Eusebi Arnau i Mascort

fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari. A més, cal destacar l'obra medallística d'Eusebi Arnau. Influït en determinades etapes de la seva producció per Paul Dubois, Antonin Mercié, Auguste Rodin i Constantin Meunier, Arnau va aportar a l'escultura catalana obres cabdals, sobretot en l'etapa modernista.

Biografia miniatura|Les escultures d'Eusebi Arnau al Palau de la Música Catalana Era fill de Francesc d'Assís Arnau i Forn, sabater natural de Granollers, i la barcelonina Balbina Mascort i Dutrès. Va ser batejat a la parròquia de Sant Josep]el dia 13 amb els noms d'Eusebi, Nestavo i Zenó.Arxiu Arnau. Certificat de Baptisme de la Parròquia de Sant Josep. 7 de gener de 1882.

Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on va ser deixeble de Josep Gamot i d'Agapit Vallmitjana i Barbany. Va prosseguir els estudis a Roma l'any 1887, gràcies a una beca de l'Escola Llotja. Va ampliar els coneixements a l'Acadèmia Julien de París, on va exposar els anys 1895 i 1902.

Al seu taller va tenir com deixebles a Pau Gargallo, Emili Fontbona, Josep Dunyach i Sala, Frederic Marès, Enric Monjo i Garriga i Ricard Guino i Boix entre d'altres. Juntament amb l'escultor Josep Llimona i Bruguera va treballar en el retaule de l'Església basílica de Santa Engràcia de Saragossa.

Les seves escultures aplicades a l'arquitectura, com les de la casa Lleó Morera, casa Amatller,Sant Jordi a la Casa Amatller Fonda Espanya, Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau (totes a Barcelona), el van catalogar totalment com a escultor destacat del modernisme.

Fou col·laborador habitual de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, amb qui treballà a l'edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa Rupert Garriga,Marin (2006):p.23 el Via Crucis de Montserrat, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Parròquia del Sagrat Cor al Poblenou, l'agència de la Caixa de Pensions a Reus, etc. Destacat medallista, va col·laborar assíduament amb el taller MasrieraMarin (2006):p.13 i, entre d'altres, va realitzar la medalla de l'Exposició Universal de 1888, la de la Solidaritat Catalana, la del Centenari de Cristòfor Colom i la commemorativa de l'enderrocament de les muralles de Barcelona.

Es va casar en primeres núpcies amb Tomasa Viader i Pardinella l'any 1896, un matrimoni que el va fer sofrir molt perquè la seva dona patia una malaltia mental i ell s'hagué de refugiar en el seu treball. El 1910, un encàrrec escultòric va permetre a Eusebi Arnau de conèixer Anna París Boadella, la qual poc temps després seria la seva segona dona. Arnau es va casar el dia 12 de febrer de 1910 a la parròquia de la Puríssima Concepció; ell tenia 46 anys i l'Anna 36, era soltera i natural de Barcelona, ciutat on vivia, i els va casar l'amic mossèn Ramon Garriga, a qui Arnau ensenyava escultura. A partir de llavors canvià notablement la vida de l'escultor, el qual es tornà més casolà i aconseguí la manera de viure que sempre havia trobat a faltar a causa de la poca vinculació amb la seva família del primer matrimoni, tan desafortunat, i del treball, que l'obligava a una constant mobilitat. El mes de juliol de 1911 va néixer el seu únic fill, Ricard, del qual es conserven fotografies d'infantesa i plaques del seu retrat en relleu.

Els primers anys Escola i primers treballs La seva mare va quedar sense recursos després de la mort del pare el 1870 per la febre groga, i els cinc fills van quedar sota la providència de la Casa de la Caritat de Barcelona, on va tenir el primer taller. Pels volts de 1874, Eusebi Arnau junt als seus germans, recollia a la rodalia de Barcelona fragments de guix de les cases enderrocades, primera matèria que perfilava per extreure cases, gossos o relleus que representaven jocs infantils,E. ORDUÑA VIGUERA. <<Eusebio Arnau>>. Pequeñas monografías de arte. (sense data, c.1910) i prescindia de la idea gràfica i executava directament la idea sobre la matèria sense una formació tècnica de dibuix.

A banda de treballar d'aprenent d'impressors als tallers de la Casa de la Caritat, va ingressar a l'estudi de l'escultor Josep Gamot, considerat el seu primer mestre, compatibilitzant-ho amb els estudis superiors a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on va començar amb quinze anys el curs 1878-1879, matriculat per primera vegada en dibuix, pintura, escultura i gravat, que va seguir regularment fins al curs 1884-1885.

El gener de 1881 exposa a la Sala Parés fangs cuits amb Josep Campeny i Marià Sangenís i Font. Al febrer en una altra exposició col·lectiva de la mateixa sala hi trobem un treball d'Arnau que representa un nou pas en la seva carrera. En aquesta mostra coincideix amb pintors com Antoni Caba i Joan Planella, i escultors com Josep Raynés, Rafael Atché, Josep Campeny i Josep Monserrat, els quals presentaren les obres en fang cuit. El mes de setembre de 1881 exposa un bust en fang cuit de tipus convencional a la Sala Parés. Durant els anys 1881-1883 continua els seus estudis a l'Escola de Belles Arts, i el 1883 Eusebi Arnau assoleix el seu primer taller en un terrat assolellat i tranquil de la Casa de Caritat.

El 1884, Eusebi va participar en la primera Exposició de Belles Arts de la Sala Parés, inaugurada el mes de gener del mateix any, amb el bust Caupolicán i l'estàtua Florista, exposició en la que també va prendre part l'escultor Josep Gamot amb l'estàtua en fang (imitant bronze) «En la Mezquita». La crítica va deixar clar que l'obra que trobaven més acabada i millor concebuda era l'àrab de Josep Gamot, i també mencionaven de manera especial el bust d'Eusebi Arnau.Diario de Barcelona. Núm. 26. Edició del matí. Dissabte, 26 de gener de 1884. Pàg. 1183-1185.

Va participar en la segona Exposició de Belles Arts de la Sala Parés amb les seves obres Soldado indio i Tipo de mujer. L'ambient d'exigència artística que prevalia a la famosa escola, la preparació dels professors, l'abundor de models que hi havia, la contínua relació intel·lectual sostinguda entre els companys, varen anar formant el seu temperament i Arnau trigà poc temps a sobresortir en la classe de modelatge.

El mes de maig de 1885 va participar en la Primera exposición de acuarelas, dibujos, pinturas al óleo y escultura organitzada pel Centre d'Aquarel·listes de Barcelona al Museu Martorell. Al mes de juliol de 1887 va modelar un treball de caràcter artístico-industrial per encàrrec de l'argenteria Cabot, el qual, reproduït en bronze, fou exposat a l'aparador de l'establiment.La Dinastia. Any V. Núm. 2258. Divendres, 15 de juliol de 1887. Pàg. 2

Exposició Universal de Barcelona 1888 miniatura|Castell dels Tres Dragons La Comissió Executiva de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va demanar a l'Acadèmia de Belles Arts que nomenés dos encarregats per a formar part del jurat qualificador de l'execució del millor model de medalla destinada a premiar als expositors més distingits del certamen. Entre els trenta-dos projectes de medalla presentats al concurs, es van acceptar els d'Arnau.Marin (2006):p.27 El febrer de 1889, La Ilustración Artística reprodueix una de les medalles modelades per Arnau amb motiu de l'Exposició Universal i en fa un gran elogi a l'escultor.La Ilustración Artística. Any VIII. Núm. 371. 4 de febrer de 1889. Pàg. 56

El Café-Restaurant per a l'Exposició Universal no havia estat finalitzat i l'alcalde encarregà el seu acabament a Lluís Domènech i Montaner, qui el va acabar amb un grup d'artistes entre els quals hi havia Eusebi Arnau, i a partir d'aquest projecte va entaular una gran relació professional i personal amb els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà. Durant aquest projecte, Arnau començà en les arts decoratives aplicades a l'arquitectura, moment en què comença a relacionar-se amb arquitectes.

Cap al 1902, Eusebi Arnau va modelar les portes de ferro i de bronze destinades al palau i seminari de Comillas.Hispania. Núm. 93. 30 de desembre de 1902.

Primera Exposició General de Belles Arts de Barcelona de 1891 miniatura|Obra Ave Maria d'Eusebi Arnau i Mascort al Museu del Modernisme Català. Al catàleg de la Primera Exposició General de Belles Arts de Barcelona de 1891 hi consten com a seus els treballs Retrat de fill del marquès d'Olèrdola, Traslación de los restos de Santa Eulalia i Ave María, per a obtenir un diploma honorífic proposada pel jurat qualificador per a figurar al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona i fou molt ben acceptat per la crítica.Francesc Miquel i Badia, L'Esquella de la Torratxa, n.644, 16 de maig de 1891. Portada i pàg. 312-313: les obres d'Arnau tenien alguna cosa dels escultors florentins del . Els escolanets de l'Ave María són d'un gran realisme i sembla que se'ls escolti cantar, seduint a l'espectador amb les animades línies que recorden a Lucca della RobbiaIlustració Catalana. Any XII. Núm. 263. 30 de juny de 1891.la Ilustración Artística. Any X. Núm. 503. 17 d'agost de 1891.

Durant els anys 1892 i 1893 Eusebi Arnau continua exposant a la Sala Parés, i cal destacar també la seva intervenció en l'Exposició Nacional d'Indústries Artístiques de Reproduccions i la realització de la medalla commemorativa del IV Centenari del Descobriment d'Amèrica en el primer d'aquests dos anys. El 1893 Eusebi Arnau va fer arribar a l'Exposició Universal de Chicago (1893) les seves obres Spes (en guix), Ave María (en terracota) i l'anvers de la Medalla Commemorativa del Centenari de Colom.Marin (2006):p.21

El 1895 va entrar a formar part de l'equip de Josep Puig i Cadafalch amb la creu de terme del santuari de la Misericòrdia de Canet, i va continuar col·laborant amb els germans Francesc, Josep i Frederic Masriera i Manovens i als voltants de la tardor de 1895 instal·là un taller més ben condicionat. Possiblement aquesta nova situació i l'increment del treball li van permetre acceptar ajudants. Llavors s'incorporen al seu taller Emili Fontbona i Ventosa i Pau Gargallo Catalán, que llavors tenien setze i catorze anys respectivament, com a aprenents no retribuïts.

Entre els anys 1895 i 1902, Arnau va enriquir-se artísticament a l'Acadèmia Julien de París, ciutat on possiblement va realitzar l'escultura exempta en escaiola policromada de la intèrpret Loïe Fuller realitzant una Dansa Serpentina. Actualment es troba conservada a la col·lecció de la Fundació Municipal Joan Abelló a Mollet del Vallès.

A la tercera exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de 1896, Eusebi Arnau va presentar el grup en guix «Redención», amb el qual va aconseguir medalla de segona classe. Aquesta va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona i fou destinada al Museu de Belles Arts. A més, Arnau va rebre el premi extraordinari del bisbe de Vic amb la seva obra «La Sagrada Família a Nazareth». En 1896 va contraure matrimoni amb Tomasa Viader i Pardinella.

L'any 1897, Eusebi Arnau modela per primera vegada un projecte corpori de monument, el qual anava dedicat a Francesc de Paula Rius i Taulet i que fou dirigit per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.Marín Silvestre, Maria Isabel. Eusebi Arnau Mascort. Barcelona: Infiesta Editor, 2006 (Col·lecció Gent Nostra).

Etapa de plenitud La IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona de 1898 L'any 1898 va tenir lloc l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques, en la qual Eusebi Arnau presentà dos treballs que es van exposar al saló central; Bes de mare, grup en marbre que valia unes tres mil cinc-centes pessetes, i Retrat de Marià Aguiló, bust en marbre realitzat per encàrrec de l'Ateneu Barcelonès.

Entre els premis extraordinaris destaquen els dels senyors Conde, Puerto y Cª, atorgat a Josep Casan i Matamala, per l'obra Desamparado, artista que va reproduir alguns models d'Eusebi Arnau a partir de l'any 1907. Durant l'any 1898 hi ha dos articles que enalteixen l'escultor; el primer és d'Alfred Opisso, a La Vanguardia; el segon és de Bonaventura Bassegoda, a La Renaixensa.