El Concert de Brandenburg núm. 2, BWV 1047, és el segon dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach el 1721 i dedicats al marcgravi Ludwig de Brandenburg.
Entre els innombrables interpretacions, destaquen dues versions catalanes, la «romàntica» per Pau Casals la «historicista» de Jordi Savall.
Instruments En aquest segon concert Bach combina de manera satisfactòria quatre instruments tan diferents com la trompeta, la flauta, l'oboè i el violí. La tècnica de la combinatòria i el contrapunt hi és portada fins al límit enmig d'un ritme trepidant. No hi ha un sol instrument solista, ni dos, ni tres; en son quatre, i tots alhora al mateix nivell d'exigència per bé que la trompeta hi destaca per la potència sonora. La trompeta en fa major és molt rar en l'obra de Bach. Per tant, el musicòleg Thurston Dart (1921-1971) pensa que el concert podria haver estat escrit per a trompa, de manera que l'instrument solista sonés una octava més baixa i així s'integrés millor en el grup solista. És l'art de concertare, en la seva màxima expressió.
Els punts de Bach detallen la formació instrumental: À 1 Tromba, 1 Fiauto, 1 Hautbois, 1 Violino concertati, è 2 violini, 1 Viola è Violona in Ripieno col Violoncello è Basso per il Cembalo.
Estructura (Allegro) Aquest moviment és un dels més populars de la música barroca. És al Disc d'Or de la sonda espacial Voyager 1, que va ser llançada a l'espai el 1977). Andante Allegro
Referències
Enllaços externs
Concert 2 Concert Brandenburg 2