El comte Fiódor Vassílievitx Rostoptxín () (Livny, - Moscou, ) fou un estadista rus que serví com a governador de Moscou durant la invasió francesa de Rússia. Apareix, molt menyspreat, com a personatge de la novel·la Guerra i Pau del famós escriptor rus Lev Tolstoi, amb el nom de Rastoptxín .Atès que en rus la "o" àtona es neutralitza en [ə], Rastoptxín i Rostoptxín sonen gairebé igual Fou el pare de l'escriptora Comtessa de Ségur.
Biografia Després d'alguns estudis superficials va entrar a l'exèrcit com a tinent de la guàrdia imperial i, en tenir una gran influència sobre el tsar Pau I de Rússia, aviat va ser ascendit a ajudant general el 1796, i va començar a treballar com a ajudant d'aquest emperador. Després va ser nomenat, pel mateix tsar, ministre de Relacions Exteriors, i se li va concedir el títol de comte el 1799. No obstant això, dos anys després va haver d'abandonar les seves relacions amb la cort per la seva oposició a l'aliança amb França.
Va ser cridat de nou a 1810 pel tsar Alexandre I de Rússia, que el va nomenar, al cap de poc temps, governador general de Moscou. Després de rebre el 1812 la notícia que soldats francesos liderats per Napoleó Bonaparte s'aproximaven a la ciutat, va dirigir el poble en contra de la invasió i va fer deportar alguns ciutadans francesos i polonesos que se suposava que eren aliats de l'exèrcit napoleònic. Posteriorment, va ordenar evacuar els arxius i tresors de les esglésies i palaus, feu obrir les portes de les presons, va donar al poble els fusells de l'arsenal i va ordenar cremar els magatzems d'aiguardent i les barcasses que duien alcohol. A causa d'aquests actes, va ser culpat de l'incendi que va arrasar Moscou l'endemà de l'entrada a la ciutat dels invasors francesos, però ell va negar la seva responsabilitat en l'obra La vérité sur l'incendie de Moscou ("La veritat sobre l'incendi de Moscou") - París, 1823).
En 1814 va acompanyar el tsar Alexandre I al Congrés de Viena i va renunciar al seu càrrec de governador de Moscou el 1817 Residiria a París fins al 1825, any en què va tornar a Rússia, on hi moriria un any després.
Obres Va deixar diverses obres en francès i en rus, com Mes mémoires en dix minutes ("Les meves memòries escrites en deu minuts") publicades pòstumament el 1853 a Sant Petersburg. Aquest mateix any es van publicar les seves Obres completes entre les figuren dues comèdies, les seves impressions de viatge per Rússia i Alemanya i proclames del 1812 al poble de Moscou.
Família Es va casar amb Iekaterina Petrovna Rostoptxinà (1775-1869). El matrimoni va tenir cinc fills: El comte Serguei Fiódorovitx Rostoptxín; La comtessa Natàlia Fiodórovna Rostoptxinà; La comtessa Sófia Fiódorovna Rostoptxinà, que es va convertir en una destacada escriptora francesa sota el títol de comtessa de Ségur; La comtessa Lisa Fiódorovna Rostoptxinà; El comte Andrei Fiódorovitx Rostoptxín, casat amb Ievdokia Rostoptxinà.
Notes i referències
Bibliografia
Enciclopedia Universal Europeo Americana Espasa-Calpe (Madrid, 1988)
Categoria:Polítics russos Categoria:Militars russos Categoria:Escriptors russos del segle XVIII Categoria:Cavallers de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació Categoria:Morts a Moscou Categoria:Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Categoria:Persones de l'óblast d'Oriol Categoria:Escriptors russos morts al segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XVIII Categoria:Polítics morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1763