La Universitat d'Oxford (en anglès: University of Oxford, legalment: The Chancellor, Masters and Scholars of the University of Oxford) és una universitat col·legiada de recerca universitària a Oxford, Anglaterra. Sent la universitat més antiga del món anglosaxó Es desconeix la data exacta de la seva fundació, però els primers indicis d'ensenyament a Oxford daten del 1096. Tanmateix, la universitat no començà a esdevenir important fins al 1167, quan Enric II d'Anglaterra prohibí als anglesos anar a la Universitat de París a estudiar.
La Universitat d'Oxford és una "universitat pública" en el sentit que rep diners públics del govern, però és una "universitat privada" en el sentit que és totalment autònoma i, en teoria, podria optar per ser totalment privada rebutjant els fons públics.
Consta de 43 col·legis constitutius, que consisteixen en trenta-sis col·legis semiautònoms, quatre Permanent Private Hall i tres societats (col·legis que són departaments de la universitat, sense la seva pròpia carta reial). i una sèrie de departaments acadèmics organitzats en quatre divisions. Oxford no té un campus principal, sinó que els seus edificis i instal·lacions es troben disperses per la ciutat. A banda gestiona l'Ashmolean Museum, dedicat a l'art i l'arqueologia; la Oxford University Press, l'editorial universitària més gran del món; i el sistema de biblioteques acadèmiques més gran del país. L'any fiscal que va finalitzar el 31 de juliol de 2024, la universitat va tenir uns ingressos consolidats totals de 3.050 milions de lliures esterlines, dels quals 778,9 milions de lliures eren a través de subvencions i contractes de recerca.
A primer de desembre de 2024 la universitat comptava amb 26.595 alumnes matriculats (12.375 alumnes de grau i 13.650 de postgrau), del qual el 51% són dones. El nombre total d'empleats era de 16.351 a 31 de juliol de 2023, pel que la Universitat és l'empresa més gran del comtat d'Oxfordshire. Aquesta xifra no inclou treballadors eventuals o de la Oxford University Press. L'any acadèmic a Oxford es divideix en tres trimestres i tres períodes de vacances, sent un "trimestre complet" lectiu un període de vuit setmanes.
Oxford ha format un ampli espectre de notables antics alumnes, on s'inclouen 31 primers ministres del Regne Unit i molts caps d'estat i de govern a tot el món. 57 premis Nobel, 4 medalles Fields, 9 premis Balzan, 8 premis Rolf Schock, 2 premis Abel i 6 premis Turing, mentre que els seus antics alumnes han guanyat 170 medalles olímpiques. Oxford acull nombroses beques, inclosa la Rhodes Scholarship, un dels programes internacionals de beques de postgrau més antics del món.
Rànquings A causa de la seva història i el seu estatus social i acadèmic la Universitat d'Oxford és considerada una de les universitats d'elit o més prestigioses de la Gran Bretanya i forma, juntament amb la Universitat de Cambridge, les dues primeres que se situen per sobre de la resta d'universitats en aquest sentit. Al Times Higher Education Ranking de 2025 està classificada en el primer lloc del món i primera del Regne Unit. Sent el novè any consecutiu que assoleix aquesta posició des del 2017. Al Rànquing de Xangai de 2024 classifica la universitat en el 6à lloc del món i la segona del Regne Unit. Al CWTS Leiden Ranking de 2024 està classificada en el lloc 25è del món i en el primer d'Europa i el Regne Unit. Al QS World University Rankings de 2025 està classificada en el 3r lloc del món.
Organització Els col·legis organitzen l'ensenyament tutorial per als seus estudiants de grau. Tot i que certs col·legis tenen un alineaments d'assignatures (per exemple, el Nuffield College com a centre de ciències socials), aquestes són excepcions i la majoria tenen una àmplia combinació d'acadèmics i estudiants d'una àmplia gamma de matèries. Instal·lacions com les biblioteques es proporcionen a tots aquests nivells: per la universitat central (la Biblioteca Bodleiana), pels departaments (biblioteques departamentals individuals, com ara la Biblioteca de la Facultat d'anglès) i per col·legis (cadascun dels quals manté una biblioteca multidisciplinària per a l'ús dels seus membres).
Govern El cap formal de la universitat és el rector, tot i que, com a la majoria de les universitats britàniques, el rector és un cap de proa titular i no està implicat en el funcionament diari de la universitat. El rector és elegit pels membres de la Convocatòria, òrgan format per tots els graduats de la universitat, i pot exercir el càrrec fins a la mort.
La vicerectora, actualment Irene Tracey, és la directora executiva de la universitat. Cinc vicerectors tenen responsabilitats específiques en matèria d'educació; investigació; planificació i recursos; desenvolupament i afers exteriors; i personal i igualtat d'oportunitats.
Col·legis Per ser membre de la universitat, tots els estudiants, i la majoria del personal acadèmic, també han de ser membres d'un college. Hi ha trenta-nou col·legis de la Universitat d'Oxford i quatre Permanent Private Hall (PPH), cadascun controlant els seus membres i amb la seva pròpia estructura i activitats internes. No totes els col·legis ofereixen tots els cursos, però generalment cobreixen una àmplia gamma de matèries. Llista dels col·legis:
15px All Souls College 15px Balliol College 15px Brasenose College 15px Christ Church 15px Corpus Christi College 15px Exeter College 15px Green Templeton College 15px Harris Manchester College 15px Hertford College 15px Jesus College 15px Keble College 15px Kellogg College 15px Lady Margaret Hall 15px Linacre College 15px Lincoln College 15px Magdalen College 15px Mansfield College 15px Merton College 15px New College 15px Nuffield College 15px Oriel College 15px Pembroke College 15px The Queen's College 15px Reuben College 15px St Anne's College 15px St Antony's College 15px St Catherine's College 15px St Cross College 15px St Edmund Hall 15px St Hilda's College 15px St Hugh's College 15px St John's College 15px St Peter's College 15px Somerville College 15px Trinity College 15px University College 15px Wadham College 15px Wolfson College 15px Worcester College
Els Permanent Private Hall (PPH) van ser fundats per diferents confessions cristianes. Una diferència entre un col·legi i un PPH és que mentre que els col·legis estan governats per fellows o companys del col·legi, el govern d'un PPH resideix, almenys en part, en l'ordre religiós corresponent. Els quatre PPH són: 15px Blackfriars Hall 15px Campion Hall 15px Regent's Park College 15px Wycliffe Hall
Tant uns com els altres s'uneixen en la Conferència de Col·legis, per representar les seves preocupacions comunes, per discutir qüestions d'interès compartides i per actuar col·lectivament quan sigui necessari, com en els tractes amb la universitat central. La Conferència de Col·legis es va establir com a recomanació de la Comissió Franks el 1965.
Els membres docents dels col·legis (és a dir, becaris i tutors) es coneixen col·lectivament i familiarment com a "dons", tot i que la mateixa universitat rarament utilitza aquest terme. A més de les instal·lacions residencials i de menjador, els col·legis ofereixen activitats socials, culturals i recreatives per als seus membres. Els col·legis tenen la responsabilitat d'admetre els estudiants de grau i d'organitzar la seva matrícula; per als graduats, aquesta responsabilitat recau en els departaments.
Associacions internacionals de les quals forma part La universitat és membre del Russell Group d'universitats britàniques d'investigació i es considera que forma part, juntament amb Cambridge i Londres, de l'agrupació no oficial d'universitats coneguda com el "triangle d'or" al sud-est d'Anglaterra.
A nivell internacional forma part de les següents xarxes de cooperació internacional: la Lliga d'Universitats d'Investigació Europees (LERU), l'Aliança Internacional d'Universitats de Recerca (IARU), i Europaeum.
Campus
La universitat és una "universitat de ciutat" en el sentit que no té un campus principal, si no que els diferents col·legis, departaments, allotjaments i altres instal·lacions es troben disperses pel centre de la ciutat i en algunes zones pròximes. L'Àrea de Ciències, on es troben la majoria dels departaments de ciències, és l'àrea que s'assembla més a un campus. O el barri de l'Observatori Radcliffe de 4 hectàrees al nord-oest de la ciutat amb l'hospital del mateix nom.
Els edificis universitaris més emblemàtics inclouen la Cambra Radcliffe, el teatre Sheldonian utilitzat per a concerts de música, conferències i cerimònies universitàries i l'Examination Schools, on tenen lloc els exàmens i algunes conferències. L'església universitària de Santa Maria la Verge era utilitzada per a cerimònies universitàries abans de la construcció del Sheldonian.
El 2012-2013, la universitat va construir el controvertit Castle Mill, uns blocs de pisos de 400 m de llarg per a estudiants de 4 a 5 plantes amb vistes a Cripley Meadow i a l'històric Port Meadow, bloquejant les vistes de les agulles del centre de la ciutat.
Biblioteques miniatura|Entrada a la Biblioteca, amb els escuts d'armes de diversos col·legis d'Oxford. miniatura|Biblioteca del Duc Humfrey, la sala de lectura més antiga de la Biblioteca Bodleiana. La universitat manté el sistema de biblioteques universitàries més gran del Regne Unit, i, amb més d'11 milions de volums allotjats en 190 km de prestatgeries, el grup Bodleian és la segona biblioteca més gran del Regne Unit, després de la Biblioteca Britànica. The Bodleian és una biblioteca de dipòsit legal, el que significa que té dret a sol·licitar una còpia gratuïta de tots els llibres publicats al Regne Unit. Com a tal, la seva col·lecció està creixent a un ritme de més de cinc quilòmetres de prestatgeries cada any.
Els edificis de la principal biblioteca d'investigació de la universitat, la Biblioteca Bodleiana, consisteixen en la Biblioteca original al Quadrangle Old Schools, fundada per Sir Thomas Bodley el 1598 i oberta el 1602, la Cambra Radcliffe, l'edifici Clarendon i la Biblioteca Weston. Un túnel per sota de Broad Street connecta aquests edificis, amb el Gladstone Link, que es va obrir als lectors el 2011, connectant la Biblioteca Bodleiana i la Cambra Radcliffe.
Tot el grup de biblioteques es va formar l'any 2000, reunint la Biblioteca Bodleiana i algunes de les biblioteques temàtiques. Ara comprèn 28 biblioteques, algunes de les quals s'han creat reunint col·leccions anteriorment separades, com ara la Biblioteca Sackler, la Biblioteca de Dret, la Biblioteca de Ciències Socials i la Biblioteca de Ciències Radcliffe. Un altre producte important d'aquesta col·laboració és un sistema de biblioteques integrat conjunt, l'Oxford Libraries Information System (OLIS), i la seva interfície pública, Search Oxford Libraries Online (SOLO), que proporciona un catàleg electrònic que cobreix totes les biblioteques membres, així com les biblioteques de col·legis individuals i altres biblioteques de facultats, que no són membres del grup però comparteixen informació de catalogació.
Un nou dipòsit de llibres es va obrir a la vila de South Marston, Swindon, l'octubre de 2010, i els projectes de construcció recents inclouen la remodelació de l'edifici New Bodleian, que va ser rebatejat com a Weston Library quan es va reobrir el 2015. La renovació està dissenyada per mostrar millor els diferents tresors de la biblioteca (que inclouen un Primer Foli de Shakespeare i una Bíblia de Gutenberg), així com exposicions temporals.
La biblioteca Bodleiana va participar en un projecte de digitalització massiva juntament amb Google el 2004. Els recursos electrònics notables allotjats pel grup Bodleian inclouen l'Electronic Enlightenment Project, que va ser guardonat amb el Premi Digital 2010 de la Societat Britànica d'Estudis del Segle XVIII.
Museus