María Teresa Ferrari de Gaudino (Buenos Aires, 11 d'octubre de 1887 - 30 d'octubre de 1956) fou una educadora argentina, doctora en medicina i activista pels drets de les dones. Fou la primera professora universitària femenina de l'Amèrica Llatina i una de les primeres dones a les quals se'ls permeté d'ensenyar medicina. Fou una investigadora pionera en la salut de les dones, en l'estudi de la utilització de la radioteràpia en lloc de la cirurgia per als tumors uterins i el desenvolupament d'una vaginoscòpia que va revolucionar la cura de la salut de les dones al Brasil. Va establir la primera sala de maternitat i serveis de ginecologia a l'Hospital Militar Central de Buenos Aires el 1925, que va proporcionar els primers serveis d'incubadora al país.
Nascuda en una família rica, els avantpassats de la qual havien lluitat per la independència de l'Argentina d'Espanya, no s'esperava haver de treballar fora de la llar. No obstant això, Ferrari no sols va optar per tenir una carrera, sinó que va insistir a participar en la professió mèdica dominada pels homes. Primer va aconseguir un diploma d'ensenyament i es va convertir en mestra d'escola; després es va graduar en medicina el 1911. Després de completar la seva residència, es dedicà a ensenyar a nivell universitari, però, pel fet de ser dona, tan sols va poder optar a una plaça de professora a l'Escola d'obstetrícia. Indignada, va lluitar durant tretze anys contra els prejudicis que li impedien d'avançar en la seva carrera. El 1927, Ferrari va guanyar la lluita i se li va concedir una càtedra com a suplent. Finalment, el 1939, se li va concedir una càtedra.
Ferrari va fer estudis mèdics addicionals a Europa i als Estats Units, amb l'aprenentatge de tècniques pioneres que portaria després a l'Argentina. Va estudiar la monitorització del tracte urinari a la Facultat de Medicina de París, on aconseguiria el primer diploma mai donat a una dona. Va dissenyar un vaginoscopi, va estudiar radioteràpia a l'Institut Curie, i va realitzar cesàries a la Universitat de Colúmbia. Va ser responsable de portar aquestes innovacions de tornada a l'Argentina i la seva implementació a la unitat ginecològica i de maternitat que es va establir a l'Hospital Militar. Com a feminista compromesa, va establir la Federació Argentina de Dones Universitàries el 1936, i va lluitar pel reconeixement dels drets civils i polítics de les dones. Quan el govern de l'Argentina va donar un gir conservador a finals del 1930, va ser expulsada de l'hospital i més tard, a principis de 1950, de l'ensenyament. Va morir el 1956.
Primers anys i educació María Teresa Ferrari Alvarado va néixer l'11 d'octubre del 1887 a Buenos Aires, Argentina, filla de David Ferrari White i Catalina Alvarado. Membres de la seva família es trobaven entre els ciutadans fundadors de l'Argentina: el seu besavi patern, Guillermo Pío White, havia proporcionat diners per ajudar les Províncies Unides del Riu de la Plata en la derrota dels espanyols i el seu besavi matern Rudesindo Alvarado havia servit a l'Exèrcit dels Andes. miniatura|Universitat de Buenos Aires, Facultat de Medicina Ferrari es va inscriure a l'Escola Número 1 Normal de Buenos Aires, i rebé el seu certificat d'ensenyament el 1903. Per a una dona de la classe social de Ferrari, el treball remunerat era inusual en aquest moment. S'entenia que en cas de necessitat financera les dones pobres podrien fer d'infermera o ensenyar, perquè totes dues feines eren considerades de caritat, però de les dones de classe alta només s'esperava que fossin esposes i mares.Alvarez & Carbonetti (2008), p 139 Fent cas omís de la convenció, no sols es va embarcar en una carrera de medicina, sinó que també va començar a ensenyar.Alvarez & Carbonetti (2008), pp 140-141 Ferrari va ensenyar al Col·legi William Morris i a l'Escola Número 3 Bernardino Rivadavia. Ella havia estudiat psicologia en un camp d'avantguarda conegut com a "psicologia experimental" i la va aplicar a les seves classes, coosa que va provocar que les autoritats iniciessin una investigació sobre els seus mètodes d'ensenyament. Se li va permetre continuar amb l'ensenyament, ja que les seves tècniques de motivar els estudiants i estimular-los per aprendre resultaven efectives.Alvarez & Carbonetti (2008), p 142
El 1904, Ferrari s'inscrigué a l'escola de Medicina de la Universitat de Buenos Aires sense deixar d'ensenyar. Hi havia hagut cinc altres dones en la història de l'Argentina que ja s'havien llicenciat en medicina, i per bé que no es desitjava la seva inscripció, no hi havia cap precedent legal per impedir el seu ingrés.Alvarez & Carbonetti (2008), p 143 En el seu primer any, va ser assignada per treballar com a ajudant de Joaquín Llambías en la seva recerca sobre patologia, que va inspirar la seva participació contínua en la investigació mèdica. Ferrari es va graduar el 1911, i aquest mateix any, es va casar amb un altre metge acabat de graduar, Nicolás M. Gaudino. El 1918 la parella va tenir el seu únic fill, Maurio Nicolás Gaudino.Alvarez & Carbonetti (2008), p 138 Ferrari de vegades és coneguda com a María Teresa Ferrari de Gaudino o simplement María Teresa de Gaudino.
Carrera Lluita per una plaça de professora universitària El 1914, Ferrari va començar a treballar a la clínica obstètrica de l'hospital Ramos Mejía de Buenos Aires. S'aplicà per ensenyar obstetrícia a la universitat, però va ser rebutjada. En el procediment de lHonorable Consejo Directivo (HCD) el 23 de juny de 1915, es va dir: "Tot i les seves qualificacions, per raons fisiològiques i psicològiques, les persones del sexe femení no compleixen les condicions necessàries per ser contractades com a professores a la Facultat [de Medicina]". A l'any següent, se li va permetre d'ensenyar a l'Escola de llevadores, però això no tenia el prestigi i credencials d'una plaça de professora a la universitat. Quan es va presentar la possibilitat d'optar a una plaça de professora suplent el 1919, Ferrari va tornar a presentar-se a la universitat, però va trobar oposició. Els membres de l'HCD endarreriren la convocatòria dels membres del jurat per cobrir la vacant fins a 1925, i alteraren les proves: feren cas omís de les recomanacions, i utilitzaren tot tipus d'evasives per impedir el nomenament d'una dona a la càtedra de la Facultat de Medicina. La convocatòria del concurs va acabar amb la declaració vacant de la càtedra.Alvarez & Carbonetti (2008), p 145 El 1926 va enviar una descripció detallada dels seus èxits al comitè: afirmà que ella havia ensenyat a les escoles secundàries durant 20 anys, havia dedicat 15 anys a la seva especialitat mèdica i s'havia inscrit als cursos universitaris durant nou anys. Un assessor, el Dr. Speroni, després d'haver llegit les seves qualificacions, va enviar un missatge al degà on implorava que l'admetessin, amb l'argument que estava qualificada, havia mostrat dedicació i a l'escola faltava personal. No va ser fins al 1927 que es van reunir els membres del jurat i la seva sol·licitud de professora suplent va ser aprovada per una votació de tretze vots a favor i dos en contra.Alvarez & Carbonetti (2008), p 148 La notícia del nomenament, per primer cop, d'una dona com a professora universitària a l'Amèrica Llatina va ser notícia en tots aquests països. Els diaris de l'Argentina, inclosos La Prensa, La Nación, La Razón i altres de la capital, El Censor a Gualeguaychú, Los Andes a Mendoza, Buenos Aires Sud a Florencio Varela, i l'italià La Patria degli Italiani i l'espanyol El Diario Español publicaren articles sobre el seu triomf.Alvarez & Carbonetti (2008), p 149
miniatura|esquerra|L'hospital Colúmbia per a dones, on Ferrari fou assistent
Mentrestant, en lloc d'esperar una decisió, Ferrari va continuar els seus estudis. Entre 1921 i 1923 va visitar moltes clíniques a Europa, incloses instal·lacions a Àustria, Bèlgica, Anglaterra, França, Alemanya i Itàlia. Fou assistent a la clínica de Marie Curie a París, així com a l'hospital Colúmbia per a Dones a Washington DC. La Facultat de Medicina de París li va atorgar el primer diploma mai donat a una dona per a estudis de monitoratge del tracte urinari. El 1924, va dissenyar un vaginoscopi, que era molt més fàcil d'esterilitzar i era més adaptable a múltiples espèculs que els models anteriors.Alvarez & Carbonetti (2008), pp 155-156El dispositiu va millorar significativament els serveis que estaven disponibles per a dones al Brasil, i va aparèixer en els articles del Journal of Gynecology and Obstetrics of Rio de Janeiro. La innovació va guanyar el Gran Premi en el Congreso Hispano Lusitano Americano de Ciencias Médicas, realitzat a Sevilla el 1924.
Ferrari estava particularment interessada en la investigació d'alternatives a la cirurgia i els seus estudis sobre radioteràpia a l'Institut Curie van esdevenir la base per a una tesi de 1928 titulada Tractament de tumors uterins amb radiació.Alvarez & Carbonetti (2008), p 155 El 1925, va ser nomenada delegada del govern argentí al primer Congrés del Benestar Infantil celebrat a Ginebra. Un dels principals temes de la conferència va ser la formació de llevadores en el part i les pràctiques d'higiene. Quan finalment es va aprovar la seva designació com a professora i va tornar a l'Argentina, es va dur a terme una celebració l'11 d'agost de 1927, al Jockey Club de Buenos Aires, amb la presència del ministre de l'Interior, José Pascual Tamborini, el director de l'Hospital Militar, Alberto Levenne; el seu tutor de recerca, Joaquín Llambías; i col·legues, companys, molts membres de la família i amics.Alvarez & Carbonetti (2008), p 150 Ferrari fou nomenada cap de ginecologia i maternitat a l'Hospital Militar de Buenos Aires, un càrrec que va mantenir fins al 1939.
Desenvolupament a meitat de carrera Ferrari va viatjar a Mèxic, als Estats Units i al Canadà el 1929, on va estudiar durant vuit mesos i va assistir a conferències. Als Estats Units, va participar en una cesària a la Universitat de Colúmbia, amb la qual cosa es convertí en la primera persona argentina a haver realitzat una cirurgia a Washington, DC. El nadó que nasqué com a resultat de la cirurgia va ser anomenat Argentina.Alvarez & Carbonetti (2008), p 156 El 1930, fou la delegada argentina per al VII Congrés de Medicina d'Amèrica Llatina, realitzat a Mèxic i va presidir-ne la primera sessió general. Hi va presentar tres documents; uns sobre tumors uterins i els altres sobre sífilis. També va ser delegada per al segon Congrés de l'Associació Mèdica Panamericana a Panamà. Entre 1930 i 1932 va tornar als Estats Units per fer estudis addicionals que es van centrar en la colibacilosi, la septicèmia, les infeccions puerperals, i la recerca sobre si es podrien desenvolupar vacunes per prevenir el desenvolupament d'afeccions resultants del part o l'avortament espontani.Alvarez & Carbonetti (2008), p 157
El 1936, Ferrari va fundar la Federació Argentina de Dones Universitàries (FAMU) amb l'objectiu de millorar la condició social i jurídica de les dones i, específicament, l'obertura de portes educatives. Va reclutar professionals femenines, incloent doctores, dentistes i advocades, i va organitzar discussions científiques i culturals, i seminaris. La FAMU feia cursos regulars de francès, alemany, educació física i matemàtiques, que oferia a les seves gairebé cent membres. Les limitacions polítiques i civils que amenaçaven les carreres d'aquestes dones eren clarament una preocupació i la declaració oficial de l'organització recolzava el dret al vot com "no una mera aspiració política per a les dones, sinó com un veritable dret adquirit pel sofriment, la feina i les privacions que pateixen les dones...".Alvarez & Carbonetti (2008), p 153 El 1938, l'organització argentina es va unir a la Federació Internacional de Dones Universitàries, que havia servit com a font d'inspiració de Ferrari.
Hospital Militar i darrers anys de carrera miniatura|Hospital Militar Central