Donnie Yen (甄子丹 | cantonès: Yan Ji Daan; mandarí: Zhēn Zǐ Dān) (27 de juliol de 1963) és un artista marcial, actor i coreògraf xinès.
Yen és considerat per molts com la major estrella del cinema d'acció de Hong Kong i un dels actors asiàtics més populars dels temps recents. Ha estat proclamat pel director Peter Chan com "la persona d'acció del moment" i "un superb actor principal que resulta que és un estel d'acció". Yen figura com un dels actors més rendibles d'Àsia i un dels millor pagats, guanyant més de 28,4 milions de dòlars estatunidencs en tan sols quatre pel·lícules el 2013.
Antic medallista olímpic de wushu, Yen és el responsable de la popularitat cinemàtica d'estils marcials com el wing chun i les arts marcials mixtes, disciplines a les quals se suma una llarga carrera en arts com boxa, kickboxing, jeet kune do, hapkido, taekwondo, muay thai, judo i jiu-jitsu brasiler. En contrast amb altres actors asiàtics d'arts marcials, Yen destaca en la pantalla gran pel seu estil violent i tècnic a l'una, protagonitzant coreografies de gran intensitat.
La seva germana petita, Chris Yen, és també una reeixida actriu i artista marcial.
Biografia Nascut en Guangzhou, Guangdong, i desplaçat a Hong Kong i després a Boston, Estats Units, Donnie va començar la seva carrera en les arts marcials des de molt petit per influència de la seva mare, la mundialment famosa mestra Bow-sim Mark, qui li va ensenyar tai chi tradicional i modern i altres arts tradicionals xineses. Ien va començar karate amb onze anys, i als catorze va fer la seva transició al wushu, abandonant l'escola per perseguir una carrera professional en aquest esport. Com la majoria de joves del Chinatown de Boston, Ien, es va fer amb totes les pel·lícules de kung fu que va poder, però amb una diferència: veient a Fu Sheng, Tu Lung, Bruce Lee i Jackie Chan en pantalla, Ien practicava repetint els moviments que veia en les pel·lícules, i va començar a acudir al Boston Combat Zone per provar-se a si mateix prenent part en baralles de carrer. Això va influenciar als seus pares a enviar-li a la Xina en virtut d'un programa d'entrenament de dos anys amb el famós equip de wushu de Beijing, on va entrenar amb el qual també va ser mestre de Jet Li, Wu Bin. Encara que l'entrenament era intens i exigent, Ien va demostrar els seus dots naturals i va perseguir el mestratge en l'art, convertint-se en un dels seus practicants més notables dels anys recents. En el viatge de tornada als Estats Units, va fer una parada a Hong Kong i va ser presentat davant el director Yuen Woo-ping, el coreògraf d'acció de Matrix, entre altres moltíssimes pel·lícules. Yuen, que va catapultar la carrera de Jackie Chan amb la pel·lícula La serp a l'ombra de l'àguila i El mico borratxo en l'ull del tigre, estava buscant un nou heroi d'acció de pel·lícules de kung fu, per la qual cosa va oferir a Ien un test davant les càmeres per provar les seves habilitats al cinema. Donnie va passar l'examen reeixidament, amb Yuen trobant en ell l'home que buscava.
Inspirat pel seu ídol, Bruce Lee, Yen no només va explorar una àmplia varietat de diferents estils de lluita, sinó que també va crear el seu propi i únic sistema d'arts marcials. La seva progressió en les arts marcials i les seves aparicions en pantalla van ser paral·leles. Començant la seva marxa amb Drunken Tai Chi, les seves immenses capacitats físiques eren evidents. En la sèrie Tiger Cage, Yen va mostrar la seva versatilitat amb el kickboxing de l'oest. El mico de ferro (Iron Monkey) va ser un aparador per a l'estil de kung fu tradicional i el seu memorable paper com Wong Key-ying va fer a aquesta última una de les millors pel·lícules d'arts marcials de la dècada. Aquí, ell va glorificar l'estil de kung fu Hung Gar. Irònicament, Yen mai va entrenar Hung Gar, però va ser capaç de simular-ho en pantalla per a la pel·lícula. Al llarg de la seva carrera al cinema, mai ha parat d'entrenar i els seus arts marcials mai han detingut el seu desenvolupament. El físic i la ment es tornen un i com més elevat ha estat el seu coneixement en l'art, més ha significat la filosofia de Bruce Lee per a ell.
Yen va dir, 'He estat involucrat en les arts marcials des de fa molts anys, però ja no les analitzo realment massa. Bàsicament, estic d'acord amb el que Bruce Lee deia, que l'ésser humà té dos braços i dues cames així que realment no ha d'haver-hi molts estils diferents de lluita. Tots els estils i arts marcials tenen alguna cosa que oferir.' Yuen va reconèixer les extraordinàries habilitats físiques de Ien i les sèries de pel·lícules que van fer junts van portar al cinema d'acció de Hong Kong a una nova adreça. Esperant començar la filmació del seu primer paper de protagonista, Drunken Tai Chi, el talent de Yen va ser usat per Yuen com a doble d'acció en Miracle Fighters 2 de 1982. Ien va fer el seu debut a l'edat de 19 anys en Drunken Tai Chi, que finalitza amb una excel·lent baralla final. Després va seguir en més projectes en la TVB i amb Yuen, i amb ell, la seva progressió com a artista marcial i actor va ser incrementant-se. Mismatched Couples (1985), una comèdia en el qual exhibia passos de break Dance, va mostrar la seva impressionant flexibilitat i agilitat. Posteriorment, la companyia productora D&B Films Co. li va oferir papers per a les pel·lícules Tiger Cage, El camí del drac (In the line of duty 4) i L'ull del tigre (Tiger Cage 2). La sèrie Tiger Cage, una cadena de drames d'acció de policies i lladres contemporània es converteix en un èxit. L'audiència encara debat quin d'elles és la millor. En Tiger Cage (1989), va portar a artistes marcials amb talent i amics com Michael Woods i Stephan Berwick. Les seves baralles van incorporar puntades de tae kwon do, boxa occidental i arts marcials tradicionals xineses. En El camí del drac (In the line of duty 4) (1989), va portar al seu amic John Salvitti a escena també i Ien va innovar amb coreografies realistes mostrant les avançades habilitats dels combatents. En L'ull del tigre (Tiger Cage 2) (1990), havia creat el seu propi i modern estil de combat i molts coincideixen a nomenar les baralles d'aquesta pel·lícula com unes de les millors de la història.
Després que D&B Films Co. caigués en fallida, el període de les pel·lícules d'arts marcials va tornar a Hong Kong amb el director Tsui Hark en el seu Érase una vegada a la Xina 2 (Once Upon a Time in China 2) i est, buscant un lluitador per a la baralla final de la seva pel·lícula per enfrontar-se a Jet Li, va triar a Ien, interpretant al general Lan. Així, Ien i Jet Li van tenir dos duels i en els dos Ien coreografió els seus moviments usant una roba humida enrotllada com a arma entre altres coses. Va ser nominat per a millor actor de repartiment en els premis del cinema de Hong Kong el 1992 en reconeixement del seu paper a Once Upon a Time in China 2. Les coreografies de lluita entre aquests dos astres en aquesta pel·lícula són considerades com unes de les millors de tots els temps. La pel·lícula li va establir fermament com un nou estel de les pel·lícules de kung fu. Això li va portar a participar en produccions com a Espasa invencible (The butterfly sword) al costat de Michelle Yeoh, New Dragon Gate Inn amb Maggie Cheung (un remake del clàssic de King Hu) i la pel·lícula de culte El mico de ferro (Iron Monkey) on té el paper de Wong Key-ying, pare del jove Wong Fei-hung. En aquesta última, Ien va tenir una baralla amb alguns renegats del temple Shaolin, en una de les escenes d'arts marcials de més influència de la dècada.
No obstant això, Ien no estava content amb simplement aparèixer en escena i el seu camí va donar un nou gir. Acredita a Yuen per descobrir-li al cinema però va aprendre de molts altres directors. La curiositat de Ien, la seva intuïció i el seu sentit artístic li va servir per començar a desenvolupar el seu propi estil i plasmar-ho en pantalla en forma de coreògraf d'acció, moviments de càmera fins a la seva tècnica de composició i edició. Les preses sobre l'espatlla, les seqüències fragmentades d'acció en les quals registrava el nucli del moment i una bona banda sonora són les seves marques en les seves pel·lícules. El 1994, Ien havia estat acreditat com a director d'acció en moltes pel·lícules, incloent Wing Chun (en la qual va estar de nou amb Michelle Yeoh). En aquesta època, Donnie Ien i Yuen Woo-ping van decidir separar-se i portar camins diferents.
Després que la nova ona de pel·lícules de kung fu tradicional arribés a la seva fi, Ien va treballar per a la televisió de Hong Kong plasmant les seves habilitats com a director, aquesta vegada en sèries per la TV. Va protagonitzar i va dirigir Kung Fu Master (1994) i Fist of Fury. La primera segueix la història d'un famós artista marcial, Hung Hei-kwun, durant la rebel·lió de la població d'Han en la dinastia Qing i va ser tot un èxit. La segona, inspirada pel clàssic de Bruce Lee de 1971 Fúria oriental (Fist of fury) (dirigida pel Wei), està situada el 1930 a Xangai en l'ocupació dels japonesos. Uns altres havien pres el mateix paper que Bruce Lee de Chen Zhen, incloent Jackie Chan en la seqüela del Wei de l'original i Jet Li en Jet Li és el millor lluitador (Fist of Legend) de Corey Yuen. Ara era el torn de Ien. Els seus 30 capítols per l'Hong Kong's ATV li van permetre explicar la història i narrar-la com no s'havia fet. També va prendre algunes escenes ben conegudes de la pel·lícula original de Lee en el seu paper de Chen Zhen com la seva escena sobre la tomba del seu mestre amb el seu vestit blanc o en la qual s'enfronta en el dojo japonès a una munió de lluitadors japonesos que li envolten. No només va experimentar amb diferents estils d'acció sinó amb el treball de càmera, edició, banda sonora i efectes de chroma key. El romanç, la intriga i el drama van començar a ser elements clau en les històries de Ien.
En aquesta mateixa època el director Jing Wong li va oferir diversos papers per a pel·lícules com Circus Kids (1994), en la qual va compartir pel·lícula amb Yuen Biao, Asian Cop: High Voltage (1995), rodada a les Filipines o The Saint of Gamblers, del mateix any. El 1996 va acabar el seu contracte amb Jing Wong i va signar amb la companyia de cinema independent My Way Film Co., començant a experimentar amb l'adreça i el treball de càmera.
Malgrat el seu talent excepcional per a les arts marcials, va escollir un camí diferent per al seu debut en la pantalla gran com a director en Legend of the Wolf de 1997. Ien deia, 'Vull donar emoció als cors de l'audiència. Sense això, no hi ha gens.' Molts directors poden fer les coses més grans, més complicades i més violentes però Ien volia que les seves pel·lícules arribessin als espectadors. Havent rodat per menys de mig milió de dòlars dels Estats Units i pel seu estil únic, la crítica li va aclamar al llarg d'Àsia i va anar particularment ben rebut al Japó, on Ien va començar a ser una icona de culte entre les joves fans. Legend of the Wolf (a.k.a. New Big Boss) s'ha distribuït per tot el món. Ien fa el paper de Man-hing, també conegut com a Wolf, un ex assassino que intenta dissuadir a altres persones d'assassinar. Un treball de càmera experimental i un ritme enèrgic es poden veure en aquesta pel·lícula com en els seus treballs previs de TV. Al contrari que la majoria de directors d'arts marcials de Hong Kong, Ien no distingeix entre rodar acció i drama. 'Molts m'han preguntat com distingir l'acció del drama', diu. 'Bé, jo no ho faig. Les arts marcials són una forma d'expressió, una expressió de la teva ser. Com totes les formes de vida de l'univers. Un gest, un somriure, o simplement caminar pel carrer és una expressió. Per a mi, rodar i editar ha de tenir ritme. Ha de ser part de tí. Certament ha d'haver-hi aspectes tècnics i fonamentals, però al final ha d'haver-hi harmonia.