Les Forces de Mobilització Popular (FMP) també conegudes com a Unitats de Mobilització Popular (UMP) (; ) són una coalició paramilitar iraquiana d'una quarantena de milícies, en la seva majoria xiïtes però també hi ha grups sunnites, cristians i iazidites. La coalició es va formar enfront del desplegament contra l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL). L'organització es va formar mitjançant la unió de les milícies existents en el marc del "Comitè de Mobilització Popular" del Ministeri de l'Interior de l'Iraq al juny de 2014.

Història i formació Les FMP van ser creades pel govern iraquià el 15 de juny de 2014 després de la fàtua d'Ali al-Sistani sobre «el Jihad necessari» de 13 de juny. La fàtua demanava defensar les ciutats iraquianes particularment Bagdad i participar en l'ofensiva contra l'Estat islàmic, després de la caiguda de Mossul en mans dels gihadistes el 10 de juny de 2014. Les forces van unir diverses milícies xiïtes, moltes d'elles recolzades directament per Iran al costat d'un petit nombre de grups tribals sunnites. Les forces estarien sota el paraigua dels serveis de seguretat de l'estat i dins dels marcs legals i pràctiques del Ministeri d'Interior de l'Iraq. En el curs dels esdeveniments, alguns d'aquests grups van canviar de rumb i van començar a operar de manera independent.

Segons algunes fonts, les Forces de Mobilització Popular han marcat diferència en el camp de batalla soscavant la superioritat de l'Estat Islàmic en la guerra de guerrilles i en la guerra psicològica.

Vista alternativa de la creació del PMUs Nibras Kazimi, un acadèmic iraquià i professor visitant de l'Institut Hudson, ofereix una versió diferent de la creació de les Forces de Mobilització Popular i assegura que el PMF no va ser creat el 15 de juny de 2014 a causa de la fàtua d'Ali al-Sistani sinó diversos mesos abans. Aquest "secret a veus ' va ser revelat pel líder de les FMP, Hadi al-Amiri, en una reunió entre alts dirigents del FMP amb Nouri al-Maliki el 28 de juny de 2016. També s'inclou en les actes del 7 d'abril de 2014 de la reunió entre l'Aliança Nacional (bloc xiïta) i Maliki que va revelar la dada.

Aquesta informació provaria que el govern iraquià coneixia la situació de l'exèrcit iraquià amb anterioritat a la seva ensulsiada en l'ofensiva durant l'ofensiva de nord de l'Iraq (agost 2014) en la qual Mossul va caure en mans de l'Estat islàmic.

També prova que les febleses de l'exèrcit iraquià eren conegudes per part de la Administració Obama. En abril de 2014, hi havia ja quaranta oficials militars de EUA en diversos centres de comandament de ISF com a enllaços amb l'ambaixada dels EUA a Bagdad. Quan el President Obama va anunciar la seva intenció d'enviar més consellers de EUA a l'Iraq a l'agost 2014, va utilitzar acuradament les seves paraules com per suggerir que l'esforç va ser la continuació d'un programa existent que ja estava en marxa.

A mitjan abril de 2014, els esforços del general iranià Qasim Suleimani per crear una força auxiliar ja estava en marxa. Inicialment, el proto-PMU va ser a punt de denominar-se saraya al-difa'un al-sha'abi (‘Brigades de Defensa Popular'). El logo previst era similar al del grup libanès Hezbollah.

És possible que hi hagi evidències que el govern dels Estats Units va mantenir al principi relació amb una facció de les PMU propera a Suleimani, una organització que va ser recolzada pel seu adjunt Abu al-Mahdi Muhandis: Jund al-Imam. El Wall Street Journal ho va esmentar durant la Segona Batalla de Tikrit com "recolzades per EUA".

Les actes de la reunió del 7 d'abril de 2014 de l'Aliança Nacional (bloc xiïta) amb Maliki diu:

"Hi ha un clar i real perill de seguretat que amenaça al país i vaig dir fa més d'un any que la situació és perillosa." "El nostre exèrcit no es pot considerar-se ja com una formació que inclou a sunnites, xiïtes i kurds. Alguns sunnites no estan convençuts, mentre que alguns xiïtes estan aquí pel salari i és un exèrcit que no ha lliurat tantes batalles abans i l'armament és bàsic en comparació del d'Estat Islàmic ... "

"Hem intentat en aquests dies confiar en els 'Fills de l'Iraq' grups [compostos] de muyahidines i hem creat fins al moment 20 grups en els voltants de Bagdad i continuem fent-ho en Hilla i Beleu i Dujail mitjançant la formació de tals grups perquè són millors que l'exèrcit i poden lluitar contra les guerrilles i es formaran també en Karbala ".

En la reunió del 7 d'abril de 2014 Maliki reclama que els americans “menteixen” sobre els seus compromisos d'armament. Una carta dirigida a Maliki, del 15 d'abril de 2014 del supervisor del programa de lliurament d'armes dels EUA a l'Iraq sembla per ser una resposta directa a la reclamació de Maliki. Comença amb “ Li hem proporcionat tot el que ha demanat.” La importància d'aquesta carta és la claredat de la disponibilitat de l'administració dels EUA amb relació a les condicions reals sobre el terreny de l'Iraq. El president Obama havia fet l'analogia a David Remnick uns mesos abans. Clarament, va haver-hi participació molt més directa dels EUA a l'Iraq i la consegüent capacitat de jutjar el potencial d'un conflicte més ampli hauria d'haver estat millor que les declaracions públiques de l'administració d'Obama que indicaria.

Això mostra que el Govern iraquià sota Maliki, i per extensió els EUA, era conscient de les febleses en l'Exèrcit iraquià, incloent el fet que molts sunís simpatitzaven amb l'Estat Islàmic, i que molts xiïtes estaven allí només per diners. Per això la narració que va realitzar el govern iraquià i la comunitat internacional d'estar en choc, sorpresos i mancats de preparació pels esdeveniments de 2014 i l'avanç de l'Estat Islàmic a l'Iraq és deficient.

Phillip Smyth, un investigador a la Universitat de Maryland i Professor adjunt de l'Institut de Washington concorda amb aquesta teoria. Escrivint el 9 de juny de 2014, assenyala: A partir de finals d'abril de 2014, Kata'ib Hezbolá un de principals grups paramilitars de l'Iraq, que havia lluitat contra les forces de la coalició durant la guerra de l'Iraq (2003) i en l'actualitat en les forces desplegades a Síria, va anunciar un nou programa de reclutament i desplegament de forces sota el nom de Saraya al-Dafa 'al-Shabi (Brigades Populars de Defensa o SDS).

Composició i organització Si bé no existeixen dades oficials sobre la fortalesa de les Forces de Mobilització Popular hi ha algunes estimacions, que difereixen significativament; es creu que al voltant de Tikrit hi ha uns 20.000 milicians que participen mentre que les xifres totals parlen d'entre 2 milions a 5 milions a 300.000 - 450.000 forces armades iraquianes incloent uns 40.000 combatents sunnites, una xifra que ha evolucionat des de principis de 2015, quan s'explicava només amb 1.000 a 3.000 combatents sunnites. A principis de març de 2015 les Forces Populars de Mobilització han enfortit la seva presència a la ciutat Yazidi de Shingal mitjançant la contractació i el pagament de la població local.

Les Forces de Mobilització Populars estan formades per voluntaris nous i milícies preexistents, els quals han estat agrupats dins de l'organització de paraigua formalment sota el control de les Unitats de Mobilització Popular del Ministeri d'Interior. Entre aquestes milícies estan les Companyies de Paz, anteriorment conegudes com l'Exèrcit del Mahdi, Kata'ib Hezbollah, Kata'ib Sayyid al-Shuhada, Kata'ib al-Imam Ali, Rosteix'ib Ahl al-Haq i el Badr Organització.

Les milícies estan entrenades i recolzades per assessors militars, provenint de Turquia (per a les tropes sunnites i turkmenas), Iran i Hezbollah, incloent prominents membres de la Força Quds com Qasem Soleimani. El PMF també manté desplegament almenys d'un regiment sota l'ordre del coronel Jumaa al-Jumaily en la Governació d'Al-Anbar. També s'assembla tenir la seva pròpia intel·ligència militar, sistemes administratius i una espècie d'Equip Comunicació de Guerra per millorar la moral que actualitza la informació sobre el camp de batalla i realitza videos de propaganda, a més del seu propi tribunal."Better pay, better weapons: are shiite militias growing more powerful than iraqi army?"

El primer ministre Haider al-Abadi va ordenar el 7 d'abril de 2015 que les Forces de Mobilització Populars es col·loquessin sota l'ordre directa de l'oficina del primer ministre donant així un major estatus oficial a la milícia.

El responsable del Comitè de Mobilització Popular al govern iraquià és Falih al-Fayyadh, qui és també l'Assessor de Seguretat Nacional.The National Security Adviser and the chairman of the Popular Mobilization Committee arrives at Kirkuk El PMF està presumptament dirigit en el camp de batalla per Jamal Jaafar Mohammed, també conegut com a Abu Mahdi al-Muhandis, capdavanter de Kata'ib Hezbollah, però la cadena de comandament s'executa a través de dirigents preexistents.

Segons fonts iraquianes, així com fonts prosaudíes basades a Londres com Asharq Al-Awsat, les disferentes milícies tenen la seva pròpia cadena de comandament i rarament treballen o segueixen les ordres de el exèrcit regular iraquià.

Al costat d'Abu Mahdi al-Muhandis, altres persones en el comandament del FMP són: Qais al-Khazali, comandant de Rosteix'ib Ahl al-Haq i Hadi Al-Amiri, cap de l'Organització Badr. Segons The New York Times, tal autonomia organitzativa pot presentar un repte en la consolidació de l'autoritat de el Primer ministre Haider al-Abadi.

Component sunnita Inicialment en les FMP eren compostes, de manera gairebé exclusiva, per xiïtes i el component sunnita era insignificant. Des de llavors explica només 1,000 a 3,000 homes.Raineri, Daniele (4 April 2015). Al gener 2016 el Primer ministre Haider al-Abadi va reconèixer la presència de 40,000 sunnites lluitant en les Forces de Mobilització Popular. Segons Al-Monitor, la seva presència va ser decidida per oferir una imatge multiconfessional del moviment; així i tot, els voluntaris sunnites van començar a sumar-se al FMP abans de la decisió d'Al-abadi. L'addició de combatents sunnites a les Unitats de Mobilització Popular podrien establir l'escenari perquè aquesta força es convertís en el nucli de la prevista nova Guàrdia Nacional.Saadoun, Mustafa (14 January 2016). Segons The Economist, l'abril de 2016 es calculava la presència de 16,000 sunnites.

S'ha observat que les tribus sunnites que van formar part en el reclutambien del-Hashd al-Shaabi en 2015 van ser aquells que van tenir bones relacions amb Nouri al-Maliki durant el seu mandat com a Primer ministre.

Component xiïta Segons un periòdic sunnita hi ha tres components xiïtes principals dins de les Forces de Mobilització Populars: el primer és el dels grups creats seguint la fàtua de Sistani, sense ambicions o arrels polítiques; el segon són grups format per partits polítics o inicialment les ales militars d'aquests partits, amb caracterització política definitiva; el terç és l'armat agrupa allò ha estat present a l'Iraq per a anys i ha lluitat batalla en contra forces de EUA i també participats en operacions a Síria.al-Kadhimi, Mustafa (10 July 2015).

Segons xiïta P.M.F. Oficials, la campanya de reclutament és reeixida també perquè està administrat per l'establiment religiós i Shia becaris religiosos del hawza és instrumental en reclutament.

Equipament