La cultura de Sabadell fa referència a la cultura i tradicions d'aquesta ciutat vallesana. Sabadell té una rica història cultural, sobretot en la música, la pintura i les arts escèniques. Disposa de diversos museus, sales de concerts, teatres i d'una xarxa d'entitats de cultura popular, que donen testimoni de la creixent apreciació de la cultura dels seus ciutadans. Pel que fa als equipaments, destaquen els teatres La Faràndula i Principal, la Sala Miguel Hernández, la Biblioteca Vapor Badia, entre d'altres.
Històricament, la política cultural de Sabadell ha prioritzat el suport i recolzament a les energies culturals locals, l'estabilitat i la continuïtat en les propostes artístiques i un equilibri en el territori d'equipaments com els bibliotecaris. Precisament, el valor de Sabadell és haver fet de tot el seu potencial cultural un motor en el que totes, o almenys moltes de les seves peces giren alhora. Això, però, fa que li costi tenir una certa visibilitat concreta per algun aspecte determinat. És tota la ciutat, per la seva dinàmica cultural, la que sobresurt en el seu conjunt. Tot i la tendència progressiva d'estendre la xarxa d'equipaments públics pel territori (sobretot pel que fa a la xarxa de biblioteques), el centre històric conserva bona part de la vida política, comercial, de serveis i també cultural de la ciutat.
Context històric Urbanísticament, Sabadell té un centre històric molt definit i reconegut per tota la ciutat, amb un fort component identitari i on es concentra gran part de l'activitat política, institucional, cultural, social i comercial. D'altra banda, l'Eix Macià compensa aquesta centralitat històrica amb un nou centre de serveis, de comerç i lúdic, vertebrant juntament amb el Parc Catalunya, els districtes més nous del nord de la ciutat amb la zona del centre i de la Creu Alta. Alguns equipaments culturals descentralitzats (L'Estruch i la xarxa de biblioteques) també contribueixen a equilibrar territorialment la ciutat.
Associada tradicionalment a l'economia del sector del tèxtil, Sabadell va gaudir fins a la Guerra Civil d'una vitalitat obrerista i una burgesia liberal que han deixat empremtes culturals a la ciutat (associacions, equipaments, hàbits culturals, etc.). El declivi del tèxtil als anys 80 del va empènyer Sabadell a buscar nous paràmetres d'identitat i de producció. La cultura, força present i activa a la ciutat, va ser un d'ells.
Existeix a més un elevat sentiment de pertinença als barris on es viu, un fet que s'està diluint en la població més jove, que té més tendència i facilitat pels desplaçaments dins la ciutat però també cap enfora i que agafa el conjunt de Sabadell com a element d'identificació. A més, la proximitat amb Barcelona es viu com una oportunitat per gaudir de més serveis culturals. Cada cop més, la ciutadania, sobretot la més jove, pot residir, treballar, tenir la família i les amistats, gaudir del lleure i fer gestions (compres, tràmits, etc.) en municipis diferents, la qual cosa desdibuixa els límits i les identitats de barri i fins i tot del municipi.
La població de Sabadell manté vincles especialment estrets (a nivell de comerç, lleure, etc.) amb alguns municipis del seu entorn, com són Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès i altres de la comarca, que constitueix el seu territori real d'influència. En canvi, amb Terrassa (amb qui comparteix la capitalitat comarcal), no sembla que Sabadell mantingui i aprofiti tot el potencial de relació pel que fa a la cultura.
Sabadell és una ciutat que ha destacat en el panorama cultural català, essent un referent en aspectes com la planificació estratègica,Mapa Cultural de Sabadell de 1995 els equipaments escènics (La Faràndula, Principal, Ca l'Estruch, la Sala Miguel Hernández...) i les programacions sobretot escèniques i musicals. La ciutat té perfil homogeni entre sectors. Es considera que el paper de la societat civil organitzada ha estat determinant a l'hora de potenciar aquesta imatge cultural de la ciutat.
L'activitat cultural de Sabadell va créixer en paral·lel a la seva activitat financera i industrial, a mitjans del van començar a sorgir diverses iniciatives culturals, que es van anar consolidant durant els primers anys del . Durant el franquisme es va produir una dràstica davallada en l'activitat cultural, recuperada en part gràcies a la societat civil durant els darrers anys de franquisme i des de la transició. La tradició burgesa i la iniciativa obrerista i republicana (ambdues emprenedores en cultura), la situació estratègica en la comarca del Vallès Occidental i a Catalunya, així com un nucli de població amb fortes inquietuds culturals, van ser elements claus per posicionar la ciutat de Sabadell en el panorama cultural català, tant des d'una visió ciutadana interna com externa. Això es reflecteix en un fort dinamisme dels equipaments, entitats, i programes culturals.
El Mapa Cultural de Sabadell va ser la primera proposta formal de planificar la política cultural a la ciutat. Realitzat durant més de tres anys, entre 1992 i 1995, i amb una metodologia participativa molt innovadora a l'època, va tenir un gran impacte a la ciutat però també fora d'ella per tractar-se del primer exercici seriós de planificació estratègica en cultura. Referent i exemple per a altres municipis que volien definir també el seu pla estratègic, va ser l'impulsor d'aquest tipus d'estudis a Catalunya i, per extensió, a l'Estat espanyol. Aquest pla promovia facilitar l'accés a la cultura, promoure l'associacionisme, garantir els equipaments culturals necessaris, fomentar el consum, la formació i la informació culturals, donar suport als creadors, normalitzar la llengua catalana i centrar l'interès en infants i joves.Mapa Cultural de Sabadell. Ajuntament de Sabadell, 1995. Es pot consultar un ampli resum de David Roselló i Cerezuela a Planificación estratègica de la cultura en España, coordinat per Fèlix Manito per a la Fundación Autor, 2008. El Mapa Cultural de Sabadell no està disponible en versió electrònica
Durant la primera dècada dels anys 2000 es van aprovar tres plans integrals de govern que afectaven a la política cultural de la ciutat.
Sectors Música La música, sobretot en les seves variants de simfònica i òpera, així com la moderna, és un dels principals trets distintius de la cultura a Sabadell. El configuren sobretot la programació de concerts de l'Orquestra Simfònica del Vallès, la programació d'òpera de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, el Cicle de música de cambra de Joventuts Musicals, el conjunt de l'activitat de l'Estruch, i la formació al Conservatori Professional i d'altres centres privats de la ciutat.
El sector de la música clàssica, destaca especialment a Sabadell pel paper dels diferents agents públics i privats, així com per les seves programacions, qualitat d'espais, espectadors, etc. L'òpera és el principal tret distintiu de la música local. Destaca el paper de l'Associació Amics de l'Òpera de Sabadell (AOS) com a impulsora d'aquest gènere des de fa dècades. L'any 1987 i per iniciativa d'aquesta associació va néixer l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), un projecte artístic i empresarial amb vocació social. S'ha de dir que l'OSV és l'única orquestra privada estable de l'Asociación Española de Orquestas Sinfónicas (AEOS), i una de les tres orquestres simfòniques professionals de Catalunya juntament amb l'OBC - Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Aquest fet, il·lustra per si mateix la vitalitat de la música a la ciutat a partir de l'acció concertada entre la iniciativa del teixit social i el suport municipal.
L'Orquestra Simfònica del Vallès destaca per la seva temporada de concerts tant als teatres Principal i La Faràndula de Sabadell (24 temporades), com al Palau de la Música, de Barcelona (amb 16 edicions). Les produccions, que un cop estrenades per l'Orquestra a Sabadell acostumen a girar per diverses ciutats catalanes. Més enllà dels concerts i òperes programats, l'Orquestra Simfònica del Vallès proposa també el Cicle de Música de Cambra “Gradus Ad Parnassum”, que busca apropar els músics solistes convidats amb els estudiants de música. De manera complementària l'AOS i l'OSV duen a terme un nombre elevat de propostes socials i educatives per difondre la música.
Per la seva banda, Joventuts Musicals de Sabadell promou iniciatives de música clàssica i moderna com són la temporada de cambra, la temporada de jazz i músiques del món, audicions per a escolars i activitats de didàctica musical, així com el festival internacional on s'ajunten diferents gèneres musicals.
Existeix també l'associació Sabadell més Música, que impulsa els concerts amb instruments de cobla dins el repertori de cambra i simfònic. Altres propostes musicals van a càrrec de Lieder Càmera amb el seu cor de cambra, l'Acadèmia de les Belles Arts de Sabadell amb cursos i concerts de música clàssica, l'Orquestra del Sol també amb música clàssica, etc.
A nivell de formació musical formal, Sabadell compta amb diferents propostes. L'Ajuntament gestiona l'Escola Municipal de Música i Conservatori Professional. El seu objectiu és la formació artística musical de l'alumnat. L'oferta es complementa amb la d'algunes escoles privades com l'Escola de Música de la Creu Alta, el Centre d'Estudis Musicals Especialitzats o Blue Train. Un dels programes més destacats de la música moderna és el SAM: Sabadell
Acció Musical, consistent en un cicle o programa d'actuacions que es fa en diferents sales privades de la ciutat: La Sala (d'espera) i el Bar Wild Geese. És organitzat per la Coordinadora de Músics de Sabadell
i compta amb el suport de l'Ajuntament. La ciutat de Sabadell també ofereix tres bucs d'assaig a l'Estruch. Durant el mandat de Manuel Bustos es presentà diverses vegades un projecte de Ciutat de la Música que concentraria en l'Eix Macià, espai de nova centralitat urbana, un nou auditori, el Conservatori, un espai de treball per a l'Orquestra Simfònica del Vallès, i altres serveis musicals. No s'ha arribat a concretar mai.
Arts escèniques El sector teatral a Sabadell, compta amb una programació estable per a adults i una altra per a públic familiar. La ciutat compta amb quatre teatres de titularitat pública, així com els auditoris de les biblioteques dels barris Nord, Sud i Ponent, i altres espais de titularitat associativa. En conjunt són: El Teatre Principal, teatre “de ferradura” totalment renovat l'any 2007, amb un aforament de 509 localitats (292 a platea i 217 als tres pisos), i on es programa bàsicament teatre, música clàssica, música de cambra, o música per a cobla entre d'altres. El Teatre La Faràndula, teatre amb un aforament de 1.069 localitats (564 a platea, 328 al primer pis, i 177 a general), i on es programa sobretot els espectacles de gran format: òpera, sarsuela, dansa, els pastorets, etc.També se cedeix a entitats unes 20 vegades l'any. L'Estruch, no és un teatre pròpiament dit, sinó una fàbrica de creació de les arts en viu, un espai de tipus multisectorial que ocupa una antiga fàbrica dedicada a la tintoreria. Rehabilitat l'any 1995, en aquest espai es creen, produeixen i mostren espectacles de les arts en viu de caràcter emergent i contemporani. El seu vessant escènic, compta amb un espai de 190 localitats amb grada retràctil, dotació tècnica i possibilitats per a tot tipus d'espectacles, així com deu espais per a diferents usos com assaigs, produccions, muntatges de teatre, dansa, música, etc. També disposa de dos apartaments per acollir estades d'artistes en residència.