Lluïsa de Bèlgica, princesa de Saxònia-Coburg Gotha (Laken, 18 de febrer de 1858 - Wiesbaden 1r de març de 1924) va ser una princesa de Bèlgica.
És filla del rei Leopold II de Bèlgica i de l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria. Per via materna ho era neta de l'arxiduc Josep d'Àustria i de la duquessa Maria Dorotea de Württemberg.
Els seus pares estaven decebuts: era una nena i, per tant, no era una hereva al tron. Va ser l'inici d'una infància sense amor ni afecte. Va tenir una educació espartana, que incloïa càstigs corporals. Els pares la veien com un mer peó en el tauler d'escacs de la política matrimonial internacional.
Leopold II va organitzar el casament amb Felip de Saxònia-Coburg Gotha, sense demanar l'avís de sa filla. El compromís es va celebrar el 25 de març de 1874 i va durar un any perquè Lluïsa encara no era en edat de casar-se i la consanguinitat requeria una dispensa papal. Després un llarg procés legal, finalment el tribunal li va acordar una modesta indemnitat el 1914, que només li va poder ser pagada després de la Primera Guerra Mundial.
A principi de 1917, tenia de nou un deute de 30 milions de marcs. Va ser declarada insolvent i totes les seves pertinences van ser subhastades. Va llogar una habitació en una petita pensió de la ciutat i va sobreviure gràcies a l'ajuda ocasional de la seva filla Dorotea i la seva germana Estefania. Un dia, va rebre la visita d'un missatger de Geza que va aconseguir treure-la d'Àustria i establir-la a Budapest. Géza, encara empresonat, va reeixir, tanmateix, fer-li breus visites i es va restablir el contacte amb Estefania. L'abril de 1919, Lluïsa va tornar a Viena quan va ser expulsada d'Hongria per ordre de Béla Kun, un dels homes forts de la República Soviètica Hongaresa. El 1921, Felip, el seu primer espòs va morir. i el 1r d'octubre de 1923 Geza va morir a París durant una visita clandestina al petit alberg modest on vivia.
Indigent, Louse va passar els últims mesos a Wiesbaden (Alemanya) en completa misèria. Hi va morir amb 66 anys, el 1r de març de 1924. Hi va ser sebollida al cementiri Südfriedhof. Fins vint anys després, empreses i deutors van intentar debades recuperar de l'Estat Belga deutes que havia deixat.
Descendència La parella tingué dos fills: Leopold de Saxònia-Coburg Gotha, nat a Szent-Antal (Hongria) el 1878 i mort el 1916 a Viena. Dorotea de Saxònia-Coburg Gotha, nada a Viena el 1881 i morta a Taxis (Württemberg) el 1967. Es casà el 1898 amb el duc Ernest Guifré de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.
Reconeixement Al seu naixement, el 1857, li van dedicar una nova avinguda de Brussel·les, la «Louizalaan» o «avenue Lluïsa» que connecta la ciutat alta amb el parc del Ter Kamerenbos, en el marc dels projectes immobiliaris i urbanístics de son pare Leopold II. Fins avui és seu de botigues de luxe i moltes ambaixades.
Publicacions Va publicar el 1921 les seves memòries amb el títol Autour des trônes que j'ai vu tomber (‘Al voltant dels trons que he vist caure’). Al mateix any va ser traduït en anglès My own affairs by the Princess Lluïsa of Belgium i el 1926 en alemany Throne, die ich stürzen sah.
Referències
Bibliografia
Memòries de Mattachich, l'original en alemany va ser prohibit a Àustria.
Categoria:Prínceps de Bèlgica Categoria:Prínceps de Saxònia-Coburg Gotha Categoria:Casa de Saxònia-Coburg-Gotha Categoria:Brussel·lesos Categoria:Morts a Wiesbaden