L′estela de Madrid és una escultura de pedra volcànica, que està datada entre els anys 600-800, que sustentava un tron d'un palau construït per la cultura maia a Palenque, situada en el que avui és l'estat mexicà de Chiapas, a prop del riu Usumacinta. La peça s'exposa de forma permanent en el Museu d'Amèrica, situat a Madrid amb el número d'inventari 2608.
Es tracta d'un baix relleu en el qual es representa a un jove Bacab (nom donat a les quatre deïtats prehispàniques que habitaven a l'interior de la Terra i en els seus dipòsits d'aigua, i que sostenien la volta del cel). L'estela va ser trobada a l'any 1785 a la zona arqueològica de Palenque, durant l'excavació arqueològica portada a terme pel capità de Nova Espanya Antonio de Río, (ca. 1745- ca. 1789).
Característiques Forma: estela funerària, baix relleu. Material: pedra volcànica. Època: Cultura maia. Tècnica: baix relleu. Alçada : 46,5 centímetres. Ample: 29,5 centímetres.
Referències
Bibliografia Robles Castellanos, Fernando José. Arquitectura e ideología de los antiguos mayas. Memoria de la Segunda Mesa Redonda de Palenque. Publicaciones del INAH, México, 2000. . Blom, Franz. Las ruinas de Palenque, Xupá y Finca Encanto. Colección "Biblioteca del INAH". Tercera edición. Publicaciones del INAH, México, 1991. .
Categoria:Cultura maia Categoria:Escultures