Les eleccions legislatives van tenir lloc a Angola el 5 i el 6 de setembre de 2008, convocades pel President José Eduardo dos Santos el 27 de desembre de 2007."L'Angola fixe aux 5 et 6 septembre 2008 les élections législatives", AFP (Jeuneafrique.com), December 27, 2007 "Angolan leader sets election date", BBC News, December 28, 2007. Foren les primeres des de les eleccions generals d'Angola de 1992,"Angola election chief denies bias", BBC News, September 4, 2008. que havia donat lloc a l'esclat de la segona fase de la Guerra Civil angolesa, que va continuar fins a 2002.

Com a resultat el MPLA va guanyar el 82% dels vots, molt per davant de la principal oposició UNITA, que va guanyar el 10%. La resposta internacional fou mixta, la Comissió Europea, els Estats Units i la Comunitat per al Desenvolupament de l'Àfrica Austral lloaren les eleccions com a netes en general, mentre que Human Rights Watch va posar en dubte la legitimitat d'aquest resultat. UNITA va acceptar la victòria del MPLA.

Antecedents El registre electoral va tenir lloc a finals de 2006 i tot 2007. Originalment s'havia de celebrar el 1997, però va ser posposat diverses vegades a causa de problemes logístics i d'organització. http://allafrica.com/stories/200611200070.html http://allafrica.com/stories/200612210432.html A principis d'agost de 2007, un mes abans del final del període d'inscripció, més de set milions de votants havia ja s'havien registrat per a les eleccions."Seven million Angolans registered for 2008 general elections", Xinhua (People's Daily Online), August 6, 2007. Al voltant d'uns vuit milions s'havien registrat l'agost de 2008.Candido Mendes, "Doubt arise as campaigning begin in Angola", Sapa-AFP (IOL), August 4, 2008.

Campanya Partits i candidats Els noms dels candidats i partits que es presentaven a les eleccions foren anunciats el 22 de juliol de 2008."Angolan Constitutional Court to announce candidates for parliamentary elections", Xinhua (People's Daily Online), July 18, 2008.

De les 34 llistes que van presentar per disputar les eleccions, foren acceptades els següents deu partits i quatre coalicions:"Angola's Constitutional Court clears 14 candidates for parliamentary elections", Xinhua (People's Daily Online), July 24, 2008. el governant MPLA, els principals partits de l'oposició UNITA, Front Nacional d'Alliberament d'Angola (FNLA) i Partit de Renovació Social (PRS), així com el Partit Renovador Democràtic (PRD), el Partit Liberal Democràtic (PLD), Partit de l'Aliança de Joves, Obrers i Pagesos d'Angola (PAJOCA), Partit pel Suport Democràtic i el Progrés d'Angola (PADEPA), el Partit Democràtic pel Progrés – Aliança Nacional Angolesa (PDP-ANA), el Front per la Democràcia (FpD) i quatre coalicions: Angola Democràtica – Coalició (AD), Nova Democràcia Unió Electoral (ND), Plataforma Política Electoral (PPE) i Fòrum Fraternal Angolès Coalició (FOFAC).

El Partit Democràtic Angolès (PDA), el Partit Social Demòcrata (PSD) i el Partit Republicà d'Angola (PREA) van ser rebutjats, com el PSA, Partit Nacional Democràtic Angolès, PACIA, UNDA, MPR/SN, PDUNA, PDPA - NTO BAKO i PSPA.

Es presentaren 5,198 candidats a les eleccions.Michael Georgy, "Free and fair election in Angola?", Reuters (IOL), August 13, 2008.

Dos Santos va dir que les eleccions serien "exemplars per al món", mentre que el líder d'UNITA Isaias Samakuva va dir que no serien seguides per una crisi, com va passar en les seqüeles de la eleccions de Kenya de 2007 i les eleccions de Zimbabwe de 2008.

Campanya La campanya es va iniciar el 5 de juny de 2008. A cada partit se li van permetre cinc minuts a la televisió i deu minuts a la ràdio cada dia amb propòsits de propaganda electoral. Hi va haver programes a la televisió, amb una durada d'una hora, dedicats a discutir els èxits del govern amb crítica positiva; el líder d'UNITA, Isaias Samakuva va descriure això com a "xocant", alhora que expressava la confiança que la gent no creuria aquests programes."MPLA set for clean sweep in Angolan polls", The Star (IOL), August 27, 2008, page 4. Abans del començament del període de campanya, els cartells i símbols del MPLA ja eren abundants a les principals ciutats. El MPLA destacà el seu treball en la reconstrucció i el desenvolupament del país després de la fi de la guerra civil el 2002, i el partit era percebut com que tenia un avantatge institucional molt fort. En general, s'esperava que guanyés les eleccions. UNITA concentrava la seva campanya a les zones rurals, mentre que els partits restants tendien a dur a terme les seves campanyes en petita escala a Luanda, caracteritzades per reunions festives.

La campanya d'UNITA va destacar les crítiques que feia el partit al govern del MPLA que no havia avançat prou en la reconstrucció del país després de la fi de la guerra civil i havia fracassat en alleujar la pobresa. UNITA va al·legar que la campanya tenia lloc en "un clima d'amenaces, intimidació i violència", que 4 seguidors del partit van ser assassinats, i que algunes parts del país eren efectivament "feus" del MPLA on la campanya dels altres partits era impossible."Angola prepares for landmark peacetime vote", AFP (IOL), September 3, 2008.

Segons Radio Ecclesia 13 persones van ser detingudes l'11 d'agost per realitzar una marxa presumptament no autoritzada i causar la interrupció del trànsit mentre feia campanya per UNITA a Rangel, prop de Luanda. El 13 d'agost membres de la campanya d'UNITA van ser atacats per més de 100 partidaris del MPLA a Londuimbali a la província de Huambo, segons el dirigent d'UNITA Alcides Sakala; va dir que els partidaris del MPLA eren armats amb "matxets, pedres i pals." Es va informar que l'enfrontament fou dispersat per la policia disparant a l'aire.Henrique Almeida, "MPLA criticises HRW", Reuters (IOL), August 15, 2008.

Cada partit tenia previst rebre al voltant d'un milió de dòlars de part del govern per a finançar la campanya. Els partits d'oposició van dir que no havien rebut cap diners a principis d'agost, i el líder del FpD Filomeno Vieira Lopes expressà la seva preocupació que els diners no es poguessin distribuir fins després de la celebració de les eleccions, com va passar a les eleccions de 1992. El PDP-ANA es va queixar que la quantitat era massa petita, i la va descriure com una suma "ridícula". El PLD també va dir que la quantitat era insuficient. Més encara, segons la presidenta del PLD Anália de Victoria Pereira, el MPLA teniaple accés als recursos del govern i l'exèrcit per ajudar en la seva campanya. Finalment els partits van rebre els diners de la campanya que els havien promès, tot i que protestaren que havien arribat tard a causa del retard de procediment. A causa de les interferències o interrupcions a causa de la influència institucional del MPLA, la majoria dels partits van escollir imprimir el material elecectoral a Sud-àfrica en comptes d'Angola.Antonio da Silva, "Angola gearing for election", The Star (IOL), September 3, 2008, page 4.

En una manifestació el 22 d'agost, dos Santos va dir que les eleccions marcarien "una nova era per a la democràcia"."US observers to monitor Angola poll", Sapa-AFP (IOL), August 28, 2008.

Conducta Observadors i avaluacions de les eleccions La Unió Africana fou convidada a enviar observadors."Angola invites AU to monitor parliamentary elections", Xinhua (People's Daily Online), July 22, 2008. La Unió Europea també va enviar-hi un equip de 90 observadors."EU deploys observer mission for Angola poll", AFP (EUbusiness.com), August 1, 2008.

En un informe el 13 d'agost Human Rights Watch, auè va enviar missions a Luanda i a quatre províncies, va dir que la campanya el que no es produïa en l'ambient "lliure d'intimidació o pressió", i va predir que no serien eleccions lliures i justes si el procés continuava pel mateix curs. L'informe va posar èmfasi en la necessitat de "salvaguardar la llibertat de reunió i d'expressió i l'accés als mitjans de totes les parts interessades, i l'establiment d'un cos electoral nacional imparcial"; per tant, va dir que el govern no havia "proporcionat una seguretat adequada als partits polítics" i que fallava "en garantir la tolerància política i la plena participació dels ciutadans." El primer ministre Fernando da Piedade Dias dos Santos va respondre a l'informe el mateix dia amb l'assegurament que les eleccions serien "lliures, justes i transparents". El portaveu del MPLA Norberto dos Santos també va respondre a l'informe el 14 d'agost, dient que era "ofensiu i no tenia cap fonament de veritat". Va acusar Human Rights Watch d'interferir en les eleccions i en els afers interns d'Angola.

Dan Mozena, ambaixador dels Estats Units a Angola, va dir en una entrevista a Radio Ecclesia el 28 d'agost que els Estats Units hi enviarien 40 observadors a les eleccions. Va dir que les expectatives per les eleccions eren altes i van parlar amb aprovació de la realització del procés electoral fins aquell punt; segons Mozena, les eleccions tenia el "potencial per ser un model per a les pròximes eleccions a l'Àfrica si tots els actors segueixen jugant el seu paper".

Human Rights Watch va publicar una altra declaració a principis de setembre, expressant dubtes que les eleccions no serien justes. D'acord amb el comunicat, el MPLA s'havia beneficiat de "finançament estatal i cobertura dels mitjans de comunicació", mentre que els altres partits havien rebut els seus diners de campanya assignats tarda. La declaració també deia que Human Rights Watch havia "documentat ... intimidació de l'oposició i dels mitjans de comunicació, interferència en la comissió electoral, i incidents violents contra l'oposició" en el període previ a l'inici de la campanya. La directora per a Àfrica de Human Rights Watch, Georgette Gagnon, va acusar el govern d'estar "més preocupats per mantenir al MPLA al poder que moure's cap a una veritable responsabilitat política en donar als angolesos una possibilitat real d'escollir el seu govern.""Angola election unfair - HRW", AFP, September 3, 2008.

El cap de la missió de la UE va dir que les urnes eren "un desastre" en l'inici del primer dia de la votació, indicant que dels tres centres de votació a Luanda que havien visitat, cap havia estat preparat per als votants, no tenien les llistes de votants, i que no hi havien començat a votar encara a cap d'ells. Sembla, però, què els problemes es van concentrar només a Luanda."Angola vote organisation 'a disaster': EU observer", AFP (EUbusiness.com), September 5, 2008. Més endavant els observadors de la UE van indicar que el suborn i la intimidació van ser generalitzades.

La comissió d'observació de la Comunitat per al Desenvolupament de l'Àfrica Austral (SADC) (hi envià 80 observadors) va considerar l'escrutini "creïble, pacífic i transparent"."SADC considers Angola's polls credible, transparent", Xinhua, September 7, 2008. Luisa Morgantini, cap de la missió d'observació de la UE, va dir en una conferència de premsa el 8 de setembre que l'organització de les eleccions era pobre, encara que va comentar positivament el comportament dels votants. Es va declinar dir si pensava que les eleccions eren lliures i justes, buscant una classificació vaga. La missió d'observació del Parlament Panafricà només va donar la seva aprovació a mitges de les eleccions, dient que educació dels votants era insuficient i va suggerir que els mitjans de comunicació eren dominats pel MPLA. José Manuel Barroso, President de la Comissió Europea, va donar una avaluació essencialment positiva, descrivint les eleccions com "un pas cap a la consolidació d'una democràcia multipartidista, un element fonamental per a la pau, l'estabilitat, i desenvolupament socioeconòmic.""Angolan opposition party accepts defeat", Sapa-Associated Press (IOL), September 9, 2008.

El dia de les eleccions