Manuel Cerdà Pérez (Muro d'Alcoi, 1954) és un historiador i escriptor espanyol.

Biografia Estudià Filosofia i Lletres (secció Història) a la Universitat de València, on es llicencià, i feu el doctorat a la Universitat de Barcelona. Fou director del Servei de Publicacions de la Diputació de València (1981-1989), que creà. També fundà i dirigí el Centre d'Estudis d'Història LocalMartínez, L.P. “Centre d'Estudis d'Història Local del País Valencià”. En Simon i Tarrés, A. (dir.). Diccionari d'historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 325. (1989-1995), entitat lligada a la Diputació de València l'objectiu de la qual era promoure la historiografia local i la seua renovació historiogràfica. Especialment rellevants foren els tres col·loquis Internacionals d'història local que es dugueren a terme: “L'espai viscut” (1988), “Els espais del mercat” (1991) i “Història local i societat” (1993).Sebastià, A. “Col·loquis internacionals d'Història Local”. En Simon i Tarrés, A. (dir.), op. cit., p. 356. Les actes dels tres foren editades pel Centre:L'espai viscut. València: Diputació de València/Història local, 1989, ; Els espais del mercat. Diputació de València/Història local, 1993, , i “Història local i societat: III Congrés Internacional d'Història Local”. Taller d'història, núm. 6, 2n. semestre 1995, p. 3-60, ISNN 1133-4959 les dels dos primers en la col·lecció “Història local” i el tercer a la revista Taller d'història, la qual, com el Centre, desaparegué després de les eleccions municipals de 1995,Sebastià, A. “Taller d'història”. En Simon i Tarrés, A. (dir.), op. cit., p. 1.117-1.118. que donaren la victòria al Partit Popular. Entre 1997 i 2011 fou professor del departament d'Història de l'Art de la Universitat de València i, en l'actualitat, és tècnic del Museu Valencià d'Etnologia.

El seu llibre Arqueología industrial de Alcoi (1980), escrit amb R. Aracil y M. García Bonafé, fou la primera obra publicada en Espanya sobre arqueologia industrial,López García, M. “Arqueología industrial: por un nuevo saber”. El País, Libros, 20 de desembre del 1981. disciplina en la qual ha realitzat nombrosos treballs d'investigació i publicat, a més del llibre citat, Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial (1995), obra col·lectiva que codirigí amb Mario García Bonafé, “una referència obligada per a l'estudi d'aquesta disciplina”,Vergara, Ó.C. “Arqueología industrial. Un comentario bibliográfico tras medio siglo de historiografía”. Anales de Prehistoria y Arqueología, vols. 25-26 (2009-2010), p. 275-300, p. 285. i Arqueología industrial: teoría y práctica (2008). Aquest últim llibre es una síntesi de les seues investigacions, que han desembocat en una metodologia pròpia a partir de les distintes excavacions arqueològiques-industrials que ha dirigit, aspecte en què és pioner.Sobrino Simal, J. “Manuel Cerdà Pérez. Arqueología industrial”. Revista de Historia Industrial, núm. 40, 2009, p. 207-209. Entén l'arqueologia industrial com un mètode més de la investigació històrica, per la qual cosa defensa que els historiadors de l'època contemporània haurien d'estar també formats en l'ús i tractament del registre material com a font imprescindible i objectiva. Aquest posicionament l'apropa a la forma britànica d'entendre la disciplina, sent la seua proposta de delimitar cronològicament el seu estudi al moment precís del procés de la industrialització en què la societat estableix una nova manera d'organització a partir de les relacions entre capital i treball, com a resultat de la concentració fabril i la consegüent separació entre productor i producte, assumida per l'English Heritage en la seua Declaració sobre la política a seguir al respecte.Palmer, M.; Neaverson, P. Industrial Archaeology. Principles and Practice. Londres: Routledge, 1998, p. 14.

Ha estat també membre fundador i president de l'Associació Valenciana d'Arqueologia Industrial (AVAI),Sebastià, A. “Associació Valenciana d'Arqueologia Industrial”. En Simon i Tarrés, A. (dir.), op. cit., p. 166. la qual es creà arran la celebració d'unes jornades sobre teoria i mètode de la disciplina que organitzà el Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics a Alcoi el 1988. L'AVAI i el Centre dugueren a terme dos congressos Internacionals d'arqueologia industrial el 1990 (Alcoi) y el 1994 (Sagunt).Les actes dels mateixos es publicaren en Arqueologia industrial. Actes del Primer Congrés del País Valencià (1991, Diputació de València/Història local, 1991, ) i Cultura material i canvi social. Actes del II Congrés d'Arqueologia Industrial del País Valencià (1996, Associació Valenciana d'Arqueologia Industrial, ).

És també autor d'altres llibres d'història, com ara Lucha de clases e industrialización (1980), Els moviments socials al País Valencià (1982) i Historia fotográfica del socialismo español (1983), aquest últim –un volum amb 600 fotografies que recullen els esdeveniments personals i situacions polítiques més destacades del socialisme històric espanyol entre 1868 y 1939Millás, J. “El socialismo histórico español, en un volumen con 600 fotografías editado por la Institución Alfonso el Magnánimo”. El País, 24 de desembre del 1984. – amb M. García Bonafé y J.A. Piqueras.

Com a autor polifacètic que és, està així mateix força interessat per la divulgació històrica i, per a Editorial Prensa Valenciana ha dirigit, alhora que col·laborat com a autor, Historia del pueblo valenciano (1988) –obra en fascicles que es distribuí a través del diari Levante-EMV amb la què aquest superà els cent mil exemplars de tirada“Más de 102.000 valencianos reclaman sus fascículos”. Levante-EMV, 16 d'octubre del 1988. –; Diccionario histórico de la Comunidad Valenciana (1992), 2 vols.; la guia cultural 52 Fines de semana. Rincones de la Comunidad Valenciana (2003), y Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005-2008), obra que consta de 18 volums en la qual col·laboraren més de dos-cents especialistes i assolí una difusió de cinquanta mil exemplars.“Amplio respaldo a la Gran Enciclopedia valenciana”. Levante-EMV, 7 de setembre del 2005.

Ha escrit, també, el llibre (il·lustrat) per a xiquets Jaume IPrimera edició: Almudín (1982), ; segona edició: Generalitat Valenciana (1988), (1982, reedició 1988) i, en els últims anys, es dedica sobretot a la novel·la, gènere en què ha publicat El viaje (2014), El corto tiempo de las cerezas (2016) –novel·la ambientada històricament en el segle XIX– y Adiós, mirlo, adiós (Bye Bye Blackbird) (2016), seqüela de l'anterior i centrada en els anys que van del final de la Primera Mundial a la caiguda del Mur de Berlín, “una novel·la plena de reflexions y anàlisis summament interessants sobre el que ha estat el segle que ens ha conduït fins aquí, fins a aquest altre segle, fins aquest altre món”.Berros Canuria, R. “Adiós, mirlo, adiós (Bye Bye Blackbird), de Manuel Cerdà. El siglo XX, el gran desencanto, la gran frustración”. MoonMagazine, 7 de novembre de 2016. 

El 2020 va publicar El hoyo, una novel·la que la crítica ha dit que és “Una creación a la altura de los más reconocidos de la literatura contemporánea. […] Una joya literaria de esas con las que tropiezas de vez en cuando”, “una pequeña gran obra de culto que estaba esperando hacía tiempo”, “un desafío a la inteligencia y me atrevería a decir que ese ‘hoyo’ […] es como un espejo al cual nos asomamos y nos devuelve lo que realmente somos. […], “Un libro extremadamente inteligente y, además, escrito por alguien valiente, que lo ha escrito de forma y manera que no se ha fijado absolutamente en cómo escriben los demás, por dónde corre el agua o el viento”.

El seu darrer llibre publicat, Classe obrera i industrializació. Alcoi: El Petrolio (2023), reprèn la investigació històrica. Es tracta d'una reescriptura ampliada del llibre de 1980 Lucha de clases e industrialización. La formación de una conciencia de clase en una ciudad obrera del País Valencià (Alcoi: 1821-1873), Valencia, Almudín, 1980, en què se centra especialment en els fets esdevinguts el juliol de 1873 a Alcoi, coneguts com el Petrolio.

Obres. Títols publicats Història. Principals publicacions: Arqueología industrial de Alcoi (amb Rafael Aracil y Mario García Bonafé). Alcoi: Ayuntamiento de Alcoi, 1980. . Lucha de clases e industrialización. La formación de una conciencia de clase en una ciudad obrera del País Valencià (Alcoi: 1821-1873). València: Almudín, 1980. . Els moviments socials al País Valencià. València: Institució Alfons el Magnànim, 1981. . Historia fotográfica del socialismo español. València: Institución Alfonso el Magnánimo, 1984. . Historia del pueblo valenciano (dir.). València: Editorial Prensa Valenciana, 1988, 3 vols. . Diccionario histórico de la Comunidad Valenciana (dir.). València: Editorial Prensa Valenciana, 1992, 2 vols. . Enciclopedia valenciana de Arqueología Industrial (codirecció amb Mario García Bonafé). València: Edicions Alfons el Magnànim-IVEI / Associació Valenciana d'Arqueologia Industrial, 1995. . Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (dir.), València: Editorial Prensa Valenciana, 2005-2008, 18 vols. . Arqueología industrial: teoría y práctica. València: Publicacions de la Universitat de València, 2008. . Clase obrera e industrialización. Alcoi: El Petrolio. Valencia: EdA, 2023.

Novel·la: El viaje. València: EdA, 2014. . El corto tiempo de las cerezas. València: EdA, 2015. . Adiós, mirlo, adiós (Bye Bye Blackbird). València: EdA, 2016. . Tiempos de cerezas y adioses. Valencia: EdA, 2018. . Prudencio Calamidad. Valencia: EdA, 2018. El hoyo. Valencia: EdA, 2020.

Referències

Categoria:Historiadors valencians contemporanis Categoria:Escriptors del Comtat

Categoria:Murers de Muro d'Alcoi Categoria:Escriptors valencians contemporanis en castellà Categoria:Escriptors valencians del segle XXI Categoria:Novel·listes valencians contemporanis en castellà Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XX