrosos segells.
S'encarregaven de la guàrdia de la tenda reial mentre el rei es desplaçava o era en una expedició.Xenofont, Ciropedia VII.5.66-68
S'ha apuntat que el nom «immortals» (del grec:Ἀθάνατοι) és degut a una confusió grega de les paraules del persa antic anûšiya («membres del seguici» o «criats») i anauša («immortals»). Aquesta explicació encaixaria amb la terminologia dels textos assiris i neobabilònics en els que els guàrdies reials també eren coneguts com a «membres del seguici» (qurbute). Malgrat tot, la similitud de les paraules en persa antic podria haver suggerit el nom de anausha per als guàrdies com a sobrenom persa. La referència d'Heròdot als perses «que el rei acostumava a nomenar els "Immortals"»Heròdot, VII.211.1 és significativa, perquè els reis assiris també podien referir-se a les seves tropes d'elit amb epítets aplicats comunament als herois divins, com per exemple en l'ús del terme huradu.
miniatura|Perses Immortals, detall del fris dels arquers al palau de Darios a Susa. Maons vidrats de silici, c.510 abans de Crist. Heròdot, (VII.40-41) ofereix una descripció de l'exèrcit de Xerxes I quan va partir de Sardes per iniciar la invasió de Grècia. L'avantguarda la componien mil genets perses d'elit, a continuació figuraven mil llancers, també d'elit, amb les puntes de les seves llances apuntant al terra, en senyal de respecte a Xerxes, a qui precedien. El rei marxava sobre un carro tirat per cavalls neseus.Cavalls famosos per la seva resistència i velocitat, criats a la plana de Nesea, a Mèdia, entre Behistun i Ecbàtana. Cf. Inscripció de Behistun 13; Flavi Arrià, Anabasis Alexandri 13.1; Diodor de Sicília, Bibliotheca historica XVII.110 En aquest punt el relat és una mica confús. Després del rei marxaven mil llancers -els perses més valents i de més gran llinatge- que portaven les seves piques amb les puntes cap amunt; a continuació figurava un altre esquadró de cavalleria, integrat per mil perses d'elit, i després de la cavalleria, deu mil soldats d'infanteria, seleccionats entre la resta dels perses, que encara que l'historiador d'Halicarnàs no ho diu expressament, possiblement es tracta dels Immortals (cf. VII.83). Mil d'ells portaven adornades les extremitats inferiors de les seves llances amb magranes d'or com a contrapès; aquests 1000 envoltaven els altres 9000, que portaven magranes de plata. En aquest punt, Heròdot sembla que descrigui una barreja d'«arquer protegit amb escut», amb 9000 arquers defensats per un miler de llancers amb escuts. El text grec estableix una distinció per diferenciar els Immortals de la guàrdia estrictament personal del sobirà, integrada per 2000 llancers i 2000 genets, l'única missió dels quals era vetllar per la seguretat del monarca. Heròdot, acaba la seva descripció afegint que també portaven contrapesos amb formes de magranes d'or els llancers que apuntaven al terra, i pomes del mateix metall els qui seguien més de prop a Xerxes. Aquests últims rebien el nom de mēlophóroi (melòfors), pels fruits que adornaven la part inferior de les seves llances. Després dels Immortals marxava un contingent de 10.000 genets perses, seguits de la resta de les tropes.
Quint Curci Ruf fa una descripció comparable a la de Claudi Elià sobre els melòfors, consignada a la següent secció: «feien gala d'un luxe i una opulència inaudits que els tornava més imponents, entre els collars d'or, entre la robes ornades amb or, i entre les túniques amb mànigues, adornades amb gemmes».Quint Curci Ruf, Historiae Alexandri Magni III.3.13
Melòfors miniatura|Llancer, palau de Darios I a Susa, potser un melòfor.