El Tolbàtxik (en rus: Толбачик, Толбачикский) és un volcà complex que es troba a la península de Kamtxatka, a Rússia. Es compon de dos volcans, un volcà en escut amb una cimera aplanada, el Ploski Tolbàtxik, i un estratovolcà amb una cimera punxeguda, lOstri Tolbàtxik. Com que l'Ostri és el més elevat dels dos, sovint el volcà complex sencer és anomenat "Ostri Tolbàtxik". No s'ha de confondre amb Ostry, un altre volcà situat més al nord de la mateixa península.
Activitat volcànica La història eruptiva del Tolbàtxik es remunta a milers d'anys i l'erupció més notable -coneguda com la "gran erupció fissural del Tolbàtxik" - va ocórrer l'any 1975. Va ser precedida per un eixam sísmic que va conduir a una predicció encertada de l'erupció pels científics de l'Institut de Vulcanologia i Sismologia de Rússia. L'erupció va crear diversos nous cons de cendra, i en termes de volum de lava emès va ser l'erupció basàltica més gran de Kamtxatka coneguda.
El 27 de novembre de 2012 es va produir una erupció estromboliana a partir de dues fissures. Els fluxos de lava basàltica es van desplaçar amb una velocitat relativament alta i van destruir alguns edificis a una distància de 4 km. L'erupció va durar més d'un mes i la lava va continuar sortint de les fissures durant aquest període. En el vessant sud del volcà, la lava va fluir des d'una línia de fissures sobre una distància de 20 kilòmetres. Segons el KVERT (Kamchatka Volcanic Eruption Response Team), l'erupció va seguir activa fins al 10 de setembre de 2013.Edwards Ben, Belousov Alexander, Belousova Marina, Volynets Anna, Melnikov Dmitry, Chirkov Sergey, Senyukov Sergey, Gordeev Evgenii, Muraviev Yaroslav, Izbekov Pavel, Demianchuk Yury (2013) Another “Great Tolbachik” Eruption? // Eos, Transactions American Geophysical Union. V. 94, № 21. P. 189-191. - ISSN Print: 00963941. - doi: 10.1002/2013EO210002.Volynets Anna, Melnikov Dmitry, Yakushev Anton, Tolstykh Maria (2013) Petrology and geochemistry of the New Tolbachik Fissure Eruption volcanic rocks and their evolution during the first two weeks of eruption // IAVCEI 2013 Scientific Assembly, July 20–24, Kagoshima, Japan. P. 743.Volynets A. O., Melnikov D. V., Yakushev A. I. (2013) First data on composition of the volcanic rocks of the IVS 50th anniversary Fissure Tolbachik eruption (Kamchatka) // Doklady Earth Sciences. V. 452, № 1. P. 953-957. doi: 10.1134/S1028334X13090201.
Mineralogia Els dipòsits a les fumaroles de Tolbàtxik són rics en minerals. Fins al mes març de 2022 se n'han trobat 292 espècies minerals diferents i 137 d'aquestes han estat descobertes en aquest volcà, de les quals 124 han estat descobertes a l'erupció de la gran fissura. A la muntanya 1004, que pertany al volcà, se'n van descobrir dues espècies més, i al Ploski Tolbàtxik altres quatre.
Minerals descoberts a l'erupció de la gran fissura Les 137 espècies descobertes en aquesta zona les podem dividir segons la seva localització exacta a dins del volcà: el con de cendra Naboko, l'avanç nord i l'avanç sud.
Con de cendra Naboko Al con de cendra Naboko han estat descobertes quatre espècies minerals.
Con de cendra NabokoNomFórmulaBubnovaïtaK₂Na₈Ca(SO₄)₆HermannjahnitaCuZn(SO₄)₂ItelmenitaNa₄Mg₃Cu₃(SO₄)₈SaranchinaïtaNa₂Cu(SO₄)₂
Avanç nord A l'avanç del nord podem distingir entre el primer con d'escòria, també conegut com el primer con de cendra, i el segon con d'escòria. El segon con d'escòria el podem dividir en les sis fumaroles en les que han estat descrits diferents minerals: fumarola Arsenàtnaia, fumarola Glavnaya Tenoritovaya, fumarola Novaya, fumarola Pyatno, fumarola Treschina i fumarola Yadovitaya.
Al primer con d'escòria s'han descrit 44 espècies, de les quals 10 han estat descrites per primer cop en aquest indret. D'aquestes deu espècies, quatre han estat localitzades al camp de fumaroles del nord. Una d'aquestes noves espècies és la tolbatxita, que rep el seu nom en honor del volcà.
Primer con d'escòriaNomFórmulaEvdokimovitaTl₄(VO)₃(SO₄)₅ · 5H₂OKarpovitaTl₂VO(SO₄)₂ · H₂OMarkhininitaTlBi(SO₄)₂ · H₂OMeniaylovitaCa₄AlSi(SiO₄)F13 · 12H₂OPonomarevitaK₄Cu₄OCl10TolbachitaCuCl₂
Camp de fumaroles del Nord (dins el primer con d'escòria)NomFórmulaCriobostryxitaKZnCl₃ · 2H₂OFlinteïtaK₂ZnCl₄Kalital·litaK₃Tl3+Cl₆·2H₂OZincomenitaZnSeO₃
A la fumarola Arsenàtnaia s'han descrit 154 espècies minerals vàlides, de les quals 68 són descobertes en aquest indret.
Fumarola ArsenàtnaiaNomFórmulaAchyrophanita(K,Na)₃(Fe3+,Ti,Al,Mg)₅O₂(AsO₄)₅AlumoedtollitaK₂NaCu₅AlO₂(AsO₄)₄AnatolyitaNa₆(Ca,Na)(Mg,Fe3+)₃Al(AsO₄)₆AntipovitaCu₅O₂(PO₄)₂ArsenatrotitanitaNaTi(AsO₄)OArsenowagneritaMg₂AsO₄FArsenudinïtaNaMg₄(AsO₄)₃ArsmiranditaNa18Cu₁₂Fe3+O₈(AsO₄)₈Cl₅AxelitaNa14Cu₇(AsO₄)₈F₂Cl2BadalovitaNa₂Mg₂Fe(AsO₄)₃BakakinitaCa₂V₂O₇CalciohatertitaNaNaCa(CaFe3+)(AsO₄)₃Calciojohil·leritaNaCaMg₃(AsO₄)₃CesiodimitaCsKCu₅O(SO₄)₅ChubarovitaKZn₂(BO₃)Cl₂CriptocalcitaK₂Cu₅O(SO₄)₅CuprodobrovolskyitaNa₄Cu(SO₄)₃DioskouriïtaCaCu₄Cl₆(OH)₄ · 4H₂ODmisokolovitaK₃Cu₅AlO₂(AsO₄)₄DravertitaCuMg(SO₄)₂EdtollitaK₂NaCu₅Fe3+O₂(AsO₄)₄ElasmocloïtaNa₃Cu₆BiO₄(SO₄)₅Eleomelanita(K₂Pb)Cu₄O₂(SO₄)₄EriclaxmanitaCu₄O(AsO₄)₂HermannjahnitaCuZn(SO₄)₂KaliocalcitaKCu₂(SO₄)₂(OH) · H₂OKarlditmaritaCu9O₄(PO₄)₂(SO₄)₂KatiarsitaKTiO(AsO₄)
Fumarola Arsenàtnaia (cont.)NomFórmulaKhrenovitaNa₃(AsO₄)₃KononovitaNaMg(SO₄)FKozyrevskitaCu₄O(AsO₄)₂LemannitaNa18Cu₁₂TiO₈(AsO₄)₈FCl₅MagganasitaCuO(AsO₄)₃Magnesiohatertita(Na,Ca)₂Ca(Mg,Fe3+)₂(AsO₄)₃ManganobadalovitaNaNaMn(MgFe3+)(AsO₄)₃MelanarsitaK₃Cu₇Fe3+O₄(AsO₄)₄MilkovoïtaCu₄O(PO₄)(AsO₄)NatroaphthitalitaKNa₃(SO₄)₂NatromolibditaNa₂MoO₄·2H₂ONishanbaevitaKAl₂O(AsO₄)(SO₄)PansneritaK₃Na₃(Fe3+,Al)₆(AsO₄)₈ParaberzeliïtaNaCa₂Mg₂(AsO₄)₃PilipenkoïtaKCu(AsO₄)·H₂OPopovitaCu₅O₂(AsO₄)₂Rhabdoborita-(V)Mg₁₂(V5+,Mo6+,W6+)1·₅O₆{[BO₃]₆-x[(P,As)O₄]xF₂-x} (x < 1)Rhabdoborita-(W)Mg₁₂(W6+,V5+)1·₅O₆{[BO₃]₆-x[(P,As)O₄]xF₂-x} (x < 1)RyabchikovitaCuMgSi₂O₆ShchurovskyitaK₂CaCu₆O₂(AsO₄)₄ShuvalovitaK₂(Ca₂Na)(SO₄)₃FThermaerogenitaCuAl₂O₄UdinaïtaNaMg₄(VO₄)₃ Vasilseverginita Cu9O₄(AsO₄)₂(SO₄)₂ Vladkuzminita K₄CuZn₃(AsO₄)₄WulffitaK₃NaCu₄(SO₄)₄O₂YurmarinitaNa₇(Fe3+,Mg,Cu)₄(AsO₄)₆ZubkovaïtaCa₃Cu₃(AsO₄)₄
A la fumarola Yadovitaya s'hi troben fins a 64 espècies minerals diferents, 22 de les quals han estat descrites en aquesta fumarola per primera vegada. Aquesta localitat tipus té el rècord mundial d'espècies minerals noves per metre quadrat: se n'han trobat quinze nous minerals en dos metres quadrats.
Fumarola YadovitayaNomFórmulaAleutite[Cu₅O₂](AsO₄)(VO₄)·(Cu,K,Pb,Rb,Cs,)ClAvdoninitaK₂Cu₅Cl₈(OH)₄ · 2H₂OBelousovitaKZn(SO₄)ClBorisenkoïtaCu₃[(V,As)O₄]₂CalciolangbeinitaK₂Ca₂(SO₄)₃CoparsitaCu₄2+O₂AsO₄ClCupromolibditaCu₃2+O(Mo6+O₄)₂DokuchaevitaCu₈O₂(VO₄)₃Cl₃KainotropitaCu₄Fe3+O₂(V₂O₇)(VO₄)KaliocalcitaKCu₂(SO₄)₂(OH)·H₂OKamchatkitaKCu₃O(SO₄)₂Cl
Fumarola Yadovitaya (cont.)NomFórmulaKoryakitaNaKMg₂Al₂(SO₄)₆MajzlanitaK₂Na(ZnNa)Ca(SO₄)₄ Masaitisita KCu5O₂(SeO₃)₂Cl₃ Metathenardita Na₂SO4NabokoïtaCu₇Te4+O₄(SO₄)₅ · KClParawulffitaK₅Na₃Cu₈(SO₄)₈O₄Philoxenita(K,Na,Pb)₄(Na,Ca)₂(Mg,Cu)₃(Fe3+0,5Al0,5)(SO₄)₈StarovaïtaKCu₅O(VO₄)₃SteklitaKAl(SO₄)₂YaroshevskitaCu9O₂(VO₄)₄Cl₂ZincobradaczekitaNaZn₂Cu₂(AsO₄)₃
A la fumarola Glavnaya Tenoritovaya s'han descobert 6 minerals nous, dels 23 diferents que s'hi poden trobar.
Fumarola Glavnaya TenoritovayaNomFórmulaFeodosiyitaCu11Mg₂Cl18(OH)₈ · 16H₂OMellizinkalitaK₃Zn₂Cl₇MetathenarditaNa₂SO₄PuninitaNa₂Cu₃O(SO₄)₃RomanorlovitaK₈Cu₆Cl17(OH)₃SanguitaKCuCl₃
A la fumarola Novaya se'n poden trobar dotze espècies diferents, de les quals dues han estat descobertes en aquest indret.
Fumarola NovayaNomFórmulaCloromenitaCu9O₂(Se4+O₃)₄Cl₆UrusovitaCuAlO(AsO₄)
A la fumarola Pyatno i la fumarola Treschina se n'han descobert dos minerals, un a cadascuna.
Fumarola PyatnoNomFórmulaCrisotal·litaK₆Cu₆Tl3+Cl17(OH)₄ · H₂O Fumarola TreschinaNomFórmulaVergasovaïtaCu₃O(MoO₄)(SO₄)
Hi ha tres minerals que també han estat descoberts a l'avanç nord, però que no pertanyen a cap dels indrets mencionats, i tenen l'avanç com a localitat tipus.
NomFórmulaClorartinitaMg₂CO₃Cl(OH) · 2,5H₂OHatertitaNa₂(Ca,Na)(Fe3+,Cu)₂(AsO₄)₃PrewittitaKPb1,5ZnCu₆O₂(SeO₃)₂Cl10
Avanç sud A l'avanç del sud, concretament a la fumarola Glavnoye, s'hi troben una quantitat escassa de minerals. Això no obstant, l'any 1996 s'hi va descobrir una nova espècie, l'ilinskita, gràcies en part també a les mostres recollides al segon con d'escòria de l'avanç sud, fet que fa que aquest mineral tingui tots dos indrets com a localitats tipus. Se n'ha descrit també cotunnita, georgbokiïta i sofiïta.
NomFórmulaIlinskitaNaCu₅O₂(Se4+O₃)₂Cl₃
Altres minerals descoberts a la gran fissura Alguns minerals, descoberts a la gran fissura, tenen aquest indret com a localitat tipus, sense especificar cap zona o fumarola concreta.
miniatura|Cristalls de lesukita, trobats a la zona de la gran erupció fissural. miniatura|Cristalls de Piypita
NomFórmulaAlarsitaAlAsO₄Al·localcoselitaCu1+Cu₅2+PbO₂(SeO₃)₂Cl₅AlumoklyuchevskitaK₃Cu₃2+AlO₂(SO₄)₄AtlasovitaCu₆2+Fe3+Bi3+O₄(SO₄)₅ · KClAverievitaCu₅O₂(VO₄)₂ · CuCl₂BradaczekitaNaCu₄(AsO₄)₃BurnsitaKCdCu₇O₂(SeO₃)₂Cl9FedotovitaK₂Cu₃O(SO₄)₃FilatovitaK(Al,Zn)₂(As,Si)₂O₈GeorgbokiïtaCu₅O₂(Se4+O₃)₂Cl₂GrigorievitaCu₃Fe₂3+Al₂(VO₄)₆
NomFórmulaIvsitaNa₃H(SO₄)₂KlyuchevskitaK₃Cu₃Fe3+O₂(SO₄)₄KrasheninnikovitaKNa₂CaMg(SO₄)₃FLeningraditaPbCu₃(VO₄)₂Cl₂LesukitaAl₂(OH)₅Cl · 2H₂ONicksobolevitaCu₇(SeO₃)₂O₂Cl₆OzerovaïtaNa₂KAl₃(AsO₄)₄ParageorgbokiïtaCu₅O₂(SeO₃)₂Cl₂PiypitaK₄Cu₄O₂(SO₄)₄ · (Na,Cu)ClVlodavetsitaCa₂Al(SO₄)₂F₂Cl · 4H₂OWrightitaK₂Al₂O(AsO₄)₂
Minerals descoberts al Ploski Tolbàtxik Al Ploski Tolbàtxik s'han descobert un total de cinc espècies minerals. A més d'aquestes espècies també se n'ha trobat d'altres com la thenardita, la tenorita i l'or. Dues d'aquestes espècies descobertes en aquest volcà, la belomarinaïta i la medvedevita, van ser trobades concretament al camp de lava de Toludskoe.
Plosky TolbàtxikNomFórmulaBelomarinaïtaKNa(SO₄)DeltalumitaAl₂O₃MarinaïtaCu₂Fe3+O₂2(BO₃)MedvedevitaKV₂O₆Cl·2H₂ONovograblenovita(NH₄)MgCl₃·6H₂O
Minerals descoberts a la muntanya 1004 A la muntanya 1004, pertanyent al Tolbàtxik, s'hi han descobert quatre espècies minerals entre les gairebé cinquanta diferents que s'hi poden trobar: la cromviskontita, la paramolibdomenita, la pliniusita i la viskontita.
Muntanya 1004NomFórmula Cromviskontita Pb₅Cu₂(CrO₄)₃(SeO₃)(OH)₆ Paramolibdomenita PbSeO₃ Pliniusita Ca₅(VO₄)₃F Viskontita Pb₅Cu₂(SO₄)₃(SeO₃)(OH)₆
Altres minerals descoberts al volcà Algunes de les espècies han estat descobertes al volcà i no pertanyen a cap de les dues grans erupcions, fent constar com a localitat tipus el mateix volcà.
NomFórmulaLammerita-βCu₃(AsO₄)₂PaufleritaVO(SO₄)PseudolyonsitaCu₃(VO₄)₂SofiïtaZn₂(Se4+O₃)Cl₂
Referències
Enllaços externs
Galeria d'imatges de minerals trobats al volcà Tolbàtxik
Categoria:Volcans del krai de Kamtxatka Categoria:Jaciments mineralògics
Categoria:Localitats tipus Categoria:Tresmils