Les afinitats electives (títol original en italià: Le affinità elettive) és una coproducció franco-italiana de Paolo i Vittorio Taviani dirigida l'any 1996 i estrenada l'any 1997. Ha estat doblada al català.
Lliurement inspirat de la novel·la homònima de Johann Wolfgang von Goethe, el film transposa la història en el marc de la Toscana, pàtria dels germans Taviani.
Argument Després de nombrosos anys de separació, el baró Edoardo i la comtessa Carlotta, es troben, en una recepció a la vila dels Medici de Poggio a Caiano. Abans, es van estimar apassionadament i decideixen casar-se amb la finalitat de conèixer la felicitat, amb efecte tardà, però recíprocament desitjat. Mentre parella sembla haver trobat el seu equilibri, el baró convida, contra el parer de la seva esposa, un amic d'infantesa, l'arquitecte Ottone. Els pressentiments de Carlotta resulten fundats: la presència d'Ottone aporta alegria i satisfacció, però també confusió sentimental a la parella. A partir dels consells de Carlotta, Ottilia, la seva filla adoptiva, s'uneix a ells. La descripció d'una experiència científica, aquella de les « afinitats electives », permet ja de presagiar la continuació de la narració.
Repartiment Isabelle Huppert: Carlotta / Charlotte Fabrizio Bentivoglio: Ottone / Othon Jean-Hugues Anglade: Edoardo / Edouard Marie Gillain: Ottilia / Ottilie Massimo Popolizio: El marquès Laura Marinoni: La marquesa Consuelo Ciatti: El regidor Stefania Fuggetta: Agostina / Augustine Massimo Grigo: El criat Adelaide Foti: la de l'Alberg Giancarlo Carboni: El metge
Al voltant de la pel·lícula Premis 1996: Premis David di Donatello: 2 nominacions Crítica "Melodrama total ajustat a text i raons" Després de Le Pré (1979), La Nit de San Lorenzo (1982) i Fiorile, Les afinitats electives és el quart film dels germans Taviani l'acció del qual se situa totalment a la Toscane, regió d'origen dels directors. Si, en aquesta adaptació, « el romanç de Gœthe apareix un poc reduït (...), el paisatge amb la seva bellesa arcaica i la seva magnificència, els ajuda - com sempre -, a superar les dificultats de la posada en 'escena d'una de les obres més profundes de la literatura occidental », escriu Sandro Bernardi al capítol Paisatges toscans (a Lorenzo Cuccu, El Cinema dels germans Taviani, Gremese, 2003).
Referències
Categoria:Pel·lícules del 1997 doblades al català Categoria:Pel·lícules basades en novel·les Categoria:Pel·lícules en italià Categoria:Pel·lícules de França del 1997 Categoria:Pel·lícules ambientades a Itàlia