Roquetes és un municipi situat al sud-oest de la comarca del Baix Ebre.
És el segon municipi en extensió de la comarca (136,64 km²). La major part del terme correspon a la part muntanyenca dels Ports de Tortosa-Beseit, on assoleix la màxima alçada amb el Mont Caro (1.441 metres). Al peu dels Ports s'estenen unes amples planes que arriben prop de l'Ebre.
5.582,70 hectàrees formen part del Parc Natural dels Ports, de les quals 187,33 pertanyen a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.
Al nord-oest del municipi hi ha la Raval Noval i en direcció sud-oest la Raval de la Mercè i la Raval de Crist.
Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència.
Geografia Llista de topònims de Roquetes (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts i edificis).
Història La ciutat s'origina en una alqueria islàmica (Masada) donada per Ramon Berenguer IV el 1149 a Tortosa després de la Setge de Turtuixa de 1148, que es convertí posteriorment en el Mas d'en Ortiz (1603). El 1781 ja té el tractament de Raval i manté aquest estatut fins al 1850.
Roquetes se segregava oficialment de Tortosa el 22 de març de 1850, per un reial decret d'Isabel II. Uns dies després, el 14 d'abril, es va constituir el primer Ajuntament al núm. 43 del carrer de la Gaia, casa Ramon Bosch i Rosell, el primer batlle del municipi nou.
El 25 de juliol de 1857 s'hi va inaugurar el Canal de la Dreta de l'Ebre, tot i que no entrà en funcionament fins al 1860, una de les eines que més prosperitat ha reportat a l'economia de Roquetes al llarg del temps.
L'any 1880 Alfons XII concedeix a Roquetes el títol de ciutat.Fabregat, Emeteri. Roquetes, los orígens d'un poble (1700-1860). Ed. Ajuntament de Roquetes
El 1885 s'inaugura el tramvia de tracció animal entre el barri de Ferreries i Roquetes, amb un ramal a Jesús. És en este mateix any quan se declara l'epidèmia de còlera a la ciutat. Va ser el succés més tràgic del . Hi van morir més de dos-cents persones i va suposar també una fugida de la població cap a altres municipis.
El topònim Roquetes, freqüent en la toponímia catalana, se refereix a terres d'escassa qualitat agrícola. Les primeres constatacions del nom són de la darreria del , en què ja es parla del nucli de Roquetes de n'Ortís, integrat en la Riba-roja o Vila-roja.
Actualment, Roquetes és una ciutat moderna amb tots los serveis i equipaments que necessiten los ciutadans i visitants, on trobem la simbiosi entre la ciutat industrial i de serveis amb la Roquetes rural.
El Canal de la Dreta de l'Ebre
El primer projecte que es coneix del canal de reg data de l'any 1381. L'any 1441, es produeix una important pèrdua de collita degut a la mancança de pluja, este factor afavorí l'ampliació de l'assut per facilitar la construcció de séquies i canals. El principal impulsor d'esta infraestructura fou el bisbe Otó de Montcada. Però la sobtada mort d'este, diverses commocions socials del temps i l'esgotament de recursos obliguen a deturar el projecte. L'any 1540, amb la visita a Tortosa de Carles V se reprèn el projecte.
Durant los segles XVI, XVII i XVIII el projecte és représ i s'interromp fins que fou cap al 1847 que s'emprengueren los estudis de la canalització i navegació de l'Ebre. El 26 de novembre de 1851 s'autoritza a la societat anònima "Real Compañía de Canalización del Ebro" a executar les obres necessàries. El 18 de juliol de 1857 s'inaugurà oficialment el canal d'alimentació. miniatura|Canal de la Dreta de l'Ebre al seu pas per Roquetes
Observatori de l'Ebre
L'Observatori de l'Ebre va ser fundat per la Companyia de Jesús i obra posada en marxa pel pare jesuïta Ricard Cirera. Es va inaugurar de forma privada l'Observatori de Física Còsmica de l'Ebre el 8 de setembre de 1904. I de forma pública el 30 d'agost de 1905 tot coincidint amb l'eclipsi total del Sol d'aquell any. L'any 1920 fou substituït pel pare Lluís Rodés, en esta nova etapa s'hi fan fer importants millores en les instal·lacions, sobretot en el sector de sismologia.
Amb la dissolució de la Companyia de Jesús, el patronat de l'Observatori passà a dependre de la Diòcesi de Tortosa, fet que influí en l'organització, l'activitat del centre i en la supressió d'ajuts de l'estat. El maig del 1938 fou substituït pel que fins llavors fou el sots-director, el pare Antoni Romañà i Pujó. En la seua etapa com a director, l'Observatori amplià el seu camp científic, amb una millora de les instal·lacions per a adaptar-les a les necessitats del moment.
El 3 d'octubre de 1970 cedeix la direcció al pare Josep Oriol Cardús i l'Observatori queda estructurat en cinc seccions: Heliofísica, Ionosfera, Geomagnestisme, Meteorologia i Sismologia.
Seminari menor de Sant Josep
La Companyia de Jesús fundà l'any 1906 a Gandia la primera Escola Apostòlica, on assistien alumnes de València i Catalunya. L'any 1912 los Jesuïtes fundaren la segona Escola Apostòlica a la província de Saragossa, acollia alumnes d'Aragó i Catalunya.
De la fusió de totes dues escoles, sorgeix el Seminari Menor de Sant Josep, fundat el 23 de novembre de 1916. Al costat de l'Observatori de l'Ebre, on anteriorment havia estat la Facultat de Filosofia de la Cia. de Jesús.
L'any 1945, se transformà el centre en Col·legi-Seminari, rebia així el nom de "Colegio P.P. Jesuitas".
El centre mantingué l'activitat fins als anys 50, tancament definitiu del centre.
En l'actualitat, la primera planta de l'edifici acull el Centre Cívic del municipi de Roquetes i en la segona planta la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà.
El Mercat Municipal Edifici municipal més important del junt amb el de l'Ajuntament. Ubicat al Carrer Major. Construït l'any 1892 essent alcalde del municipi el Sr. Joan Alegret Barberà (1890-1893).
El mercat començà el seu funcionament sota el control d'un arrendatari, persona a qui l'Ajuntament li arrendava anualment el servei per una suma de diners, este netejava l'interior i l'exterior de l'edifici. Entrat el , el servei del mercat passà a dependre del mateix Ajuntament.
Escorxador Municipal
Des de l'any 1921, Roquetes comptà amb l'Escorxador Municipal. L'Obra va ser inaugurada sota el mandat de l'Alcalde Josep Gisbert Barberà (1920-1923) i va mantenir la seua activitat fins a la dècada dels 1980.
En l'actualitat és la Seu Administrativa del Parc Natural dels Ports i el Centre de Visitants del Parc al Baix Ebre.
El Ferrocarril del Val de Zafán Govern i política D'ençà la transició democràtica, els alcaldes de Roquetes van ser:
(1975 - 1979) Àngel Poy i Royo (1979 - 1983) Jordi Itarte i Álvarez (1983 - 2007) Marià Gil i Agné (2007 - 2022) Francesc A. Gas Ferré (2022 - ...) Ivan Garcia Maigí (actual alcalde)
Eleccions municipals Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit Partit197919831987199119951999200320072011201520192023Junts - - - - - - - - - - 2 2PSC 4 7 7 6 6 6 6 6 3 2 2 2PP - 3 3 2 2 2 1 1 1 1 - -ERC - 0 - 0 1 2 3 4 5 6 6 7ECP - - - - - - - - - 1 2 2VOX - - - - - - - - - - - 0C's - - - - - - - - - - 1 -CiU 1 2 2 3 2 2 1 1 2 2 - -UCD 2 - - - - - - - - - - -Altres 4a; 2b 1c 1d 1d; 1e 1e; 1f 1f 2g 1h 2i; 0h 1i; 0j - 0k Total 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13<div style="float:center;">
a Unión Independiente; b Coalición Democrática; c Independientes; d CDS; e Catalunya Lliure; f Independents Units per Roquetes - FIC; g Independents per l'Ebre - FIC; h Ebrencs Independents; i PxC; j Roquetencs Tots Units; k Valents
Economia L'activitat econòmica tradicional del municipi ha estat l'agrícola. En les planes situades al peu dels Ports, l'agricultura de secà (olivera, garrofer i ametller, majoritàriament) en minifundis ha estat l'activitat majoritària, a la qual darrerament s'han anat introduint el conreu del taronger aprofitant l'explotació dels aqüífers. Al voltant del Canal de la Dreta de l'Ebre es conreen arbres fruiters (tarongers i mandariners, especialment), hortalisses i arròs. La construcció del canal produí un canvi fonamental en l'agricultura i l'economia del sector.
L'electricitat arriba al municipi l'any 1911, este fet ajuda que la indústria local se vagi transformant i diversificant.
L'any 1920 Roquetes tenia un important sector industrial, comptava amb una fàbrica de mitges i mitjons, una fàbrica de fusta, una cooperativa d'oli de pinyolada, una fàbrica d'alcohol i derivats i una de sabó.
El sector terciari té poca incidència degut a la proximitat amb la capital de comarca, Tortosa.
Demografia
Societat i cultura Teixit associatiu Roquetes compta amb un important i ric teixit associatiu. Este format per associacions de veïns, centres universitaris d'investigació i recerca, educació, comunitats de regants, entitats i associacions culturals, esportives, religioses, socials i entitats comercials.
Ensenyament A la proclamació de la Segona República Espanyola, es va haver de fer front amb un greu problema, la creació i construcció d'escoles públiques.
A Roquetes, el paper de mestre i polític Marcel·lí Domingo, aleshores Ministre d'Instrucció Pública, fou crucial per l'aprovació de la construcció del centre escolar. El 17 de juny de 1934 s'inaugurà "El Grup Escolar Marcel·lí Domingo", portant el seu nom com a senyal d'agraïment. miniatura|Sala d'actes de l'Institut de Roquetes Actualment, Roquetes té dos centres d'educació primària públics, l'Escola Mestre Marcel·lí Domingo de Roquetes i l'Escola de la Raval de Cristo. Així com un centre d'educació secundària, l'Institut de Roquetes.Pàgina web de l'Institut de Roquetes
La Lira "Sociedad Recreativa y Musical la Lira", fundada el 24 de juny de 1907, per un grup de pagesos interessats en la promoció de la cultura popular i l'associacionisme obrer.
Entre les primeres activitats destacables i importants de l'associació, fou la creació de l'escola de música, a càrrec dels mestres Joan Cid, Frederic Zaragoza i Mossèn Josep Miravalls. Fruit d'esta escola, l'any 1924 es creà la Banda de Música de la Lira, dirigida pel mestre Jaume Rovira. Més endavant, la Lira, comptarà amb un Orfeó dirigit pel mestre Joan Moreira i Ramos.
L'entitat anà disposant de noves seccions culturals, així com l'escola d'ensenyament primari, i teatre. Esta última, comptà des de 1918 amb un quadre escènic que representa entre d'altres, obres tradicionals com "Don Juan Tenorio" o "La Barraca de Sant Antoni".
En acabar la Guerra Civil, se clausura l'entitat amb la consegüent aturada d'activitats. L'edifici passa a ser gestionat per l'Ajuntament i el teatre fou arrendat a empresaris de cine, amb el nom "Cine Alcázar".
L'any 1967 la Lira obrí portes per continuar la seua tasca cultural.
D'ença fins a l'actualitat, la Lira és un punt àlgid en la vida cultural de Roquetes.
Festes i tradicions Festa de Sant Antoni Abat (17 de gener) La festivitat del sant s'iniciava en una missa seguida de la benedicció dels animalons i una processó pel poble de Roquetes muntats als cavalls i matxos. A continuació, curses de cavalls a la carretera Roquetes-Jesús. A la tarda davant l'església, ballada de jotes amb actuació del "Canalero" i la seua rondalla. Cap allà l'any 1932, començà a representar-se "La Barraca de Sant Antoni". Amb el pas del temps se deixà la interpretació de l'obra, i es recuperà l'any 2012 amb adaptació i direcció de Toni Vives.
En l'actualitat, se manté la celebració de la missa, la desfilada amb cavalls i la benedicció dels animals, tot plegat se celebra a la carretera Roquetes-Jesus.
Festes Majors (juliol) Roquetes celebra les festes majors la primera setmana del mes de juliol, festivitat de Sant Gregori d'Òstia, patró de la ciutat.
Coincidint el primer dilluns de juliol el dia de la festa local.
Destaquen com a actes populars i característics de les festes el repartiment de "panoli" per les cases i comerços del municipi per les pubilles, hereus, pubilletes i hereuets vestits de pagesos i pageses. També destaca el coso-iris amb les carrosses que a principis del eren carros guarnits o "enramats".
Tradicionàrius (agost)