Loriya (ଓଡ଼ିଆ; oṛiā) és una llengua oficial a l'estat d'Orissa, Índia. És del grup indoiranià de la família indoeuropea, i és parlada per 35 milions de persones. Procedeix del mateix tronc que l'assamès i el bengalí. Pel que fa al lèxic i a la fonètica, és la més propera al sànscrit de totes les llengües índies actuals. Documentada ja amb una rica literatura escrita des del , en què destaca una versió del Mahabharata del , i que a partir del tractà sobretot temes religiosos.
De totes les llengües del nord de l'Índia, l'oriya és la que té menys influència persa o àrab en la gramàtica. Distingeix entre éssers humans, éssers vius i objectes per al gènere. S'usa el plural per a mostrar respecte a les persones. No conté articles. Consta de sis vocals i vint-i-vuit consonants.
Els principals dialectes de l'oriya són: mughalbandi —esdevingut varietat estàndard de la llengua—, oriya meridional, oriya nord-occidental, oriya occidental (o sambalpuri), oriya de Balasore del nord, oriya de Midnapore i halbi.
Història L'Oriya és una llengua indoària oriental que pertany a la família lingüística indoària. Descendeix del protooriya, que va evolucionar a partir de magadhi pràcrit. Aquest últim es parlava a l'est de l'Índia fa més de 1.500 anys, i s'utilitzava a principis del jainisme i a textos budistes.Misra, Bijoy (11 abril 2009). Oriya Language and Literature (PDF) (Lecture). Languages and Literature of India. Harvard University. L'oriya sembla haver tingut relativament poca influència del persa i l'àrab, en comparació amb altres llengües indoaries principals.
La història de la llengua odia es divideix en èpoques:
Protooriya ( i anteriors): les inscripcions del mostren l'evolució de protooriya, és a dir, les paraules utilitzades juntament amb el sànscrit. Les inscripcions es daten al tercer quart del durant el regnat dels Gangues Orientals. Antic oriya ( fins al ): les inscripcions des del en endavant proporcionen proves de l'existència de la llengua antiga d'oriya, i la inscripció més antiga és la inscripció Urajam del Gangues Oriental escrita en oriya antic l'any 1051 dC. L'antic oriya escrit en forma de línies connectades es troba a la inscripció datada a 1249 dC. Primer oriya mitjà (-): l'ús més antic de la prosa es pot trobar a la crònica Madala Panji del Temple de Jagannath, a Puri, que es remunta al . Obres com "Sisu Beda", "Amarakosa", "Gorekha Samhita", "Kalasa Chautisa" i "Saptanga" estan escrites en aquesta forma d'odiya. Oriya mitjaà (-): Sarala Das escriu el Mahabharata i Bilanka Ramayana. Cap al , Panchasakha 'cinc poetes vidents', és a dir, Balarama Dasa, Jagannatha Dasa, Achyutananda Dasa, Sisu Ananta Dasa i Jasobanta Dasa, va escriure un nombre d'obres populars, incloent-hi Odia Bhagabata, Jagamohana Ramayana, Laxmi Purana, Haribansa, Gobinda Chandra i altres. Balarama Dasa, Ananta Dasa i Achyutananda Dasa del grup Pancha Sakha provenien de la casta Karana. Oriya mitjà tardà (-inicis del ): es va escriure Usabhilasa de Sisu Sankara Dasa, el Rahasya Manjari de Deba Durlabha Dasa i el Rukmini Bibaha de Kartika Dasa. Upendra Bhanja va tenir un paper destacat en aquest període amb les seves creacions Baidehisa Bilasa, Koti Brahmanda Sundari, Labanyabati que van sorgir com a fites de la literatura oriya. El Rasakallola de Dinakrushna Dasa i el Bidagdha Chintamani d'Abhimanyu Samanta Singhara van ser els darrers kabyas destacats. Bhima Bhoi va sorgir a finals del . Odia moderna (finals del fins a l'actualitat): la primera revista oriya, Bodha Dayini es va publicar a Balasore el 1861. Durant aquest temps, molts estudiosos bengalís afirmaven que l'oriya era només un dialecte del bengalí per exercir el poder arraconant-lo els llocs de treball del govern.Pritish Acharya, "Nationalistic Politics: Nature, Objectives and Strategy." From Late 19th Century to Formation of UPCC", in Culture, Tribal History and Freedom Movement, ed. P.K. Mishra, Delhi: Agam Kala Prakasham, 1989 El Fakir Mohan Senapati va sorgir com un destacat escriptor de ficció en oriya d'aquesta època i Radhanath Ray com un destacat poeta oriya. Altres escriptors prominents que van ajudar a promoure l'oriya en aquesta època van ser Madhusudan Das, Madhusudan Rao, Gangadhar Meher, Chintamani Mohanty, Nanda Kishore Bal, Reba Ray, Gopabandhu Das i Nilakantha Das.
Distribució geogràfica India
miniatura|Zona del subcontinent indi on es parla l'oriya Segons el cens de 2011, hi ha 37,52 milions de parlants d'Oriya a l'Índia, que representen el 3,1% de la població del país. Entre aquests, el 93% resideix a Odisha. L'oriya també es parla als estats veïns com ara Chhattisgarh (913.581), Jharkhand (531.077), Andhra Pradesh (361.471) i Bengala Occidental, (162.142), segons el cens de 2011.
A causa de la migració com a treballadors de jardins de te a l'Índia colonial, els estats del nord-est Assam i Tripura tenen una població important de parla d'oriya. A més, per motius econòmics, es pot trobar un nombre significatiu de parlants d'Odia a ciutats índies com ara Vishakhapatnam, Hyderabad, Pondicherry, Kolkata, Bangalore, Chennai, Goa, Mumbai, Raipur, Jamshedpur, Vadodara, Ahmedabad, Nova Delhi, Guwahati, Shillong, Pune, Gurgaon, Jammu i Silvassa.
Països estrangers La diàspora d'oriya és considerable a diversos països del món, portant el nombre de parlants d'odiya als 50 milions a tot el món. Té una presència important a països d'orient, com ara Tailàndia i Indonèsia, principalment portat pels sadhabes, antics comerciants d'Odisha que van portar la llengua juntament amb la cultura amb el comerç de l'antiguitat, i a països occidentals com els Estats Units, Canadà i Anglaterra, així com Austràlia. La llengua també s'ha estès als països de Birmània, Malàisia, Fiji, Maurici, Bangla Desh, Sri Lanka i l'Orient Mitjà.
Fonologia
miniatura|Pronunciació de l'alfabet oriya. L'oriya té trenta fonemes de consonant (incloent dos fonemes de semivocals) i sis fonemes de vocal.
+Fonemes de vocal AnteriorCentralPosteriorTancada Mitjana Oberta
+Fonemes consonants Labial Alveolar/Dental Retroflexa Postalv./Palatal Velar Glotal Nasal oclusiva/africada Fricativa Vibrant/Bategant ~ (, ɽʰ) Lateral Aproximant
Escriptura L'oriya s'escriu amb l'alfabet oriya, derivat de l'escriptura brahmi.
Alfabet oriya + Vocals
+ Consonants
+ Diacrítics
+ Signes, puntuació
+ Números
Referències
Bibliografia
Mohanty, Prasanna Kumar (2007). The History of: History of Oriya Literature (Oriya Sahityara Adya Aitihasika Gana).
Enllaços externs
Categoria:Llengües indoàries Categoria:Llengües de l'Índia Categoria:Orissa