Sant Joan de Vilatorrada és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. El municipi inclou l'entitat municipal descentralitzada de Sant Martí de Torroella. El gener de 2018 la seva població es va situar en els 10.820 habitants i era el segon municipi més poblat de la comarca.
El nucli originari s'anomenava Sant Martí de Torroella. El 1937 va canviar oficialment a Vilatorrada de Cardener i després de la guerra es va recuperar el nom de Sant Martí de Torroella. El 1962 va canviar a Sant Joan de Torroella, modificat el 1981 per l'actual de Sant Joan de Vilatorrada.
Geografia física Llista de topònims de Sant Joan de Vilatorrada (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
El municipi de Sant Joan de Vilatorrada s'estén a cavall del pla de Bages i les elevacions que tanquen aquesta fèrtil plana vers ponent, on Collbaix n'és l'expressió més emblemàtica. Són terres modelades per l'acció erosiva del riu Cardener i dels petits torrents i rierols que hi convergeixen. El resultat és un entorn naturalment divers, on les humides i ombrívoles fondalades cobertes de vegetació de ribera contrasten amb les planes agrícoles solcades per petites pinedes. Tanmateix, durant segles aquest entorn s'ha transformat progressivament per l'ocupació de l'home fins a configurar el paisatge actual on precisament la història explica el llegat d'un patrimoni cultural que completa l'entorn cultural.
El terme actual del municipi està situat, tenint en compte els punts més extrems, entre els 41 º 44’ 9’’ i els 41 º 47’ 34’’ de latitud nord. Això dona 3’ 25’’ per l'eix nord-sud. I els 1º 46’ 2’’ o els 5 º 31’ de longitud est respecte de Greenwich, donen 3 º 44’ 58’’ per l'eix est-oest
Està situat a 3 quilòmetres de Manresa. L'altitud de la població és de 240 m sobre el nivell del mar i els límits municipals són al nord amb les poblacions de Sant Mateu de Bages i Callús, al nord-est amb Santpedor; a l'est amb Sant Fruitós de Bages, al sud-est amb Manresa i a l'oest amb Fonollosa.
Relleu Formació Com que pertany a la depressió central catalana, està format per sediments de l'eocè continental recobrint-ne d'altres de l'Eocè marí i situant-se entre els dos una capa de guixos corresponent-se amb les sals sòdiques i potàssiques de Súria, Balsareny i Cardona.
Constitució litològica A sobre les margues, argiles i gresos que constitueixen la Formació d'Artés s'hi ha anat afegint les deixalles de rius i rieres que en el període Quaternari donaren lloc a la formació de terrasses coincidents amb els períodes de glaciació.
Unitats de relleu El relleu del municipi és el resultat de l'erosió diferencial (a causa dels diferents materials més forts i més fluixos) dels corrents d'aigua (riu, rieres, torrents). S'han produït en quedar materials forts a sobre impedint que les aigües arrosseguessin els materials més tous situats a sota seu. Això li dona un aspecte característic que forma les “costes”. Aquest tipus de relleu té la seva millor expressió a la Segarra. La resta del municipi té pocs desnivells.
Xarxa hidrogràfica Principals corrents Compost per un riu, el Cardener i tres rieres: la de Vallverd, la de la Portella i la de Fonollosa, i també molts torrents menors.
Les rieres i els torrents Quant a les rieres, el seu règim és únicament pluvial amb un fort assecament al mig de l'estiu i de l'hivern.
Els torrents només porten aigua quan plou i segons la quantitat d'aigua ploguda.
El riu Cardener El seu règim és níveo-pluvial. Té dos mínims: a l'agost i al gener, i dos màxims, un de principal al maig i un de secundari a l'octubre.
Al Cardener hi ha una resclosa que ja no s'utilitza i que és la del Molí Paperer, enderrocat per la riuada de l'any 1907, davant mateix de les Feixes. A més hi ha la resclosa de la fàbrica del Molinet, el canal i la resclosa de la fàbrica de can Canals Nou i el canal i la resclosa de les fàbriques de Sant Joan de Vilatorrada.
Clima El clima és mediterrani de muntanya mitjana, amb forts contrasts tèrmics i una mitjana de precipitació anual entre 550 i 600 mil·límetres. A l'hivern, és freqüent la inversió tèrmica amb boires i molt fred al fons de les valls. A l'estiu, la calor i la sequera poden ser molt altes.
Vegetació El Pla de Bages concentra un atractiu mosaic d'ambients, tot i el predomini del conreu cerealista. La vegetació pròpia de la plana és constituïda per nombroses clapes de bosc, sobretot de pi blanc, però amb presència de l'alzina i el roure. Tot i així, a les fondalades i a les ribes dels cursos fluvials es concentra una gran varietat d'espècies, a voltes formant boscos de ribera amb pollancres i àlbers o constituint interessants boscos mixts. La vegetació ha estat alterada per l'activitat humana i agrícola, especialitzada en el cereal, la vinya i el regadiu.
Fauna La fauna és diversa, a causa de la gran varietat d'ambients i les rutes migratòries orientades pel Llobregat i el Cardener. Dels vertebrats es poden trobar:
- amfibis: gripaus i granotes.
- rèptils: dragó comú, sargantanes, llangardaix ocel·lat i diferents tipus de serps, tals com: la serp de vidre, serp blanca, serp verda, colobra bordelesa, i la colobra escurçonera, entre d'altres.
- mamífers: la musaranya comuna, la guilla o guineu roja, la mostela, el toixó, la geneta o el gat mesquer, el porc senglar, el conill, l'esquirol, el talp, la rata comuna o de claveguera i la rata traginera, el ratolí casolà i el ratolí camperol, la rata pinyada o rat-penat.
També es poden trobar diferents tipus d'ocells: ocells rapinyaires diürns: l'aligot i l'astor. ocells rapinyaires nocturns: el xot eurasiàtic, el mussol i l'òliba comuna, ocells de conreu i plana: la perdiu, el picot negre, la garsa, la gralla, el cotoliu, la cogullada, la titella, les orenetes, el pinsà, el pinsà mec, verdum, cruixidell, pardal xarrec, caderneres, gafarrons, passerells. ocells de bosc: el pigot verd, el trencapinyes, el raspinell. ocells de riu: boscarla de canyar, rossinyol bastard, la cuereta blanca, l'oreneta de ribera. altres, tals com: rossinyol, oriol, pinsà borroner, verderola, merla, pit roig, gratapalles, cargolet, corb, ballester, roquerol, pardal comú o el colom domèstic.
Història Antecedents romans Els indicis més remots de la història de Sant Joan de Vilatorrada es descobreixen amb la troballa el 12 d'octubre de 1949 d'una ara romana, al costat de la porta de l'antiga església parroquial. Aquesta troballa fou feta per Francesc X. Sitjas i Molins, secretari del C.E.C.B. (Centre Excursionista de la Comarca del Bages) al qual van cridar-li l'atenció unes pedres arraconades al costat de la porta. El fet de trobar-se en aquest lloc no pressuposa que fos aquest el seu emplaçament originari.
El 16 de novembre del mateix any, per cessió de les senyores Josefa i Amàlia Suanya i Esteve, va ser donada al Museu Municipal de Manresa on es troba actualment.
Segons Georges Fabre en el llibre Epigrafia romana de la comarca del Bages, “Aquesta ara fou serrada intencionalment, sense que es pugui arribar a comprendre el sentit, en dues meitats longitudinals” i presenta un estat molt deteriorat a conseqüència de la mala qualitat de la pedra –gres–. Aquest desgast és més palès en la cara anterior.
Alta edat mitjana Així com de l'època romana va quedar una mostra, no es pot dir el mateix de la llarga època de l'Alta Edat Mitjana, dominada per les cultures visigòtica i sarraïna, per la manca de qualsevol font històrica (documents, restes arqueològiques....).
A conseqüència d'això els orígens del poble es troben en el , quan Guifré el Pilòs, fill del comte Sunifred I d'Urgell, va obtenir de Carles el Calb els comtats d'Urgell, Cerdanya o Conflent i posteriorment els de Barcelona i Girona. Aquests comtats encerclaven una gran regió central que era “terra de ningú” (Berguedà, Vall de Lord, Vallès, Ripollès, Lluçanès, Plana de Vic, Moianès, Guilleries i Bages), i que podia representar un perill de possibles invasions musulmanes provinents d'Al-Àndalus. Per tal d'establir una línia fronterera que servís per a protegir el sector occidental del comtat de Barcelona del perill d'aquestes ràtzies, Guifré decidí ocupar i repoblar aquestes terres.
La zona que anomenem Pla de Bages va trigar més a repoblar-se, i segurament es feu durant el govern dels fills del comte Guifré: Guifré Borrell (874-911) i Sunyer I (?-950).
Les primeres referències d'accidents geogràfics de Sant Joan de Vilatorrada les trobem en una delimitació feta l'any 978, en una butlla que el papa Benet VII dirigí al Bisbe Froia de Vic, on relaciona els límits del terme antic de la ciutat de Manresa que englobaven els termes actuals de Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, Sant Fruitós, etc., durant el regnat de Borrell II (mort 992).
La primera documentació del nom de Torroella data de l'any 972, en què es parla que quan es va fer la fundació del monestir de Sant Benet de Bages van ser donades per a sustentació dels frares i edificació del monestir unes terres i molins que es trobaven en el terme de Joncadella i Torroella, de les quals l'abat en va prendre possessió conservant la jurisdicció total.
Una altra referència la trobem a 7 de Kalendas d'agost de 899 en una donació que va fer un tal Eriberto al monestir de Sant Benet, de cases i de terres situades a Torruella.
Una segona delimitació fou redactada a conseqüència de la destrucció de la ciutat de Manresa l'any 999 per les forces d'Al-Mansur.
Baixa edat mitjana, dels segles XI a XV: feudalització Durant els segles XI al XV, el mas va ser la forma predominant de poblament, tot i que com a focus d'atracció de nous pobladors es construïren les esglésies que més tard esdevingueren esglésies parroquials i nuclis de formació dels pobles; així doncs en el cas de Sant Joan de Vilatorrada foren les esglésies de Sant Martí de Torroella i l'Església vella de Sant Joan de Vilatorrada (ubicada al Mas Sant Joan), que depenien respectivament del Monestir de Sant Benet de Bages i de la Canònica de Santa Maria de Manresa. Els indicis de l'existència de topònims significatius els trobem en documents que daten: Església de Sant Martí de Torruella (1022), Santa Maria de Joncadella (1031), Mas Sant Joan (1032) i Mas Vilatorrada (1038).
Tenint en compte que els límits eren uns altres, hom suposa que cap a finals del la població de l'indret era d'unes 125 persones, l'activitat principal de les quals era l'agricultura de secà (cereal, vinya i olivera) a la que cal afegir els horts destinats a l'autoconsum i una ramaderia com a complement de l'activitat agrària. A més també està constatat l'existència d'activitats artesanals vinculades a la transformació dels productes agrícoles, concretament els molins fariners que aprofitaven, d'una banda l'excel·lent situació geogràfica al costat dels corrents d'aigua i, d'una altra, la seva situació estratègica entre els centres productors de blat (La Segarra) i els llocs consumidors (la ciutat de Manresa principalment). Tanmateix hi ha constància d'un tipus d'indústria tèxtil lligada al camp i relacionada amb el cànem i el lli, desenvolupat tant com a treball a domicili com per al consum propi, augmentant així les poques rendes que s'obtenien de la terra.
Edat contemporània miniatura|Església del Mas de Sant Joan, de Sant Joan de Vilatorrada