El chelja del sud oranès i de Figuig (Figig) és un continu dialectal de les llengües zenetes, que pertany a la branca amaziga de la família de les llengües afroasiàtiques.Aquesta llengua no té nom establert en català, i els estudis francesos se'n refereixen com Kçours du Sud-Oranais o parlers des Kçours Oranais et de Figuig, i els seus parlats usen els termes vagues shelha o tashelhiyt. Es parla en una sèrie d'oasi del sud-oest d'Algèria i a la frontera amb el Marroc. Aquestes àrees inclouen la major part dels ksour entre Mecheria i Béni Abbès: Tiout, Ain Sfisifa, Boussemghoun, Moghrar, Chellala, Asla, Fendi, Mougheul, Lahmar, Boukais, Sfissifa, Ouakda, Barrbi vora Taghit, Igli, Mazzer a Algèria, Iche, Ain Chair, i els set ksour de Figuig (Ait Wadday, Ait Amar, Ait Lamiz, Ait Sliman, Ait Anaj, Ait Addi i Iznayen) al Marroc.André Basset, La langue berbère dans les territoires du sud, Revue Africaine vol. 85, 1941, p. 62-71
D'aquestes viles, l'única on s'ha estudiat el dialecte en detall és Figuig (Kossmann 1997).Maarten Kossmann, Grammaire du parler berbère de Figuig: Maroc oriental, Peeters 1997 Un estudi superficial dels dialectes del nord, incloent textos i vocabulari, és el de Basset (1885),René Basset: "Notes de lexicographie berbère 3e série : dialecte des k'çours oranais et de Figuig" in Journal Asiatique 1885 t. II p. 302-371 mentre que un esbós de gramàtica del seu membre més meridional, Igli, és proporcionat per Kossmann (2010).Maarten Kossmann, "Grammatical notes on the Berber dialect of Igli (Sud oranais, Algeria)", in ed. D. Ibriszimow, M. Kossmann, H. Stroomer, R. Vossen, Études berbères V – Essais sur des variations dialectales et autres articles. Köln: Rüdiger Köppe, 2010.
Igual que a moltes altres varietats amazigues, els dialectes amazics de Figuig utilitzen la negació verbal bipartida. El negador preverbal és ul (localment un, il); el negador postverbal és ša (Igli, Mazzer) / šay (Figuig, Iche, Moghrar) / iš (Boussemghoun, Ain Chair), amb els dos últims apareixent com a al·lomorfs a Tiout.Kossmann, op. cit.:94 Els numerals 1–2 són amazics, mentre que els nombres més alts són manllevats de l'àrab.Kossmann, op. cit.:84
Referències
Categoria:Llengües zenetes