Paul Gustav Heinrich Bachmann (1837-1920) va ser un matemàtic alemany, especialitzat en teoria de nombres.
Bachmann era fill d'un ministre luterà que li va transmetre una profunda religiositat i una intensa passió per la música. Després de recuperar-se d'una tuberculosi a Suïssa, va estudiar a les universitats de Berlín i de Göttingen, doctorant-se el 1862 en la primera amb una tesi sobre teoria de grups. Va ser nomenat professor a Breslau i, després, a la universitat de Münster, però el 1890, en divorciar-se, va deixar la docència i se'n va anar a viure a Weimar, on va continuar estudiant matemàtiques, component música, interpretant-la i fent de crític musical per algunes revistes. Va morir a Weimar el 1920..
Bachmann és recordat pel seu tractat en cinc volums sobre teoria de nombres, el primer dels quals, Die Elemente der Zahlentheorie, va ser publicat el 1892, i continuat per Die analytische Zahlentheorie (1894), Die Lehre von der Kreisteilung und ihr Beziehungen zur Zahlentheorie (1893), Die Arithmetik der quadratischen Formen (1898 i 1923) i Allgemeine Arithmetik der Zahlenkörper.
En el primer dels volums va introduir l'operador (gran-O), desenvolupada després per Edmund Landau (notació de Landau) i utilitzada en l'estudi de la complexitat computacional dels algorismes.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Alumnes de la Universitat Frederic Guillem de Berlín Categoria:Alumnes de la Universitat de Göttingen Categoria:Professors de la Universitat de Breslau Categoria:Professors de la Universitat de Münster Categoria:Morts a Weimar Categoria:Matemàtics berlinesos Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1837