La Reforma bohèmia (també coneguda com la Reforma txeca o Reforma hussita), anterior a la Reforma Protestant del , va ser un moviment cristià de final de l'edat mitjana i inici de la moderna al regne i a la Corona de Bohèmia (actualment la República Txeca), clamant per una reforma de l'Església Catòlica. Durà més de dos cents anys, va tenir un impacte significatiu en el desenvolupament històric de l'Europa Central i és considerat un dels moviments religiosos, socials, intel·lectuals i polítics del període modern. De la Reforma bohèmia va eixir la primera església nacional separada de l'autoritat romana, els primers moviments religiosos apocalíptics del període modern, així com la primera església protestant pacifista.miniatura|Jan Hus a la foguera
La Reforma bohèmia no va ser un moviment internament unificat i no va romandre immutable. Tot i que se separà en múltiples grups, compartien algunes característiques, com la comunió sota les dues espècies, rebuig de la riquesa i poder de l'Església, èmfasi en la predicació de la Bíblia en llengua vernacla i la relació immediata entre home i Déu. La Reforma bohèmia incloïa particularment els esforços per reformar l'Església abans de Jan Hus, el moviment hussita (incloent els taborites i els orebites), la Unitat dels germans i els ultraquistes o calixtins.
Conjuntament amb els valdesos i els lolards (liderats per John Wycliffe), la Reforma bohèmia és considerada com la precursora de la Reforma protestant. Aquests moviments a vegades són referits com la «Primera Reforma» en la historiografia txeca. Malgrat la influència de les reformes alemanyes i suïsses, la Reforma bohèmia no s'hi va dissoldre, tot i que alguns utraquistes txecs van créixer molt propers als luterans. La Reforma bohèmia va tenir el seu propi desenvolupament fins a la supressió de la revolta bohèmia el 1620. El victoriós rei restaurat Ferran II decidí forçar tots els habitants de Bohèmia i Moràvia a convertir-se al catolicisme d'acord amb el principi cuius regio, eius religio de la Pau d'Augsburg (1555). La Reforma bohèmia va ser difosa en el món protestant i gradualment va perdre els seus trets distintius. La Patent de tolerància publicada el 1781 per Josep II no comportà una restauració de la Reforma bohèmia. Josep II no va respectar la tradició religiosa bohèmia i només els luterans, calvinistes i ortodoxos orientals van ser legalitzats a la Corona de Bohèmia i d'altres parts del seu reialme. Malgrat l'extinció de la Reforma bohèmia com a moviment cristià distintiu, no va desaparèixer. Moltes esglésies, i no només a la República Txeca, no han oblidat el seu llegat i intenten continuar-ne la tradició, com per exemple, l'Església Morava (continuadora de la Unitat dispersa dels Germans), l'església protestant dels germans txecs (Českobratrská církev evangelická), l'església husita txecoslovaca (Československá církev husitská), l'Església dels germans (Církev bratrská), la Unió dels germans baptistes (Bratrská jednota baptistů) i altres denominacions.
Orígens miniatura|El papa amb un cardenal i bisbes com a representants de l'Església decadent abraçats per la bèstia apocalíptica. miniatura|Satan venent indulgències. La reforma bohèmia començà a Praga durant la segona meitat del . En aquella època Praga no només era la capital del rei de Bohèmia, sinó que també del Sacre emperador romà (i Rei dels Romans). Praga era una de les ciutats més importants d'Europa, i després d'Avinyó, Roma i París era la ciutat amb la més alta concentració de clergues de la cristiandat occidental. La Reforma bohèmia era molt relacionada amb la crítica vers el lax estil de vida de molts clergues. Des de la dècada del 1370 els teòlegs de la universitat de Praga reclamaven la reforma del presbiterat decadent en l'esperit de l'emergent conciliarisme, per l'educació dels preveres mal preparats, i l'acceptació cada cop més freqüent de l'Eucaristia en l'esperit de la Devotio Moderna. Els representants més significatius del moviment reformista universitari van ser Enric de Bitterfeld (Heinrich von Bitterfeld) i Mateu de Cracòvia.
A més dels teòlegs universitaris hi havia predicadors reformistes, com Conrad Waldhauser († 1369), un agustinià d'un monestir a Waldhausen que predicà a la Ciutat Vella de Praga en alemany i en llatí, especialment contra la simonia i la baixa moral. Un altre influent predicador va ser Milíč de Kroměříž, que predicà en llatí, txec i alemany. Ajudà moltes prostitutes a començar una nova vida. Donava l'eucaristia diàriament, la qual cosa era molt rar, car els laics normalment només combregaven un cop l'any. Aquesta pràctica de comunió habitual esdevingué molt popular. Tot i que va ser un fenomen únic a Europa, esdevingué habitual a Bohèmia fins a la darreria del . La qüestió eucarística esdevingué crucial per a la naixent reforma bohèmia i a la dècada del 1410 la comunió en les dues formes i la comunió infantil van ser introduïdes en la pràctica litúrgica bohèmia.
Mateu de Janov († 1394), que estudià a les universitats de Praga i de París, va escriure «Regulae Veteris et Novi Testamenti» («Principis de l'Antic i el Nou Testament»), que és un llibre essencial de l'inici de la reforma bohèmia. La Bíblia era l'única autoritat real en matèria de fe segons ell i només els seguidors sincers de Crist eren autèntics cristians d'acord amb la seva opinió.
La traducció completa de la Bíblia al txec a mitjans del també contribuí a l'origen de la reforma. Després del francès i l'italià, el txec esdevingué el tercer idioma modern europeu al qual es traduí tota la Bíblia.
Jan Hus
miniatura|esquerra|Jan Hus predicant El representant més conegut de la Reforma bohèmia és Jan Hus. Va ser un influent professor universitari i un popular predicador a la capella de Betlem a la ciutat antiga de Praga. La capella va ser fundada al 1391 d'acord amb l'esperit de la naixent reforma. Estava destinada només per a sermons en txec i podia admetre fins a 3.000 persones. Jan Hus i els seus amics (com Jacob de Mies) eren escèptics davant la idea del conciliarisme, que reclamava una reforma de l'Església des de dalt mitjançant els cardenals i els teòlegs. Per a ells, cardenals i teòlegs eren culpables de la mateixa corrupció que el propi papat. Hus creia que el cap de l'Església era més aviat Jesucrist que no pas el papa. En algunes qüestions estava inspirat per les idees de John Wycliffe, teòleg i filòsof d'Oxford. Es pot veure en la seva cooperació amb el poder secular que els donava suport. Conjuntament amb Wycliffe pensaven que l'aristocràcia podia ajudar l'Església a esdevenir pobre i centrar-se només en qüestions espirituals confiscant les seves propietats. El 1412 Jan Hus criticà la venta d'indulgències que van donar lloc a una inestabilitat a Praga, suprimida per l'ajuntament.
Quan Hus, com a resultat d'un interdicte, abandonà Praga, s'adonà que havia un abisme entre l'educació universitària i l'especulació teològica per un costat, i la vida dels capellans de poble sense educació i els laics que confiaven els uns amb els altres. Així, començà a escriure molts textos en txec, com les bases de la fe cristiana o sermons, dirigits principalment cap als preveres que pràcticament no sabien llatí.
Abans que Hus abandonés Praga, decidí prendre un pas que donà una nova dimensió als seus esforços. Ja no posaria més la seva confiança en un rei indecís, un Papa hostil o un Concili infectiu. El 18 d'octubre de 1412 apel·là a Jesucrist com a jutge suprem. En apel·lar directament a la màxima autoritat cristiana, el mateix Crist, deixava de costat les lleis i estructures de l'església medieval. Per a la Reforma bohèmia, aquest pas va ser tant significatiu com les 95 tesis clavades a la porta de la l'església de Wittenberg per Martí Luter el 1517.
L'execució de Hus al Concili de Constança el 1415 només comportà la radicalització dels seguidors de Hus. El 1414, Jacob de Mies donà per primera vegada la sagrada comunió sota les dues formes als laics (pràctica prohibida pel Quart Concili del Laterà del 1215) amb l'aprovació de Jan Hus, qui ja vivia a Constança (Alemanya). La comunió sota les dues formes, representada pel calze, esdevingué el símbol principal de la Reforma bohèmia, símbol que ha perdurat fins a l'actualitat entre els cristians no catòlics de la República Txeca.
Els hussites
miniatura|Jan Žižka al capdavant de tropes dels hussites radicals Després que Jan Hus fos cremat a la foguera, la Reforma bohèmia començà a oposar-se contra el Concili de Constança i després del papa, i esdevingué un moviment religiós distintiu amb els seus propis símbols (el calze), rituals (la comunió freqüent sota les dues formes fins i tot pels nens) i màrtirs (Jan Hus, Jeroni de Praga). A la dècada del 1420 esdevingué separada de l'Església Catòlica en totes les formes, a excepció de la negació de la successió apostòlica i de la creació conscient d'una església independent.
A causa de la situació política, els hussites no eren només un grup religiós sinó que també esdevingué una facció política i militar.Cf. El programa ideològic i polític compartit pels hussites en començar les guerres hussites estava dins dels Quatre Articles de Praga, que poden resumir-se així: Llibertat per predicar la Paraula de Déu Llibertat per la comunió del calze (sota les dues formes també per als laics) Exclusió del clergat de les grans possessions temporals o autoritat civil Repressió estricta i càstig dels pecats mortals públics, ja sigui clergue o laic
L'estiu de 1419, desenes de milers de persones es trobaren per a un massiu ofici religiós a un turó batejat com a "Mont Tabor", on es fundà la ciutat de Tàbor. Els anomenats "taborites" practicaven una forma d'economia comunal que seria de gran interès per als historiadors marxistes.
Després de la batalla de Lipany el 1434, en la que els hussites moderats units als catòlics derrotaren els hussites radicals, es pogué assolir un compromís amb l'Església catòlica i l'Emperador i rei coronat de Bohèmia Segimon I. L'acord portà a la reconciliació entre la major part dels reformistes bohemis i l'Església romana. El text de la Compactata basat en els Quatre Articles va ser acceptat tant pels representats polítics txecs (bohemis i moravians) com pel Concili de Basilea, però el papa rebutjà reconèixer-los.
Església Utraquista Bohèmia miniatura|Home de dolor, de l'església de la Mare de Déu davant Týn a Praga, la principal església utraquista. És una peça artística crucial de la reforma bohèmia de finals del . Crist es toca la ferida del costat esquerre, d'on treu una hòstia (el seu cos) mentre la seva sang cau en un calze. El calze, símbols dels hussites, demostra clarament la pràctica de rebre la comunió sota les dues formes És una peça artística crucial de la reforma bohèmia de finals del . Crist es toca la ferida del costat esquerre, d'on treu una hòstia (el seu cos) mentre la seva sang cau en un calze. El calze, símbols dels hussites, demostra clarament la pràctica de rebre la comunió sota les dues formes. L'Església Utraquista Bohèmia va ser un cos eclesiàstic autònom que emergí a Bohèmia i Moràvia, que es veia a si mateix om a part de l'única, santa Església Catòlica, però que seguia en una comunió merament formal amb el Romà Pontífex. Durant tot el mantingué l'ambició de servir com avantguarda de reforma de tota la Cristiandat occidental. Durant llarg temps, aquesta església, cismàtica segons el punt de vista de Roma, va ser un fenomen únic a Europa. Fins al 1471, l'església va estar encapçalada per l'arquebisbe electe de Praga, Jan Rokycana, que mai no va ser confirmat per la Santa Seu. En morir va ser succeït pel Consistori Utraquista, presidit pel seu administrador. El Consistori Utraquista tenia la seu a la Ciutat Vella de Praga. L'Església continuà reconeixent la successió apostòlica a l'Església Romana, i insistí en l'ordenació del seu clergat per bisbes catòlics.