miniatura|Grup de vaques pasturant La tragèdia dels comuns (originalment i en anglès Tragedy of the commons) és una teoria econòmica on s'explica que en un escenari d'ús de recursos compartits, els usuaris individuals actuen de forma independent en funció del seu propi interès i acaben comportant-se de forma contrària a l'interès comú, arribant a fer malbé el recurs o fins i tot produint-ne l'esgotament. El concepte i el nom es van introduir per primera vegada en un assaig de 1833 publicat per l'economista victorià William Forster Lloyd, qui utilitza un exemple hipotètic dels efectes del pasturatge no regulat en terres comunes o emprius, anomenades commons a les illes Britàniques.
El terme es va popularitzar més d'un segle més tard, el 1968, arran d'un article publicat per l'ecologista Garrett Hardin a la revista Science, en relació als perills potencials de la superpoblació humana. En aquest context, els comuns s'entenen com qualsevol recurs compartit i no reglamentat, com ara l'atmosfera, els rius i oceans, les poblacions de peixos, o fins i tot la nevera d'una oficina.
S'ha argumentat que el terme «tragèdia dels comuns» és un terme poc adequat per se, ja que comuns es referia originalment a la gestió d'un recurs privat propietat d'una comunitat de pastors, al qual cap individu fora de la comunitat no tenia accés. No obstant això, el terme s'utilitza actualment per descriure un problema on tots els individus tenen accés igual i obert a un recurs. Per tant, alguns proposen tragèdia dels règims d'accés obert o simplement el problema de l'accés obert com a termes més adients.
Aquest concepte es fa servir sovint en connexió amb teories de desenvolupament sostenible, protecció mediambiental i en el debat sobre l'escalfament global. També s'ha fet servir en diversos camps de l'economia, la psicologia evolutiva, l'antropologia, la teoria de jocs i la sociologia.
En canvi, altres sociòlegs han considerat que el dilema és un parany social en el qual s'emfatitza el conflicte social per sobre d'un ús raonat dels recursos comuns, en implicar una contradicció entre els interessos o beneficis dels individus i els béns comuns o públics. Economistes com Elinor Ostrom, posen el focus en la viabilitat d'una gestió responsable i eficient de recursos comuns.Governing The Commons
Propostes Proposta de Lloyd El 1833, l'economista anglès William Forster Lloyd va publicar un text que incloïa un exemple hipotètic d'un excés d'utilització d'un recurs compartit. Es tractava d'un grup de ramaders que compartien una parcel·la de terreny en la qual tots tenien dret per deixar que les vaques pasturessin, tal com era costum en els pobles anglesos. Lloyd diu que si un pastor incrementa indiscriminadament la mida del seu ramat, es poden donar situacions de sobrepastura. Per a cada animal addicional, un pastor podria rebre beneficis addicionals, però el recurs compartit es veuria afectat. Si tots els pastors prenguessin aquesta decisió, que individualment és racional, el recurs compartit (el commons) es podria esgotar o fins i tot ser destruït, en detriment de tots.
Versió de Hardin El 1968, l'ecologista Garret Hardin va explorar el dilema social en el seu article «The Tragedy of the Commons», publicat a la revista Science. L'assaig agafava el títol del pamflet de Lloyd, tal com explica, i analitzava la sobrepastura dels recursos compartits. Hardin es va centrar en el creixement de la població humana, l'ús dels recursos naturals de la Terra, i l'estat de benestar. Hardin argumenta que, si els individus basen les seves decisions només en si mateixos, i no tenen en compte la seva relació amb la societat, arribaria un punt on alguns pares tindrien menys fills perquè no els podrien alimentar d'una manera adequada. Aquest sistema ja ocorre al món animal. Hardin criticà l'estat del benestar, com a responsable per fomentar la tragèdia dels comuns, ja que un estat on es promou activament la natalitat pot provocar una catàstrofe maltusiana. També criticà la Declaració universal dels drets humans, on es defensa que la família és la unitat fonamental de la societat i que la mida de la mateixa ha de dependre únicament de la pròpia família, i no pot ser decidida per ningú més. En la pràctica només un país —la República Popular de la Xina va prendre mesures de control de la natalitat. Hardin diu que si tots els individus fan servir un recurs compartit sense tenir en compte la resta d'integrants de la societat, aquests recursos es poden arribar a col·lapsar. Per això en reclama una gestió pública o regulada.
Ús contemporani L'article de Hardin va ser el començament de l'ús modern del terme comuns com un terme que connota un recurs compartit. Com Frank van Laerhoven i Elinor Ostrom han declarat: «Abans de la publicació de l'article de Hardin sobre la tragèdia dels comuns (1968), títols que contenen les paraules comuns, recursos comuns, o propietat comuna eren molt escassos en la literatura acadèmica.» El 2002, Barrett i Mabry van publicar un important estudi entre biòlegs per determinar quines publicacions al consideraven com llibres clàssics o publicacions de referència en biologia, i l'article de Hardin va ser el que va tenir l'impacte més gros entre els biòlegs, així com el més citat.
Aplicacions Sentit metafòric Hardin, igual que Lloyd i que Thomas Malthus, estava principalment preocupat pel problema de la superpoblació humana. Però en el seu assaig també es va centrar en l'ús de recursos finits, del qual va ressaltar una visió negativa. Com a metàfora, la tragèdia dels comuns no es pot interpretar literalment. La paraula "tragèdia" no es fa servir en el sentit formal ni teatral, i l'ús de «comuns» s'ha malinterpretat sovint, fent que ell mateix digués que hauria d'haver titulat la seva obra The Tragedy of the Unregulated Commons.
La metàfora il·lustra l'argument que un accés lliure i il·limitat a un recurs finit pot provocar-ne una sobre-explotació, sigui aquesta temporal o definitiva. La raó és que els beneficis de l'explotació del recurs són per a individus o grups, cadascun dels quals és motivat a maximitzar-ne l'ús, mentre que els costos de l'explotació són assumits per tothom. Això acaba provocant una bola de neu que acaba esgotant el recurs, encara que tingui capacitat de recuperació. El mateix concepte també es coneix com la tragèdia dels pescadors, ja que pescar massa peixos abans o durant la cria pot reduir-ne dràsticament la població.Samuel Bowles: Microeconomics: Behavior, Institutions, and Evolution, Princeton University Press, p. 27–29 (2004)
Els comuns actualment El terme se sol relacionar amb temes de sostenibilitat. Aquest dilema afecta diversos recursos actuals, com són l'aigua, els boscos, el peix i les energies no renovables.Kelly Andersson "Tragedy of the Common Forest" Oregon Daily Emerald En economia, la tragèdia dels comuns també es pot considerar com aquells efectes nocius per a tercers a l'hora de consumir un bé o servei. Per exemple, conduir vehicles té efectes nocius pel que fa als nivells de pol·lució, emissions de diòxid de carboni i accidents de trànsit.Stephen J. Dunber and Steven D. Levitt "Not-So-Free-Ride" The New York TimesJaeger, William. Environmental Economics for Tree Huggers and Other Skeptics, p. 80 (Island Press 2012): "Economists often say that externalities need to be 'internalized,' meaning that some action needs to be taken to correct this kind of market failure." miniatura|Desforestació a Mèxic per promoure l'agricultura Alguns exemples generals de la potencial tragèdia dels comuns inclouen: L'ecologia del planeta terra Creixement humà desproporcionat i superpoblació, Pol·lució de l'aire, Malbaratament d'aigua,I.A. Shiklomanov, Appraisal and Assessment of World Water Resources, Water International 25(1): 11-32 (2000) Desforestació massiva Sobre-utilització dels recursos minerals i fòssils, Reducció de la diversitat en la fauna,Leakey, Richard and Roger Lewin, 1996, The Sixth Extinction : Patterns of Life and the Future of Humankind, Anchor, Sobre-pesca,C.Michael Hogan. 2010. Overfishing. Encyclopedia of Earth. National Council for Science and the Environment. eds. Sidney Draggan and C.Cleveland. Washington DC.ch 11–12. Mark Kurlansky, 1997. Cod: A Biography of the Fish That Changed the World, New York: Walker, Increment de la resistència dels antibiòtics pel seu malbaratament.Glenn Black, Small Flock Poultry Farmers of Canada, 2016 Recursos compartits L'spam degrada la utilitat del sistema de correu electrònic i encareix el seu ús per a tots els usuaris, i només un petit grup d'individus se'n beneficia, El vandalisme en espais públics.
El dilema dels comuns El dilema dels comuns és una classe específica del dilema social, on els interessos egoïstes a curt termini de les persones són incompatibles amb els interessos col·lectius i del bé comú a llarg termini. Investigadors acadèmics han estudiat la temàtica i han definit un seguit de factors motivacionals, estratègics i estructurals que poden afectar la gestió dels béns comuns. En teoria de jocs, aquest dilema es coneix com a Commonize Costs - Privatize Profits Game (CP-PP game per les seves sigles en anglès) que equival a socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys.
Factors psicològics En una anàlisi de la recerca experimental en la cooperació en el dilema dels comuns, Kopelman, Weber i Messick van identificar nou classes de variables independents que influïen en la cooperació: motius socials, de gènere, de recompensa, d'incertesa, de poder i d'estatus, grandària del grup, comunicació, causes i, finalment, entorn. Van organitzar aquests factors i van distingir entre factors individuals (trets de personalitat estables) i factors circumstancials externs (l'entorn). Els factors externs inclouen la tasca (Estructura social i decisió) i la percepció de la tasca.
Un altre factor important –que no està cobert en l'anàlisi de Kopelman et alii– és la cultura. Els resultats empírics donen suport als arguments teòrics que el grup cultural és un factor crític que caldria estudia en el context de variables externes. Més que comportar-se en un sentit d'incentius econòmics, la gent acceptaria cooperar en un context d'oportunitats adequat.Weber et al., 2004. Una versió expandida del model de la lògica d'oportunitats,Kopelman, 2009. suggereix que la cooperació és millor explicada sota la pregunta: «Què fa (regles) una persona com jo (identitat) en una situació com aquesta (reconeixement) donada la meva cultura (grup)?»Myers & Kopelman, 2012.
Factors estratègics Els factors estratègics són també part rellevant del dilema dels comuns. Un factor estratègic reiterat és l'ordre en el qual els individus colliran els recursos. Si els individus juguen simultàniament, tota la gent cull al mateix temps, mentre que en joc seqüencial, la gent agafa el bé comú d'acord amb una seqüència predeterminada: primer, segon, tercer, etc.
Hi ha una conseqüència de l'ordre clara en els jocs seqüencials: les collites d'aquells que van arribar primer (els líders) són mes grosses que les d'aquells que van arribar més tard (els seguidors). La interpretació d'aquests efectes és que els primers jugadors se senten amb dret a recol·lectar més. Amb el joc seqüencial, els individus que arriben primer adopten un principi d'avarícia, mentre que els jugadors simultanis adopten un principi d'igualtat.
Un altre factor estratègic és l'habilitat de construir reputacions. Algunes recerques destaquen que les persones utilitzen menys part del bé comú en situacions públiques que en situacions anònimes. A més, aquells que cullen menys guanyen millor prestigi i influència dins del seu entorn social.
Factors estructurals