miniatura|Una depressió a Islàndia. En meteorologia, una depressió atmosfèrica, depressió, zona de baixa pressió o baixa és una zona de l'atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més baixa que les zones del voltant. De forma general, la pressió d'aquestes regions sol ser inferior a la pressió atmosfèrica estàndard, que al nivell del mar i a una latitud de 45° N té un valor mitjà de 1.013 hPa. Als mapes meteorològics, es marquen amb una «B» o una «D».
En contraposició als anticiclons, les depressions estan associades a temps insegur, formació de nuvolositat, pluges, vent i inestabilitat atmosfèrica en general. L'aire de la superfície es mou cap al centre de la depressió, seguint el gradient d'altes a baixes pressions. Després, s'eleva i divergeix a la part superior de la troposfera. Durant l'ascens, l'aire es refreda a causa del gradient tèrmic de l'atmosfera, i el vapor d'aigua que transporta es condensa, formant nuvolositat; com a conseqüència, el cel proper a una depressió és cobert de núvols. L'efecte albedo dels núvols impedeix l'entrada de la radiació solar, de forma que es redueixen les temperatures als voltants de la depressió.
A l'hemisferi nord les depressions giren en sentit contrari al de les agulles d'un rellotge, en canvi, a l'hemisferi sud giren en sentit horari, això ho motiva l'efecte de Coriolis. Les depressions s'originen a la Zona de convergència intertropical formant part de la circulació de la cèl·lula de Hadley.
Les depressions frontals són un fenomen de la zona temperada, i es desenvolupen al llarg de fronts polars com a resultat de la interacció entre les masses d'aire fred i calent. Les depressions tèrmiques també es formen en zones com Death Valley com a resultat de la intensa calor despresa des de la superfície; són molt més petites en extensió geogràfica que els fronts de convergència o les depressions frontals. Els sistemes de baixes pressions en superfície tendiran a ser petits en àrea i tenir vents en superfície més forts que un sistema anticiclònic, a causa de la suma de fricció en superfície per força del gradient de pressió, força centrífuga i l'efecte Coriolis que controlen la circulació.
Als deserts, l'absència d'humitat i plantes en superfície que normalment proporcionarien refrigeració per evaporació pot dur a un augment ràpid i intens de la calor solar en les capes baixes de l'aire. L'aire calent és menys dens que l'aire fred d'al voltant. Això, combinat amb l'elevació d'aire calent, resulta en una depressió aïllada, anomenada baixa termal.
Referències
Vegeu també
Temporal Gloria
Categoria:Fenòmens meteorològics