Les eleccions presidencials franceses de 2017 es van celebrar els diumenges 23 d'abril en primera volta i el 7 de maig en segona volta.

Antecedents El 22 d'abril de 2012, a la primera volta de les eleccions presidencials franceses de 2012, François Hollande es va situar com a candidat més votat amb el 28,63% dels vots (o sigui 10.272.705) a la primera volta de les eleccions, i Nicolas Sarkozy quedà segon amb 9.753.629 vots, un 27,18%, sent els candidats que van accedir a la segona volta del 6 de maig del 2012, que guanyà François Hollande amb el 51,62% dels sufragis enfront Nicolas Sarkozy, que n'obtingué el 48,36%.

La presidència d'Hollande va experimentar diverses dificultats polítiques, sobretot amb l'augment de l'atur, les protestes pel dret laboral, la lluita contra el terrorisme islamista, que va fer l'Atemptat contra Charlie Hebdo i els atemptats de París del 13 i 14 de novembre, amb més d'un centenar de persones mortes, i el moviment social a la Guaiana Francesa.

Hollande va anunciar l'1 de desembre de 2016 que no optaria a la reelecció a les eleccions presidencials de 2017 a causa del deteriorament de la seva valoració a l'opinió pública.

Sistema electoral El president de la República Francesa s'elegeix per sufragi universal directe, per a un mandat de cinc anys, mitjançant l'escrutini uninominal majoritari amb segona volta.Article 6 de la Constitució de la Cinquena República Francesa

Si no hi ha cap candidat que aconsegueixi la majoria absoluta dels vots en la primera volta, se celebra una segona volta 14 dies després en què només es poden presentar els dos candidats que han obtingut més vots en la primera volta.Article 7 de la Constitució de la Cinquena República Francesa

Cada candidat ha de complir les condicions següents: Tenir la nacionalitat francesa i no estar privat dels seus drets civils pel que fa a l'eligibilitat Tenir un mínim de 18 anys Estar inscrit en una llista electoral Haver redactat una declaració de situació patrimonial Tenir un compte bancari de campanya Recollir 500 avals de diputats o d'electes locals, que han de venir de, com a mínim, 30 departaments o col·lectivitats d'ultramar.

Candidats El 18 de març, el Consell Constitucional publicà onze candidatures presidencials admeses, cadascuna amb l'apadrinament d'un mínim de cinc-cents càrrecs electes. En quedaren fora el tahitià Oscar Temaru, que volia fer de l'elecció un referèndum d'independència de la Polinèsia Francesa, i el bretó Christian Troadec, que pretenia «descolonitzar-la».

Candidati partit polític Càrrec(s) polític(s) Eslògande campanyaDetallsNicolas Dupont-Aignan Debout la France (DLF) 80px|Nicolas Dupont-AignanPresident de Debout la France(des del 2008)Diputat per l'Essonne(des del 1997)Alclde de Yerres(des del 1995) 100px|Logo de Nicolas Dupont-Aignan Debout la France !(França dempeus!)Exmembre d'Reagrupament per la República (RPR), Reagrupament per França (RPF) i Unió per a un Moviment Popular (UPM), que va abandonar per fundar el partit Debout la France el 2014. S'havia presentat prèviament com a candidat a les eleccions del 2012, on va obtenir l'1,79% dels vots en la primera volta.Marine Le Pen Front Nacional (FN) 80px|Marine Le PenPresidenta del Front Nacional(des del 2011)Diputada europea(des del 2004)Remettre la France en ordre (Tornar a posar França en ordre)Presidenta del Front Nacional des del 2011, ja va ser candidata el 2012, cita en què va quedar tercera. Després de la forta progressió de l'FN a les votacions del 2014 i 2015, els observadors la consideraven en bona posició per tenir un resultat important a l'elecció presidencial del 2017. Es va declarar candidata el 8 de febrer del 2016.Emmanuel Macron En marche! (EM) 80px|Emmanuel MacronLíder d'En marche!(des del 2016)Ministre d'Economia, Indústria i Noves Tecnologies(2014-2016) 140px|Logo d'Emmanuel MacronLa France doit être une chance pour tous(França ha de ser una oportunitat per a tots)Ministre d'Economia en el govern de François Hollande l'agost del 2014. Va guanyar popularitat, i l'abril va crear el seu propi moviment polític, que volia ser transversal. Va sortir del govern a l'agost, abans de publicar el seu llibre Révolution i de presentar-se com a candidat el 16 de novembre, amb la particularitat que no s'havia presentat mai a cap elecció. Entre el febrer i l'abril del 2017 va aconseguir el suport del centrista François Bayrou, el ministre de Defensa Jean-Yves Le Drian i els ex-primers ministres Manuel Valls i Dominique de Villepin.Benoît Hamon Partit Socialista (PS)80px|Benoît HamonDiputat per Yvelines(2012 i des del 2014) 120px|Logo de Benoît HamonFaire battre le cœur de la France(Fer bategar el cor de França)Exministre del govern de François Hollande, del qual rebutjava el posicionament social-liberal, va anunciar la seva candidatura el 16 d'agost del 2016. El 29 de gener del 2017 va guanyar les primàries del seu partit.Nathalie Arthaud Lluita Obrera (LO) 80px|Nathalie ArthaudPortaveu de Lluita Obrera(des del 2008)Faire entendre le camp des travailleurs(Fer sentir la veu dels treballadors)Ja candidata el 2012, va ser proclamada pel seu partit el 14 de març del 2016 per representar per segona vegada Lluita Obrera a les presidencials.Philippe Poutou Nou Partit Anticapitalista (NPA) 80px|Philippe PoutouMilitant de l'NPA(des del 2009) Nos vies, pas leurs profits !(Les nostres vides no són el seu benefici!)Malgrat la ruptura, el 2014, amb la direcció de l'NPA, partit que havia representat el 2012, el van designar com a candiat el 20 de març del 2016.Jacques Cheminade Solidaritat i progrés (S&P)President de Solidaritat i progrés(des del 1996) 160px|Logo de Jacques Cheminade Se libérer de l'occupation financière(Deslliurar-se de l'ocupació financera)Candidat en les cites del 1995 i del 2012, va anunciar la candidatura el 4 d'abril del 2016.Jean Lassalle Résistons! 80px|Jean LassalleDiputat pels Pirineus Atlàntics(des del 2002)Alcalde de Lourdios-Ichère(des del 1977) 160px|Logo de Jean LassalleLe temps est venu.(Ha arribat el moment)Exmembre del Moviment Demòcrata, es considera un "defensor dels territoris rurals i un ecologista humanista". Va esdevenir famós arran d'una vaga de fam de 39 dies, com a protesta pel trasllat d'una fàbrica de Total, S. A.Jean-Luc Mélenchon França Insubmisa (FI) 105x105px|Jean-Luc MélenchonDiputat europeu(des del 2009)La force du peuple(La força del poble)Va denunciar la "deriva liberal" del Partit Socialista, que va abandonar el 2008 per fundar el Partit d'Esquerra. Va presentar-se a les presidencials del 2012 amb el suport del Partit Comunista Francès, i va obtenir l'11,10% dels vots.François Asselineau Unió Popular Republicana (UPR) 80px|François AsselineauPresident de la UPR(des del 2007) 140px|Logo de François Asselineau Un choix historique(Una elecció històrica) Sobiranista. Va fundar la Unió Popular Republicana el 2007 i és partidari de la sortida de França de la Unió Europea. Denuncia "imperialisme americà" i proposa abandonar l'OTAN.François Fillon Els Republicans (LR) 80px|François FillonDiputat per París(des del 2012) 80px|Logo de François Fillon Une volonté pour la France(Una voluntat per a França)El gener del 2017, la seva campanya va fer un tomb quan es van publicar informacions sobre feines fictícies de familiars seus, com la seva dona. Les investigacions del cas van començar el 15 de maig; tanmateix, Fillon va tirar endavant la seva candidatura.

Enquestes

Campanya electoral Dilluns 20 de març, per primera vegada, va hi haver un debat televisiu a cinc —entre Fillon, Hamon, Le Pen, Macron i Mélenchon— abans de la primera volta.

Resultats Emmanuel Macron i Marine Le Pen van ser els candidats que van passar a la segona volta, en no aconseguir cap dels dos la majoria absoluta en la primera votació. Emmanuel Macron fou elegit President de la República Francesa el 7 de maig de 2017 després de guanyar en la segona volta.

Eleccions presidencials franceses de 2017 Primera volta23 abril 2017Segona volta7 maig 2017 CandidatPartit polític Vots % Vots % Emmanuel MacronEn marche! 24,01 % 66,06 % | Marine Le Pen Front Nacional 21,30 % 10.637.120 33,94 % François Fillon Els Republicans 20,01 % Jean-Luc Mélenchon França Insubmisa 19,58 % Benoît Hamon Partit Socialista 6,36 % Nicolas Dupont-Aignan Debout la France 4,70 % Jean Lassalle Résistons! 1,21 % Philippe Poutou Nou Partit Anticapitalista 1,09 % François Asselineau Unió Popular Republicana 0,92 % Nathalie Arthaud Lluita Obrera 0,64 % Jacques Cheminade Solidaritat i progrés 0,18 % Total % dels inscrits Total % dels inscrits Inscrits 100 47.448.929 100 Abstencions 22,23 12.041.31325,38% Votants 77,77 35.407.616 74,62 % % dels votants % dels votants Vots en blanc 1,78 3.006.106 8,49 % Vots nuls 0,77 1.060.6963,00 % Vots emesos 97,45 31.340.814 88,51 % Fonts: Consell Constitucional: Élection présidentielle 2017 Ministeri de l'Interior: Election présidentielle 2017

Galeria d'imatges

Resultats Emmanuel Macron fou elegit President de la República Francesa el 7 de maig de 2017 després d'enfrontar-se a la segona volta contra Marine Le Pen, de Reagrupament Nacional.

Referències

Categoria:Eleccions presidencials franceses Categoria:Eleccions del 2017