miniatura|Vista de Manhattan Manhattan és una illa fluvial dins del riu Hudson i també un dels cinc boroughs o districtes que formen la ciutat de Nova York, als Estats Units. El districte té els mateixos límits que el Comtat de Nova York i inclou l'illa de Manhattan, així com altres petites illes a més d'una petita part de terra continental. L'any 2004, la població era d'1.562.723 persones, i es calcula que el 2019 tenia 1.628.706 habitants. El comtat de Nova York és el de menor àrea a l'Estat de Nova York, però el de major densitat dels Estats Units.
L'illa de Manhattan és l'àrea on la ciutat de Nova York va ser fundada per colons europeus al i n'ha estat històricament el centre comercial, polític i cultural. Avui en dia continua exercint aquest paper a escala local amb edificis com l'Ajuntament de Nova York o la seu del Commissaria de Policia municipal. Tanmateix, la rellevància en tots aquests àmbits és notable a escala mundial: a Manhattan es troben la seu de les Nacions Unides, les dues borses de valors amb més capitalització del món, dos dels museus més visitats del planeta (MET i MoMA) i àrees com el districte teatral de Broadway i el Lincoln Center for the Performing Arts.
El perfil urbà de Manhattan, coronat per alguns dels gratacels més famosos del món com el Chrysler Building, l'Empire State Building o el One World Trade Center, ha esdevingut una icona de la ciutat de Nova York i un símbol dels Estats Units. Per aquesta raó, és la principal destinació dels turistes que visiten Nova York, i compta amb tres de les deu atraccions turístiques més visitades del món: Times Square, Central Park i Grand Central Terminal. També es troben a Manhattan famosos barris multiculturals com Little Italy, Harlem o Chinatown i universitats de prestigi global com Colúmbia, la Universitat de Nova York i el City College de Nova York.
miniatura|Vista de Park Avenue North de cara al MetLife Building
Història Manhattan en la història colonial miniatura|esquerra|Henry Hudson miniatura|Plànol del sud de Manhattan (1660) El nom de «Manhattan» prové del lenape, una variant de la família de la llengua algonquina. Primer de tot escrit Manna-hata, va ser traduït per «illa dels nombrosos turons». Apareix per primera vegada el 1609 al diari de bord de Robert Juet, un membre de l'expedició neerlandesa de Henry Hudson que va descobrir l'illa l'11 de setembre d'aquell mateix any. El 1610, el nom Manahata apareix dues vegades, anomenant les dues ribes del riu Mauritius (el riu Hudson). Els Algonquins són els habitants més antics coneguts d'aquest territori.
miniatura|Pieter Minnewit
L'illa va ser colonitzada per ordre la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals el 1625. La colònia de Nova Amsterdam va néixer oficialment amb la compra per part de Pieter Minnewit del territori als seus habitants (els manhattes) per alguns articles de vidre i altres quincalles.
El 2 de febrer de 1653, la ciutat es va constituir en municipalitat. Nova Amsterdam va anar a parar a mans angleses el 1664. L'illa va ser oficialment cedida pels holandesos als anglesos pel Tractat de Breda de 1667, que posava fi a la Segona Guerra Anglo-Holandesa. Va ser de seguida rebatejada en honor del duc de York, el futur Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, com la ciutat de Nova York i l'Estat de Nova York.
Durant la Tercera Guerra Anglo-holandesa la ciutat va tornar als holandesos el 1673 i va ser rebatejada Nova Orange. El 1674 durant les negociacions de pau els holandesos intercanvien la ciutat per Surinam.
Manhattan és un dels dotze comtats originals de l'Estat, que en aquell temps era una província, el 1683. En aquella època, com avui dia, coincidia amb la ciutat de Nova York i ocupava l'illa.
Revolució americana Manhattan va ser al cor de la Campanya de Saratoga, un seguit de batalles importants lliurades al començament de la Guerra d'Independència dels Estats Units. L'Exèrcit Continental va haver d'abandonar la ciutat als anglesos després de llur desfeta a Fort Washington el 16 de novembre de 1776. Un cop posat sota l'autoritat britànica, Manhattan va esdevenir el centre d'operacions del Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord fins al final de la guerra. Aquest període va ser marcat per una catàstrofe, el Gran Incendi de 1776, durant el qual uns cinc-cents cases o un terç de la ciutat va ser destruït. Es va acabar amb la tornada de George Washington a la ciutat, i la sortida de les forces britàniques, el 25 de novembre de 1783: que s'ha anomenat lEvacuation Day.
Entre l'11 de gener de 1785 i la tardor 1788, Nova York va esdevenir la cinquena capital dels tretze Estats confederats des de la signatura dels Articles de la Confederació, el 15 de novembre de 1777. El Congrés Continental era aleshores a la Fraunces Tavern, situada a Manhattan. Quan entra en vigor la Constitució dels Estats Units el 4 de març de 1789, Nova York va esdevenir la primera capital dels Estats Units. Aleshores l'administració del país es va instal·lar al Federal Hall situat a Wall Street.
Creixement dels segles i En el transcurs del Manhattan s'engrandí i esdevingué un centre econòmic, aprofitant, entre d'altres, l'obertura del canal d'Erie el 1825. El 1835, la població va superar la de Filadèlfia, fent de Nova York la ciutat més gran del país. En la segona meitat del segle, l'arribada massiva d'immigrants, que entraven per Ellis Island als Estats Units, va reforçar la posició de Manhattan. Nova York va començar des de llavors a estendre's més enllà de l'illa original. miniatura|Un treballador a la part superior de l'Empire State Building durant la construcció el 1930 amb el Chrysler Building al fons
El 1874, una part del que avui és el Bronx va ser adscrita al comtat de Nova York, després la totalitat el 1895. El 1899 es va crear la City of Greater New York, que va fer del Bronx un borough a part, tot i que formant part sempre del comtat de Nova York. L'1 de gener de 1914 el Govern de l'Estat de Nova York va crear el comtat del Bronx, i el comtat de Nova York va restar reduït als seus límits actuals.
Tanmateix l'aparició progressiva dels altres boroughs no fa minvar el poder de Manhattan, que continua sent el veritable cor de la ciutat. La construcció de nombrosos gratacels des del començament del testimonia el dinamisme del borough i n'augmenta la celebritat al món sencer. En la dècada del 1920 el Renaixement de Harlem en fa la «capital mundial de la cultura negra». Malgrat els efectes de la Gran Depressió, la dècada del 1930 s'edificaren d'alguns dels gratacels aleshores més alts del món, dels quals alguns de molts celebres, com l'Empire State Building o el Chrysler Building, han esdevingut un símbol de Nova York.
Durant la dècada del 1970, Manhattan va conèixer una crisi financera i demogràfica: les fàbriques i els tallers van tancar, una part de la població se'n va anar del centre cap als afores o cap al Sun Belt.
Als anys 1980, amb el renaixement de Wall Street, Manhattan va retornar com a centre mundial de l'economia i de les finances. La forta baixada de la criminalitat, empresa durant la dècada del 1990 i feta possible per la política de tolerància zero del batlle Rudolph Giuliani, va contribuir a canviar la cara de nombrosos veïnats del borough.
D'ençà fa alguns anys, s'assisteix a una transformació de diversos veïnats de Manhattan. Els antics tallers de teixit o les instal·lacions portuàries són transformats en estudi o en galeries d'art a SoHo, a Midtown i al voltant del Lincoln Center. Nombrosos blocks són renovats i rehabilitats, incloent-hi certs sectors de Harlem; aquesta reconquesta del centre per una població amb un cert poder adquisitiu comporta una gentrificació, poc profitosa pels més desfavorits i que pot amenaçar l'herència cultural dels barris, a semblança del Lower East Side.
Història recent La història recent de Manhattan ha estat marcada per l'atac terrorista de l'11 de setembre de 2001 sobre el World Trade Center, del qual les conseqüències han impactat fot en els habitants. Amb la caiguda de les torres bessones, el panorama urbà de Manhattan va canviar substancialment, i la denominada Zona Zero, situada al cor del centre financer històric de Wall Street, acull diversos memorials commemorant l'esdeveniment. El 30 d'abril de 2012, el One World Trade Center, encara incomplet, esdevingué l'edifici més alt de l'illa, sobrepassant l'Empire State Building que havia recobrat aquest rècord amb els fets del 2001.
Geografia El barri de Manhattan té una superfície de 87,5 km², entre els 59,5 km² de terres emergides i els 28 km² d'aigua. L'illa de Manhattan està envoltada pel Hudson River a l'oest i l'East River a l'est. Cobreix una superfície de 58,8 km², mesura 21,6 km de longitud i 3,7 km d'amplada a nivell del carrer 14. Al nord, el Harlem River la separa del Bronx i del continent. El barri comprèn igualment altres illes: Randall's Island i Ward's Island i Roosevelt Island a l'East River, així com Governors Island i Liberty Island al sud a la badia de New York.
S'estén també sobre una petita part del continent, englobada en el Bronx: es tracta del veïnat de Marble Hill, que anteriorment havia format part de l'illa de Manhattan, però que en va ser separat per la construcció el 1895 del canal de Spuyten Duyvil Creek que connectava el Hudson al Harlem River.
Barris miniatura|El Midtown amb l'Empire State Building, el Chrysler Building, el MetLife Building, i el Bank of America Tower
A Manhattan, es distingeixen tres zones principals (del sud cap al nord): Downtown: és el cor històric de Nova York, al sud de l'illa. Comprèn el Central business district (CBD) o Financial District amb la borsa de Wall Street així com els barris de Chinatown i SoHo. És a l'extrem sud de Manhattan on s'erigien les torres bessones del World Trade Center abans de l'11 de setembre de 2001. Midtown: és el barri d'afers econòmics més important dels Estats Units. Comença al sud del carrer 14 i acaba al límit sud de Central Park al nord. La part més densa i més característica del barri és al nord, a partir del carrer 31 i sobretot del 42, on hi ha la Grand Central Station. Uptown: els barris al nord, a l'oest i a l'est de Central Park, el principal espai verd de la ciutat. És un espai majoritàriament residencial (Upper East Side, Upper West Side, Harlem…).
La Cinquena Avinguda, principal eix de la ciutat, delimita els costats est i oest de la ciutat.
Els nombrosos barris de Manhattan no responen a cap convenció particular. Alguns són geogràfics, com l'Upper East Side, altres descriuen una realitat ètnica, com Chinatown; alguns són acrònims, com a TriBeCa ("TRIangle BElow CAnal Street") o SoHo ("SOuth of HOuston"), o Nolita ("NOrth of Little ITAly"). Harlem deu el seu nom a la ciutat de Haarlem als Països Baixos. Descobreixen tota la diversitat de Manhattan: el Lower East Side i l'East Village han estat molt de temps associats a una «subcultura bohèmia». Chelsea és el barri de la vida artística i nocturna. A Washington Heights viuen immigrants de la República Dominicana. Chinatown és, amb més de 150.000 habitants, la major concentració de xinesos del món occidental. L'Upper West Side és sovint definit com un barri intel·lectual i creatiu, mentre que l'Upper East Side, un dels barris més rics dels Estats Units, és caracteritzat com a conservador.
De nord a sud miniatura|Plànol de Manhattan
Marble Hill (separat de l'illa de Manhattan) Inwood (veïnat residencial relativament modest) Washington Heights (veïnat residencial modest) The Cloisters, museu medieval, annex del Metropolitan Museum of Art The Hispanic Society of Ametrica Harlem (antic quasi-ghetto negre, les condicions socioeconòmiques hi han millorat considerablement) Morningside Heights Columbia University (prestigiosa universitat formant part de lIvy League Catedral anglicana de Saint John the Divine General Grant National Memorial Riverside church Spanish Harlem o East Harlem (veïnat majoritàriament porto-riqueny)