miniatura|Infant aprenent sobre diferents tipus de peixos. El medi obert fa referència als nois i noies, entre el 12 i els 18 anys, amb vides i històries escolars complexes (repeticions, abandons, retorns, expulsions, ruptures, suposats ni-nis, cercadors d'ocupació, PFI, cicles, migracions, incorporacions tardanes...), les característiques dels quals s'analitzaran més endavant, però que, gràcies a la preocupació d'avui dia per l'educació dels infants, podran viure l'experiència d'un tracte personalitzat de professionals que tenen per objectiu mirar únicament per ells.
El medi obert des del vessant de protecció, va néixer com a fruit de tot un seguit d'experiències educatives concretes que volien complementar o, fins i tot, ser alternatives a les tradicionals intervencions com l'educació formal. El seu caràcter extraordinari va fer que, sovint, fos un camp d'experimentació i naixement de continus projectes, que volien respondre a intuïcions, resoldre necessitats i problemes de diversos col·lectius. D'aquesta manera varen quedar definits molt abans els programes en medi obert que la seva fonamentació teòrica com a espai pedagògic.
Aquests infants no estan en tractament sinó que han de participar en les propostes i no ens hem d'oblidar que formen part de la comunitat. S'intenta ajudar-los, esbrinar en quins entorns es dona i com arriben a aquesta situació.Funes, J. (2017). El procés d'acompanyament socioeducatiu d'adolescents i joves des del medi obert. Recuperat de: http://www.fedaia.org/sites/fedaia/files/uploads/Documentacio%20FEDAIA/article_de_reflexio.pdf Per aquest motiu és important fomentar el diàleg.
Es relaciona amb l'articulació d'un seguit de recursos socials (laborals, de formació...) que permetin justificar al reglament penitenciari i un règim de vida quotidià en el medi social en el qual es prioritza el coneixement i la proximitat en les diferents situacions en què demanden l'atenció. Juan Luis Sevilla Bujalance diu que aquesta actuació es fa necessària quan ha existit una carència o situació de risc i es pretén erradicar totalment i eficaçment els factors que hi ha conduït.
El medi obert identifica un entorn considerat realitat de la vida de l'adolescent però s'intenta utilitzar-lo com a eina educativa. La intervenció en medi obert es defineix com l'atenció individualitzada i personalitzada a un menor, encaminada a la integració social incidint en la família i utilitzant els recursos de l'entorn social, en coordinació amb diferents institucions públiques i privades.
Els equips de medi obert tenen la finalitat d'impulsar i assolir l'execució material del contingut de determinades mesures, afavorir els processos de reinserció dels menors i joves i ajudar-los, si cal, a superar els problemes detectats en el seu entorn familiar (com relacions massa autoritàries o masclistes, com es veurà tot seguit) i que incideixen en la seva conducta. Per això poden utilitzar recursos personals, equipaments i programes propis del Departament de Justícia, o recursos aliens, depenent d'altres persones o entitats públiques. Aquests cobreixen el conjunt d'activitats organitzades que s'orienten a proporcionar mitjans de prevenció, suport personal, informació, atenció i ajut a totes les persones o famílies que, a causa de les seves necessitats de desenvolupament de la societat, siguin tributàries de l'esforç col·lectiu i solidari.Generalitat de Catalunya. (2012). Departament de Justícia. Equips de medi obert. Recuperat de: http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/justicia_juvenil/ambits_d_actuacio/medi_obert/equips/
Al llarg dels anys, els infants que responen a aquest perfil, han anat obtenint més ajudes i han estat un focus de preocupació cada cop més gran a mesura que aquest col·lectiu s'ha anat fent més visible, com es pot observar en el següent punt.
Evolució Històrica Els factors més importants per al desenvolupament d'una societat són la cultura i l'educació, ja que aquests determinen el desenvolupament intel·lectual humà d'aquella comunitat.Pehoiu, G. (2018). Education and Culture. Cultural Consumption among Young People Aged 18-35. Postmodern Openings, 9(1), 165-181. doi:doi.org/10.18662/po/11
Al llarg dels anys s'han produït importants transformacions en relació al concepte social de la infància, la jurisdicció de menors amb entitat pròpia i independent de la jurisdicció ordinària sorgeix a finals del . El 1899 comença a funcionar el primer tribunal de menors amb l'objectiu de treure l'infant del procediment penal ordinari i elaborar programes específics per a ells.
El 20 de novembre del 1959, es va aprovar en l'Assemblea General de Nacions Unides, la Declaració dels Drets de l'Infant, i es va firmar el 1989. Aquests fets confirmen legalment com s'ha avançat en els darrers segles i han suposat un canvi històric.
La convenció dels drets dels infants integra el compromís i recursos del govern, la comunitat empresarial i el planejat, exhaustivament i sosteniblement en polítiques, programes i activitats pel compliment dels Drets dels Infants.
Abans el concepte d'institucionalització feia referència a aquells infants que eren separats del seu medi natural pel bé de l'ordre social, pel seu propi bé i la caritat cristiana, ja que havien de protegir les persones desfavorides, però el 1822 van anar apareixent els successius codis penals que van restringir l'aplicació de la llei penal comú a determinades edats i circumstàncies. El 1919 comença a actuar el primer Tribunal Tutelar de Menors a Espanya, el qual tenia un sol objectiu: aconseguir que el menor no es convertís en un delinqüent.
El 1925 es constitueix la Comissió Directiva dels Tribunals Tutelars (per Reial Decret 20/2012, de 13 de juliol).Gobierno de España. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado. (2012). Medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad. Recuperat de: https://www.boe.es/buscar/pdf/2012/BOE-A-2012-9364-consolidado.pdf Entre les modificacions que efectua destaquen dues:
L'ampliació de la competència del Tribunal, dels 15 anys que marcava la Llei del 1918 als 16 anys.
L'especialització dels càrrecs de president, vocals, secretaris, en estudis d'enjudiciament i protecció de menors.
El 1948 s'aprova un nou text legal (per Decret de 2 de Juliol) que fa una fusió dels anteriors. És en aquest moment històric quan, el primer president del Tribunal de Menors, Gabriel María de Ybarra, comença amb la idea de reeducació en el propi medi del menor. Aquest exercirà les mesures de llibertat vigilada, imposició de vigilància i semillibertat.
Postguerra En la Postguerra, es reconeixen tres tipus de dedicació de delegats: Delegats Professionals: delegats en cap, han de ser tècnics i especialistes en les funcions del seu càrrec. Delegats de vocació social i tècnics: Són mestres de primària, no són professionals, ja que no és la delegació prop dels menors l'única activitat, sinó que la comparteixen amb l'ensenyament. Delegats Cooperadors: no se'ls exigeix cap mena de preparació ni especialitat tècnica i ocupen càrrecs sempre gratuïts.
Els objectius de la funció del delegat són: No abandonar la sort de l'infant, sinó dirigir-la. Vigilar-ne l'assistència a l'escola. Incitar-lo perquè hi vagi i renyar-lo quan no hi assisteixi. Ser un referent per l'infant. Fer-li aflorar els sentiments de noblesa i de bondat i desterrar-ne tota enveja o ressentiment (valors socials positius). Treball dels professionals en la postguerra: La visita del delegat al col·legi de reforma o de protecció Les visites domiciliàries a la família o entrevistes amb el menor. El treball en equip, que implica reunions periòdiques entre delegats, i el treball coordinat amb altres professionals.Pérez, M. (2009). L'educador social com DAM. Recuperat de: https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/2744/Perez_Perkal_Martin.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Els anys 70 El 1970 la UNESCO, declara l'Any Internacional de l'Educació, coincidint a l'Estat Espanyol amb la promulgació de la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE).
La posada en marxa de dos serveis tècnics i del fons de promoció, va pretendre vitalitzar les funcions dels delegats del tribunal i es proposava la creació sota l'alta direcció del jutge, d'un sistema tancat d'educació en medi obert. Aquests van ser gairebé insuficients per donar resposta a les necessitats creixents.
Els anys 80 i 90 Després de les transferències a la Generalitat de Catalunya en matèria d'Institucions Públiques de Protecció i Tutela de Menors (Reial Decret 1291/1981 del 5 de juny)Generalitat de Catalunya. Centre d'Estudis Jurídics I Formació Especialitzada. (2002). La protecció pública dels menors desemparats . es defineix el perfil del Delegat d'Assistència al Menor (DAM). La creació oficial d'aquests professionals ha permès la intervenció en medi obert.
Durant aquests anys, es dona un procés de transformació constant en el sistema de justícia de menors a Catalunya, que permet arribar als anys 90 amb un bon nivell de qualitat i amb una part important dels serveis amb què actualment es compta.
Al llarg de l'època, doncs, es desenvolupa una concepció individualitzada, globalitzadora, responsabilitzadora i compensatòria de la intervenció amb els menors. A partir del 1981 es donaren polítiques que permetien aquests tractaments individualitzats, afavorits per les orientacions i recomanacions dels diferents organismes internacionals (Nacions Unides i el Consell d'Europa).
El tractament en medi obert, és, sens dubte, l'eix vertebrador de la nova concepció del menor com a subjecte d'uns drets i al qual s'hi ha d'exigir uns deures o unes responsabilitats segons l'estat i el grau de maduresa que presenti.
Amb la Llei Orgànica 6/1985 de l'1 de juliol del poder judicial,Gobierno de España. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado. (1985). El Poder Judicial. Recuperat de: BOE es posen en funcionament a Barcelona els dos primers jutjats de menors.
La desjudicialització de les situacions de desemparament i desprotecció, suposa el primer pas per a la separació entre la facultat reformadora i protectora, atribuint a l'administració civil la competència sobre els temes relacionats amb la protecció i tutela de menors.
El Decret 332/2988, de 3 de maigGeneralitat de Catalunya. Portal Jurídic de Catalunya. (2011). Reestructuració del Departament de Benestar Social i Família. Recuperat de: Portal Jurídic va significar l'assignació d'aquestes funcions al nou Departament de Benestar Social.
L'assistència educativa que presentaven els delegats d'assistència al menor mitjançant l'execució de la Vigilància Protectora per ordre judicial deixa de donar-se, i aquests tècnics s'especialitzen en la intervenció amb joves infractors.
Paral·lelament s'estan donant dos fenòmens destacables:
La descentralització: ha significat la transferència (des del 1981 fins al 1985) a la major part de comunitats autònomes de les competències en matèria de Protecció de Menors i de Serveis Socials que inclouen el tractament de la delinqüència juvenil.
La desinstitucionalització: el desinternament massiu ha estat el comú denominador de les incipients polítiques autonòmiques d'atenció al menor.
L'execució de les mesures judicials en el medi obert, mitjançant un servei específic, es va iniciar l'any 1982.
El 1995 entra en vigor la Llei Orgànica 10/95Gobierno de España. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado. (1995). El Codi Penal. Recuperat de: BOE (nou codi penal) i el 1996 el Departament de Justícia crea la Direcció General de Mesures Penals Alternatives i Justícia Juvenil (DGMPAJJ), per:
Unificar l'execució de les alternatives a la presó dels menors i joves, i la dels adults.
Gestionar els Equips d'Assessorament Tècnic als òrgans judicials de la jurisdicció penal i civil, i els Programes i Serveis d'Atenció a les Víctimes de delictes.
Finalment, l'any 2000 s'aprova la Llei Orgànica Reguladora de la Responsabilitat Penal dels Menors (5/2000).
Actualitat