La filla de d'Artagnan (títol original: La Fille de d'Artagnan) és una pel·lícula francesa de capa i espasa dirigida per Bertrand Tavernier, estrenada l'any 1994 amb Sophie Marceau, Philippe Noiret i Claude Rich. El guió està inspirat lliurement en dues novel·les: Els tres mosqueters i la seva continuació Vint anys després d'Alexandre Dumas. Ha estat doblada al català.
Argument La tardor de 1654, la jove i fogosa Éloïse, filla de l'heroic capità gascó d'Artagnan, digne del seu pare amb l'espasa, viu al seu convent l'homicidi de la mare superiora pel malvat duc de Crassac i la dona de vermell, Églantine de Rochefort, que es dediquen a la tracta de negres de l'Àfrica cap a les Amèriques i al comerç del Cafè. Creu endevinar un complot contra el jove i futur rei Lluís XIV de França i marxa cap a París per demanar l'ajuda al seu pare i advertir el jove rei i el seu primer ministre, el cardenal regent Mazzarino.-
Provoca una caça on el seu pare i els seus fidels amics espadatxins, els tres mosqueters Aramis, Athos, Porthos, encara que tots jubilats com a mosqueters del Rei, reprenen el servei per ajudar-lo en aquesta missió de paladí.
Repartiment Sophie Marceau: Éloïse de Artagnan Philippe Noiret: D'Artagnan Claude Rich: Duc Clovis de Crassac Sami Frey: Aramis Jean-Luc Bideau: Athos Raoul Billerey: Porthos Charlotte Kady: Églantine de Rochefort Nils Tavernier: Quentin Luigi Proietti: Mazzarino Stéphane Legros: Lluís XIV de França Jean-Paul Roussillon: Planchet Pascale Roberts: la mare superior Emmanuelle Batalla: Germana Felicitat Christine Pignet: Germana Céline Fabienne Chaudat: Germana Frédégonde Josselin Siassia: el negre Jean-Claude Calon: el negrer Maria Pitarresi: Olympe Jean Martinez: el duc de Longueville Patrick Rocca: Bargas Michel Alexandre: l'alabarder Fanny Aubert: Germana Huguette Canto e Castro: el monjo mestre de cant Raymond Faucher: el pintor Filipe Ferrer: Conti Guilherme Filipe: el duc de Condé Philippe Flotot: l'ambaixador d'Espanya Adrien Frank: el jove germà Jean-Claude Frissung: el metge Yves Gabrielli: l'home de dreta Michel Ganz: el camperol
Llocs de rodatge El film ha estat rodat: al jardí dels panteons, catedral sant sacerdos, Sarlat e la Canedat, al castell de Biron, al castell de Beynac, al castell de Cases-Laffitte, al Palau de Vaux-le-Vicomte, a Portugal.
Al voltant de la pel·lícula Guionista i productor del film amb la seva societat Little Bear, Bertrand Tavernier l'havia concebut com un homenatge al cinema de seria B, per l'abundància de l'acció, el ritme, les situacions reiterades i un lleuger decalatge, els herois d'abans apareixen com simpàtics vells xarucs però una mica sobrepassades. Havia confiat la direcció a Riccardo Freda, veterà italià del gènere, que havia tingut la idea del film, a qui admirava molt i que no hi havia rodat des de feia 14 anys. Però des del començament del rodatge, a aquest home, de 84 anys, li resulta impossible seguir. Tavernier va haver de reemplaçar-lo sobre la marxa. El títol suggereix que el paper principal havia de ser interpretat per Sophie Marceau mentre que els seus diàlegs són més aviat minsos. S'hi va queixar, exigint plans amplis i reclamant que es talli altres actors. « El meu públic no estima els vells ! Només em vol veure a mi ! » li engalta a un Tavernier atònit. Es pot sentir música de Philippe Sarde recuperada del film Room service de Georges Lautner. 2 nominacions a les César 1995: Millor actor a un segon paper per Claude Rich, Millor música per Philippe Sarde.
Crítica "Discret film que sota el comandament de Tavernier -poc especialitzat en aquest tipus d'històries-, i amb un pressupost més que folgat, no va aconseguir aixecar el vol com cabia d'esperar."
Referències
Categoria:Pel·lícules ambientades en el segle XVII Categoria:Pel·lícules d'acció de França Categoria:Pel·lícules d'aventures de França Categoria:Pel·lícules de França del 1994 Categoria:Pel·lícules del 1994 doblades al català Categoria:Pel·lícules en francès Categoria:Pel·lícules basades en obres d'Alexandre Dumas Categoria:Pel·lícules dirigides per Bertrand Tavernier