Ascensión De Gregorio Sedeño (Barcelona, 9 de juliol de 1917 - Madrid, 12 d'abril de 1993) va ser una jurista i activista catalana.
Biografia Va néixer al districte barceloní de Sarrià el 1917. Els seus pares van ser Ángel De Gregorio Spino, natural d'Andújar, però descendent d'italians procedents de Rivello, i Ascensión Sedeño Giménez, natural de Còrdova. Durant la seva infància i joventut va viure a Barcelona, Madrid, París i l'Havana, on van viure entre 1923 i 1936. A causa de la Guerra Civil i a la defunció del seu pare no va poder continuar els seus estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat Central, i va estudiar Dret. El 1948 es va casar amb el diplomàtic cubà d'origen espanyol Rosendo Canto, amb qui va tenir dues filles, Alicia María —que va ser historiadora i arqueòloga— i Elena. A causa de les destinacions diplomàtiques del seu marit, la família va viure a Costa Rica, Corea i Taiwan fins que el 1959 es van traslladar a Madrid.
Ascensión De Gregorio va ser una activista pels drets de les dones a Espanya, que amb el franquisme gairebé no en tenien. Va ser cofundadora, vicepresidenta (entre 1963 i 1973) i presidenta (entre 1973 i 1975) de l'Associació Nacional de Mestresses de casa d'Espanya, fundada per la seva mare en 1963. Va ser membre, juntament amb María Telo, de la Comissió d'Estudis a Espanya de la Federació Internacional de Dones de Carreres Jurídiques (1969), i va ser cofundadora, també amb María Telo, de l'Associació Espanyola de Dones Juristes (1971) de la qual va ser sòcia d'honor des de 1983.Artehistoria. «La Asociación Española de Mujeres Juristas. Su contribución a la mejora de la situación jurídica de las mujeres (1971-1975)».«». Així mateix va ser membre de la Federació Internacional de Dones de Carreres Jurídiques, i vocal i després secretària de la Federació Europea de Dones Juristes. Va ser secretària general (entre 1975 i 1977) i presidenta nacional (entre 1977 i 1984) de la Federació Espanyola d'Associacions de Mestresses de casa, Consumidors i Usuaris (FEACCU).
El 1981 va figurar entre les 100 espanyoles més influents, segons la revista Actualidad Económica i va ser la primera dona present en organismes com ara l'Institut Nacional del Consum i el Fons d'Ordenació i Regulació de Preus i Productes Agraris (FORPPA). Per aquesta última tasca va rebre la Medalla al Mèrit Agrícola. Un dels seus projectes, la Llei de Bases per a la Seguretat Social del Mestressa de casa, que reconeixia a aquest col·lectiu el seu valor com a força econòmica, va ser presentada dues vegades al Congrés dels Diputats (en 1981 i 1992), però no va arribar a debatre's El 1984 va deixar la presidència de la FEACCU i es va retirar. Va morir a Madrid el 12 d'abril de 1993.
Referències
Categoria:Juristes barcelonins contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat de Madrid Categoria:Morts a Madrid