El cens de Caracena (1609) és un document oficial referit al Regne de València, realitzat durant el regnat de Felip III. El seu nom procedeix del títol nobiliari del governant Luis Carrillo de Toledo, marqués de Caracena i virrei de València (1606-1615).
Dades La documentació originària es troba a l'Arxiu General de SimancasA.G.S., Estado, lligall núm. 213, Censo general de 1609, citat per Henri Lapeyre (1986). Geografía de la España morisca. València: Diputació. L'edició original és francesa, de l'any 1959. Hi ha una nova reedició (València 2009), i, segons Lapeyre, dona les dades següents, sense la ciutat de València: cristians, 52.689 cases moriscs, 31.715 cases En el , Tomás González, arxiver de Simancas, va ser el primer a publicar les dades del cens (1829)Pérez Moreda, V. i Reher, D.S.(1988). Demografía histórica de España. Madrid: Ediciones El Arquero. . Vegeu pàgina 361. i va afegir la xifra de 12.327 cases per a la ciutat de València, que mancava al manuscrit de 1609. Es tracta d'una dada presa d'una font que no consignà, encara que sembla raonable; si s'accepta, el Regne de València devia tenir 96.731 cases l'any 1609, és a dir, 65.016 de cristians (62,2 %) i 31.715 de moriscs (32,8 %), ja que València era, segons tots els indicis, una població exclusivament cristiana.
Crítica de les dades El cens, encarregat a l'administració militar, fou en realitat una avaluació feta pels agents del virrei amb dades que van subministrar els senyors, la major part dels quals residien a València, ja que l'objectiu era conéixer el volum de la població morisca, que devia ser expulsada. Els preparatius de l'expulsió dels moriscs eren secrets, i per això no hi degué haver un veritable treball censal. Un 46,7 % de les 525 dades que inclou acaben en xifra zero, com si es tractara d'arredoniments. De fet, el document és manco detallat que els precedents de 1563 i 1602, presenta alguns buits locals i les xifres que ofereix són massa elevades. Per exemple, s'hi varen detectar sobreestimacions de l'ordre d'un 70 % a la vall d'Aiora,Lapeyre, H. (1986). Geografía de la España morisca. València: Diputació. L'edició original és francesa (París 1959). a l'àrea d'Artana,A l'Alcúdia de Veo i Benitandús, a l'àrea d'Artana, hi ha una divergència molt gran entre les dades del susdit cens (210 cases) front a l'estimació de Jofré de Blanes, encarregat de certes tasques d'expulsió dels moriscos, qui, en una missiva sense data anotà que hi havien 46 cases i 190 habitants entre Benitandús i l'Alcúdia de Veo. Vegeu a Xestalgar, En aquest cas, el Cens de Caracena dona una xifra aberrant: 270 cases, front a les 150 consignades pel mateix senyor, en Baltasar de Montpalau i Ferrer. a Benilloba i a altres indrets. Malgrat tot, és un cens útil perquè cobreix un moment clau de l'època preestadística i permet conéixer la població del Regne de València a nivell municipal. A diferència de Lapeyre, aquests autors (Bernat i Badenes) ofereixen les dades següents: 65.144 llars de cristians vells i 32.915 de cristians nous, que fan un total de 98.059 llars.
Referències
Enllaços externs https://books.google.cat/books?id=Nh5pAAAAMAAJ&hl=ca&source=gbs_book_other_versions
Categoria:Documents oficials Categoria:Cens Categoria:Història del País Valencià Categoria:Geografia històrica del País Valencià