Ricard Bofill Taller d'Arquitectura (RBTA) és un equip que agrupa arquitectes, urbanistes i dissenyadors gràfics de 20 països. Fins al 2021 havia realitzat més de 1000 projectes en 40 països diferents.
Va ser fundat per Ricardo Bofill que va ubicar la seu en una antiga fàbrica de ciment reconvertida de Sant Just Desvern, Barcelona, coneguda com ”La Fàbrica”. http://www.archdaily.com/294077/the-factory-ricardo-bofill/
Fundació Fundada l'any 1963 per Ricardo Bofill, el Taller d'Arquitectura va reunir a un equip multidisciplinari d'arquitectes, enginyers, urbanistes, sociòlegs, escriptors, directors de cinema i filòsofs que buscaven canviar l'arquitectura, fent recerques i buscant alternatives d'habitatges socials. En l'equip inicial estaven Anna Bofill, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano.Vincent Scully valora el clasicismo radical de los proyectos residenciales de los arquitectos españoles. “L'equip va recuperar l'artesania característica de l'Arquitectura tradicional catalana (Modernisme català), mentre plantejava espais que desafiaven les normes culturals, socials i arquitectòniques del seu temps. El Taller d'Arquitectura Ricardo Bofill pretenia resoldre els problemes urbanístics locals en el context polític i social espanyol de l'època. En el marc d'una metodologia i utilització estandarditzada del Moviment Modern per a la reconstrucció massiva de projectes residencials i urbans després de la Segona Guerra Mundial, el treball del Taller es desmarcava de l'enfocament estàndard, definit pel Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM). La necessitat de plantejar projectes a gran escala va conduir al Taller a concebre una metodologia rígida però alhora orgànica basada en la formació geomètrica d'elements a l'espai”. http://www.ricardbofill.com Ricardo Bofill Website
Principals membres de l'equip Ricardo Bofill L'any 1963 Ricardo Bofill va formar el Taller d'Arquitectura. Des de la seva fundació ha estat Director i President de les diferents oficines de la companyia a arreu del món. Nascut el 1939 a Barcelona, Espanya, va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i es va graduar a l'Escola de Ginebra. És membre honorari de AIA, i ha rebut nombrosos premis internacionals pel seu treball. És coautor dels llibres Espaces d'une vie i L'Architecture des Villes. http://www.e-architect.co.uk/architects/ricardo-bofill-architect
Peter Hodgkinson Hodgkinson és Soci Arquitecte. Es va incorporar a l'equip del Taller l'any 1966. Va néixer a Anglaterra l'any 1940 i es va llicenciar a la Architectural Association de Londres. Ha publicat articles en un gran nombre de revistes especialitzades com: AR, AD, Record, etc., i participant com a conferenciant convidat a: Austràlia, Sud-àfrica, Anglaterra, França, Holanda o Escòcia,.
Implicat en diferents tipologies de projectes, ha desenvolupat especialment projectes d'infraestructura del transport, especialment aeroports, adquirint considerable experiència en la resolució de problemes funcionals que impliquen fluxos i circulacions complexes. http://www.arcspace.com/features/ricardo-bofill-/taller-de-arquitectura-barcelona-airport-terminal-1-/
Jean-Pierre Carniaux Carniaux és Soci Arquitecte. Es va incorporar a l'equip del Taller l'any 1976 i passant a dirigir el despatx que la companyia tenia a Nova York en 1986. Va néixer a França l'any 1951 i va estudiar Matemàtiques a la Universitat de París i Arquitectura al Massachusetts Institute of Technology.
El treball de Jean-Pierre Carniaux durant els últims 15 anys abasta des del disseny del Teatre Nacional de Catalunya, una operació urbana de 240.000 m², l'Antigone a Montpeller i la seu social de Shiseido a Tòquio, fins al disseny de flascons de perfum per a Christian Dior. http://www.archello.com/en/project/parfums-christian-dior-headquarters/977177 Parfums Christian Dior Headquarters Jean-Pierre Carniaux ha participat en projectes com el nou aeroport de Barcelona, un gratacel de 50 plantes a Chicago, i el Palau de Congressos de Madrid. http://www.ricardobofill.com/EN/701/PROJECTS/Madrid-Congress-Center-html Ricardo Bofill - Madrid Congress Center El seu treball l'ha portat a Moscou, París, Nova York, Mont-real, Tòquio, i moltes altres ciutats d'Europa.
La Fàbrica La transformació de la fàbrica de ciment en l'estudi del Taller d'Arquitectura va suposar un procés de destrucció basat en la creació d'espai. Nombrosos elements i estructures de l'antiga planta industrial van ser dinamitats, deixant al descobert formes amagades. Bofill començà la remodelació d'una antiga fàbrica de ciment als afores de Sant Just Desvern l'any 1973 amb la voluntat de crear un edifici amb un "suplement d'ànima", una metamorfosi d'un edifici d'oficines o habitació particular en obra d'art.
El que actualment queda d'aquesta intervenció és "un híbrid—Memòria i Futur", com ho anomena Bofill.”Memory-Future". Les vuit sitges que es van conservar alberguen actualment l'estudi i les oficines del Taller, sales de reunió i la residència privada de Ricardo Bofill, a més d'un espai de grans dimensions conegut com ”La Catedral", utilitzat per a la celebració de concerts, exposicions i nombroses activitats relacionades amb l'arquitectura.
Ricardo Bofill va afrontar la construcció de La Fàbrica com un desafiament, com un manifest, una declaració d'intencions, seva i de la resta de l'estudi; "a l'arquitectura no hi ha causes perdudes". Es va construir pensant en la natura com a element determinant per a crear aquesta atmosfera postindustrial que fascinava a Bofill, un "cementiri de formigó" engolit per la naturalesa de l'entorn.
Una vegada definits els espais, nets de ciment i envoltats per un gran jardí, calia inventar un nou programa funcional. El projecte representa pràcticament la negació del funcionalisme: la funció no condicionava la forma, demostrant que a qualsevol espai se li pot donar la funció que l'arquitecte decideixi donar-li. Es va voler preservar la combinació entre runes i claustre. Es va rehabilitar l'espai amb la referència dels pobles del desert, convertint cada una de les vuit sitges en una unitat d'habitatge diferenciada. Es va conservar tota l'estructura original de la fàbrica, per tal d'aconseguir aquesta fusió entre l'arquitectura i el propi llegat de l'entorn
El projecte de renovació va incorporar diversos llenguatges arquitectònics; elements del Neogòtic Català i del Surrealisme que reflecteixen el passat industrial de l'edifici, i es van acabar les obre l'any 1975, dos després d'haver-les començat.
Enfocament Enfocament general L'específica metodologia de disseny, aplicada i formalitzada per l'equip durant els últims 50 anys, se centra en el diàleg entre l'arquitecte, els promotors locals i els equips locals. Bofill defensa la importància d'involucrar tots els participants al llarg de tot el procés, des dels primers esbossos fins a la construcció del projecte. Els treballs del Taller es defineixen per les necessitats i els desitjos dels seus habitants i usuaris. Aquest particular enfocament permet als membres del Taller abordar tots els projectes, tant els projectes privats d'escala domèstica, com els projectes urbanes a gran escala, amb el mateix rigor.“Ricardo Bofill Taller de Arquitectura: Towards a Human Vernacular.”
Una constant en els projectes de Ricardo Bofill Taller d'Arquitectura, al marge de la seva ubicació, dècada o tipologia —és el que la companyia anomena ‘Memòria-Futur.’ "Els seus treballs emanen del passat, fan referència a la història local, a les composicions clàssiques, i/o els mètodes de construcció tradicional, mentre projecten i innoven des del punt de vista estilístic i programàtic per respondre a les necessitats i els desitjos de les persones/comunitats que han d'habitar o utilitzar aquests espais. El present, el disseny d'aquests espais, combina la retrospecció i la prospecció —Memòria–Futur».
La utilització de la perspectiva històrica en tots els seus projectes permet a l'equip aprofundir en l'anàlisi i la contínua interpretació de les cultures locals i del seu patrimoni arquitectònic. Contràriament als models de planificació Socialistes i Corbusians (Le Corbusier), el Taller d'Arquitectura defensa el model de ciutat mediterrània. Aquest model, definit per una trama d'espais públics, connecta de manera proporcional carrers i places. http://mpra.ub.uni-muenchen.de/10511/1/HAIFA_2008.pdf “La Ciutat Mediterrània” a més una síntesi interregional, una regió de regions interrelacionades. Les profundes interaccions culturals, socials i materials subratllen la dimensió cosmopolita del Mediterrani”. http://research.gsd.harvard.edu/nglab/events/the-mediterranean/
En el seu llibre ”Espai i vida” Ricardo Bofill afirma, ”és imprescindible recuperar la disciplina desenvolupada durant el Renaixement—el disseny urbà. Personalment, defenso una estratègia de creixement urbà degudament planificat, controlat, organitzat (…) el meu treball s'ha guiat sempre pels mateixos principis—projectar una ciutat d'acord amb les idees d'Ildefons Cerdà, l'enginyer que va dissenyar la magnífica trama del districte de Barcelona conegut com l'Eixample. L'extensió urbana ha de tenir els seus límits; el seu creixement de forma lineal no hauria de servir per annexar altres ciutats. El disseny urbà hauria de reintroduir-se en els districtes existents, preservant i renovant certes àrees, per convertir-les en autèntiques comunitats amb carrers, places i façanes urbanes”.“Espaces d'une vie” por Ricardo Bofill y Jean-Louis André.
La idea recurrent de la barreja de funcions a la ciutat i que es tradueix en el que l'equip anomena ”urbanisme integrat”, confirma la forta convicció dels membres del Taller que una ciutat pertany i ha de ser compartida de la mateixa manera per totes les classes socioeconòmiques.
Anys 60 a 70 (Regionalisme Crític) Els primers treballs del Taller estan inspirats en l'arquitectura vernacla, i en l'arquitectura tradicional catalana, com es manifesta en el projecte de Bofill residència a Eivissa , una casa unifamiliar al costat del mar que utilitza materials i sistemes de construcció locals. Aquesta estratègia arquitectònica aplica una lògica geomètrica dirigida a l'organització dels elements a l'espai. Desenvolupada inicialment de forma teòrica en el projecte The City in Space , l'enfocament formal es va manifestar de manera concreta en 1975 amb la construcció del projecte d'habitatges socials Walden 7. Aquest complex d'apartaments distribueix 446 unitats residencials en 14 plantes, maximitzant tant l'escala com la complexitat estructural. En un article per Architectural Design, Vincent Scully descrivia el Walden 7 com un edifici d'apartaments salvatgement expressionista, part Gaudí, part Archigram.“Vincent Scully valora el clasicismo radical de los proyectos de viviendas de los arquitectos españoles.” La repetició de mòduls a l'espai, amb microterrasses privades connectades per patis públics, va suposar el replantejament de l'habitatge social.