El Comtat de Xestalgar és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV de Castella el 20 de febrer de 1628, i concedit al noble valencià En Baltasar de Montpalau i Ferrer (1578? - 1638) titular del senyoriu territorial i jurisdiccional de Xestalgar, que esdevenia "comtat", mentre que el cavaller agraciat assolia la dignitat de comte.Manuel Pastor y Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià
Orígens miniatura|esquerra|Escut d'armes dels comtes de Xestalgar El senyoriu de Xestalgar havia sorgit l'any 1237, quan Jaume el Conqueridor en feu donació al cavaller Roderic Ortiç. El territori senyorial incloïa l'antiga alqueria islàmica del mateix nom i el nucli menor de l'Andénia, emplaçats a la vora del riu Túria. Poc després, va revertir a la Corona, fins que l'any 1296 passà a Bernat Guillem d'Entença. Posteriorment la seua titularitat va pertànyer a diferents cases nobiliàries abans dels Montpalau (llinatge).Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, vol. X, pàg. 297. València: Levante-EMV. . Veure-hi l'entrada "Montpalau"
miniatura|Manuscrit del amb la genealogia dels comtes de Xestalgar
Ascendència L'any 1484, En Salelles de Montpalau, avantpassat directe d'En Baltasar per línia paterna, adquiria en subhasta pública el castell i lloc de Xestalgar, amb jurisdicció civil i criminal. El seu llinatge es va succeir de manera ininterrompuda a la senyoria fins a l'any 1666. En Salelles casà amb Magdalena de Thous, i llur línia de successió és la següent: Joan Baptista de Montpalau i de Thous, qui casà amb Francesca Vilanova. Joan de Montpalau i Vilanova, rebesavi del I comte de Xestalgar. Casà amb Isabel Mercader i Blanes. Miquel Àngel de Montpalau i Mercader, besavi del I comte. Va augmentar el seu patrimoni adquirint la baronia de Sot de Xera on establí una reduïda comunitat de cristians vells (1540). Rebia tractament de baró. Baltasar de Montpalau i Pertusa, avi del I comte. Casà amb Àngela Cervató l'any 1552. Gaspar de Montpalau i Cervató, mort el 1606, pare del I comte. Va adquirir la senyoria de la Torre de Lloris amb el lloc de Sanç pel seu matrimoni amb Na Maria Ferrer (1577).Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. Valencia: Ediciones La Sirena.
Successors Comtes de Xestalgar (creació per Felip IV el 1628) IBaltasar de Montpalau i Ferrer 1628 - 1638 IIGaspar de Montpalau i Mussefi 1638 - 1664 IIIMaria de Montpalau 1664 - 1666 IVFrancesca Felipa de Montsoriu i Montpalau 1666 - 1709 VBaltasar Escrivà d'Íxer 1709 - 1738 VIJoaquín de Castellví 1738 - 1760 VIIJoaquín Antonio de Castellví 1760 - 1800 VIIIJosepa Domènica Català de Valeriola 1800 - 1814 IXJosé Antonio Frígola 1814 - 1818 XAntonio de Saavedra y Jofré 1818 - 1842XIAntonio de Saavedra y Frígola 1842 - 1871 XIIAntonio de Saavedra y Rodríguez-Guerra ? XIIIAntonio de Padua Saavedra y Fontes1924 - 1936 XIVAntonio Manuel de Saavedra y Llanzafins 2005 XVMaría Asunción de Saavedra y Besdes de 2005
Referències
Enllaços externs http://bibliotecadigital.rah.es/dgbrah/i18n/consulta/registro.cmd?id=55404
Xestalgar Categoria:País Valencià