miniatura|Nu reclinat, 1917 Amedeo Clemente Modigliani (Livorno, 12 de juliol de 1884 – París, 24 de gener de 1920) va ser un pintor i escultor italià que va desenvolupar la major part de la seva carrera a França. Va nàixer a Livorno, i va començar els seus estudis artístics a Itàlia abans de traslladar-se a París l'any 1906. Influït per molts artistes del seu cercle d'amistats, pertanyents a un gran ventall de gèneres diferents, així com per l'art primitiu, això no obstant va reeixir a realitzar una obra completament original. Va morir a París de meningitis tuberculosa —agreujada per una vida d'excessos—a l'edat de 35 anys.
Primers anys Modigliani va nàixer en el si d'una família jueva sefardita de Livorno, Itàlia. Livorno era una ciutat relativament nova, per als estàndards italians, a les darreries del . La ciutat, en la costa de la mar Tirrena, data al voltant de 1600, quan un pantanós llogaret va ser transformat en un port de mar. El Livorno que Modigliani va conèixer era un animat centre de comerç especialitzat en el transport de mercaderies per mar i en la construcció i reparació de naus, però la seua principal característica cultural consistia en el fet que havia esdevingut un refugi per a les minories religioses perseguides. El seu rebesavi matern fou un tal Solomon Garsin, un jueu emigrat a Livorno en el com a refugiat religiós.
Modigliani fou el quart fill de Flaminio Modigliani i de la seua esposa, Eugenia Garsin. Son pare es dedicava al negoci del canvi de moneda, però quan el negoci va fer fallida, la família es va quedar en la pobresa. De fet, el naixement d'Amedeo va salvar la família de l'absoluta ruïna, perquè, d'acord amb una antiga llei, els creditors no podien embargar el llit d'una dona embarassada o alletant un fill. Quan els agutzils van entrar a la casa familiar, just en el moment en què havia començat el part, la família va poder protegir les seues més valuoses pertinences posant-les en el llit, damunt de la mare embarassada.
Modigliani tenia una particularment estreta relació amb sa mare, la qual li va fer de mestra a casa fins que ell va complir deu anys. Atacat per problemes de salut després d'un brot de febre tifoide als catorze anys, dos anys després va contraure la tuberculosi, que hauria d'afectar-lo la resta de la seua vida. Per a ajudar-lo a recuperar-se de les nombroses malalties de la infantesa, la mare el va enviar a Nàpols, on el clima càlid podia ser beneficiós per a la convalescència.
Sa mare va ser, en molts sentits, qui va provocar la vocació artística de Modigliani. Quan ell tenia 11 anys, sa mare va anotar en el seu diari que:
Els anys d'estudiant Modigliani va començar a dibuixar i a pintar des de molt curta edat, i ell mateix se sentia "ja un pintor", segons va escriure sa mare, fins i tot abans de començar els estudis formals. Malgrat les prevencions de la mare sobre el fet que iniciar estudis d'art podia interferir en la marxa dels estudis "corrents", va consentir-hi atesa la passió que el jove Modigliani sentia per la pintura.
Als catorze anys, mentre estava malalt de febre tifoïdal, va imaginar-se en el seu deliri que volia, per damunt de qualsevol altra cosa, veure les pintures del Palazzo Pitti i dels Uffizi a Florència. Com el museu local de Livorno no contenia més que una petita i dispersa col·lecció de mestres italians del Renaixement, les històries que havia sentit sobre les grans obres que tenia Florència l'havien captivat, i era una font de considerable desesperació per a ell, en el seu estat malaltís, que no poguera mai tenir l'oportunitat de veure-les en persona. Sa mare li va prometre que el portaria a Florència, al punt que s'haguera guarit. No sols va complir la seua promesa, sinó que també va aconseguir posar el seu fill sota la tutela del millor pintor del moment a Livorno, Guglielmo Micheli.
Micheli i els Macchiaioli miniatura|La seva casa a Venècia Modigliani va treballar a l'estudi de Micheli del 1898 al 1900. Aquí va tenir lloc el seu primer aprenentatge artístic formal en un entorn profundament imbuït de l'estudi d'estils i temes de l'art italià del . En la seva primera obra parisenca, encara es poden veure traces d'aquesta influència, a més de la dels seus estudis d'art renaixentista: figuren en aquesta obra naixent la d'artistes com Boldini i Toulouse-Lautrec.
Modigliani va mostrar grans dots mentre va romandre amb Micheli, i només va interrompre els seus estudis quan va veure's forçat, en contraure la tuberculosi.
L'any 1901, a Roma, Modigliani va admirar l'obra de Domenico Morelli, un pintor d'estudis i escenes melodramàtiques basades en la Bíblia o en la gran literatura. És irònic que l'impressionara tant l'obra de Morelli, ja que aquest pintor havia inspirat un grup d'artistes contraris, que van rebre el nom de Macchiaioli (de macchia, '''pinzellada de color', o, més despectivament, 'taca'), i que Modigliani havia estat sota la influència dels Macchiaioli. Aquest moviment, menor i localitzat, va reaccionar contra l'estil burgès dels pintors acadèmics, com Morelli. Tot i que el seu pensament va estar connectat amb l'impressionisme francès (en realitat els Macchiaioli van ser anteriors), no van tenir el mateix impacte en la cultura artística internacional que els seguidors de Monet, i actualment són desconeguts fora de les fronteres italianes.
La connexió de Modigliani amb el moviment es va produir a través del seu primer mestre, Micheli. Aquest no sols era un Macchiaioli, sinó que també havia estat pupil del famós Giovanni Fattori, un dels fundadors del moviment. L'obra de Micheli, això no obstant, va esdevenir tan convencional en els temes i en l'estil, que el jove Modigliani va reaccionar en contra seua, preferint ignorar l'obsessió amb el paisatge, que com en l'impressionisme francès, caracteritzava el moviment. El mateix Micheli intentava encoratjar els seus alumnes a pintar "a l'aire lliure", però Modigliani mai no va desenvolupar el gust per aquesta mena de treball, a còpia de fer esbossos pels cafès, estimant-se més pintar en l'interior, i especialment en el seu estudi. Fins i tot quan va haver de pintar paisatges (hom sap que existeixen), Modigliani va triar una paleta protocubista més afí a Cézanne que als Macchiaioli.
Amb Micheli, Modigliani no sols va estudiar el paisatge, sinó també el retrat, la natura morta i el nu. Els seus companys deien que era en el nu on Modigliani feia més palés el seu gran talent, però sembla que aquest no era només un objectiu acadèmic: quan no pintava nus, s'ocupava de seduir la donzella de la casa.
Malgrat el rebuig de l'ideari dels Macchiaioli, Modigliani sempre va mostrar-se agraït amb el seu mestre, que es referia a Modigliani com "superhome", un malnom afectuós que reflectia el fet que Modigliani no sols era poc addicte a l'art del seu mestre, sinó també perquè li agradava fer cites dAixí parlà Zaratustra, de Nietzsche. El mateix Fattori visitava sovint l'estudi, i va aprovar les innovacions del jove artista.
L'any 1902, Modigliani, coherent amb la seua passió de tota la vida pel dibuix, es va matricular en l'Accademia di Belle Arti (Scuola Libera di Nudo, o "Escola Lliure de Nus") a Florència. Un any després, mentre encara patia tuberculosi, es va traslladar a Venècia, on es va matricular a l'Istituto di Belle Arti.
Va ser a Venècia on per primera vegada va fumar haixix i, en lloc d'estudiar, va començar a passar temps freqüentant part de la ciutat de mala reputació. L'impacte d'aquest nou estil de vida en el seu desenvolupament artístic està obert a la conjectura, tot i que sembla que es va tractar d'alguna cosa més que una simple rebel·lió juvenil, o del tòpic hedonisme de la bohèmia que calia esperar dels artistes de l'època; la seua recerca del costat fosc de la vida sembla tenir les seues arrels en la seua estima per les filosofies radicals, com ara la de Friedrich Nietzsche.
Primeres influències literàries Havent fet lectures de literatura filosòfica quan era un infant, sota la tutela d'Isaco Garsin, el seu avi matern, va continuar llegint Nietzsche, Baudelaire, Carduzzi, comte de Lautréamont i d'altres, i traslladant la seua influència als seus estudis d'art, alhora que desenvolupava la creença que l'únic camí vers la vertadera creativitat es trobava en el desafiament i el desordre.
Les cartes que va escriure durant el període "sabàtic" que va passar a Capri l'any 1901 indiquen clarament que es trobava cada vegada més influït pel pensament de Nietzsche. En aquestes cartes aconsellava al seu amic Oscar Ghiglia,
L'obra de Lautréamont va ser també igualment influent en aquesta època. Les Chants de Maldoror, d'aquest poeta maleït, esdevingué la llavor dels surrealistes parisencs contemporanis de Modigliani i també va ser la seua obra favorita, fins al punt que la va aprendre de memòria. La poesia de Lautréamont es caracteritza per la juxtaposició d'elements fantàstics i d'imatges sàdiques; el fet que Modigliani se sentira tan copsat per aquest text en la seua adolescència dona una bona indicació del desenvolupament dels seus gustos. Baudelaire i D'Annunzio també van colpir el jove artista, amb el seu interès per la bellesa corrupta i la seua expressió mitjançant la imatgeria simbolista.
Modigliani va escriure molt a Ghiglia des de Capri, on sa mare l'havia portat perquè es recuperara de la tuberculosi. Aquestes cartes són una caixa de ressonància de les idees que estaven fermentant en la ment de Modigliani. Ghiglia era set anys major que Modigliani, i sembla que va ser qui va mostrar-li de jove els límits dels seus horitzons a Livorno. Com tots els adolescents precoços, Modigliani s'estimava més la companyia de companys majors, i el paper de Ghiglia en la seua adolescència fou el de ser un confident comprensiu, principalment a través de les complicades cartes que Modigliani li enviava regularment, i que encara es conserven:
París Arribada L'any 1906 Modigliani va traslladar-se a París, llavors el punt focal de l'avantguarda. De fet, la seua arribada a l'epicentre de l'experimentació artística va coincidir amb l'arribada de dos altres estrangers que haurien de deixar la seua empremta en el món de l'art: Gino Severini i Juan Gris. miniatura|esquerra|La jueva, 1908 Va establir-se a Le Bateau-Lavoir, una comuna d'artistes pobres a Montmartre; es llogà un estudi a la Rue Caulaincourt. A més, aquest barri d'artistes, Montmartre, es caracteritzava per la pobresa generalitzada, Modigliani es va presentar -almenys inicialment- com hom podria esperar del fill d'una família que intentava mantenir les aparences de la seua situació econòmica perduda: la seua roba era correcta, sense ostentació, i l'estudi que va llogar va ser arranjat en un estil apropiat per a una persona amb bon gust, amb entapissats elegants i reproduccions d'obres del Renaixement. Immediatament va esforçar-se per assumir l'aparença d'un artista bohemi, però, ni tan sols amb els seus pantalons de cotó marrons, mocador escarlata i gran barret negre, deixava de semblar com si estiguera de visita.
Al principi, escrivia a sa mare regularment, feia els seus esbossos de nus a l'escola Colarossi i bevia vi amb moderació. Aleshores era considerat per aquells que el van conèixer com reservat, ratllant en la conducta asocial. Se sap que va comentar, després de conèixer Picasso, que anava vestit amb la seua característica roba d'operari, que tot i que va reconèixer en ell un geni, això no l'excusava de la seua estrafolària aparença.
Transformació A l'any d'arribar a París, això no obstant, el seu capteniment i la seua reputació havien canviat completament. Es va transformar, d'un elegant pintor acadèmic, en una mena de príncep dels vagabunds.