L'auró de Tatària (Acer tataricum) és una espècie d'arbre de la família de les sapindàcies, originària del centre i sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia, des de l'est d'Àustria i Turquia fins a l'est de Rússia i el Japó. Aquesta espècie rep el seu nom pel pobles tàtars del sud de Rússia.
miniatura|esquerra|Fullatge miniatura|esquerra|Vista de l'arbre miniatura|esquerra|Flors
Descripció És un arbust o petit arbre caducifoli que creix fins als 4-12 m d'alçada, amb un tronc curt de fins a 20-50 cm de diàmetre i branques primes. L'escorça és prima, bruna clara, i suau al principi però després a les plantes velles s'esberla superficialment. Les fulles són oposades i simples de forma ovada, de 4,5-10 cm de longitud i 3-7 cm d'ample, sense lòbuls o amb tres o cinc lòbuls petits, i verd per sobre; la vora de la fulla està dentada irregularment; el pecíol de la fulla és prim, sovint tintat de rosa, de 2-5 cm de llarg.
Les flors són d'un color verd blanquinós, de 5-8 mm de diàmetre, produïdes en forma de panícules que s'expandeixen a la primavera quan les fulles s'obren. El fruit és una disàmara rogenca, d'uns 10-12 mm de longitud amb una ala de 2-3 cm. Madura a la fi de l'estiu o començament de la tardor.Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins Ecosystema: Acer tataricum (en rus; Traducció google)
Està emparentat amb l'espècie Acer ginnala del nord-est d'Àsia que alguns botànics tracten com una subespècie (Acer tataricum subsp. ginnala). Difereixen marcadament en les fulles profundament lobades i brillants de lA. ginnala, en comparació amb les fulles no lobades, o amb lòbuls poc marcats, de l'espècie A. tataricum.
Usos Aquesta espècie és cultivada ocasionalment com a planta ornamental als jardins d'Europa i Amèrica del Nord. A Rússia és valuosa com a tallavent dels camps. Es naturalitza localment a l'est d'Amèrica del Nord.
Taxonomia Acer tataricum va ser descrita per Carl von Linné i publicada a Species Plantarum 2: 1054, l'any 1753.Acer tataricum a Trópicos Acer: nom genèric procedent del llatí ǎcěr, -ĕris = (afilat), en referència a les puntes característiques de les fulles o a la duresa de la fusta que, suposadament, s'utilitzaria per a fabricar llances. Ja va ser citat per Plini el Vell, a la Naturalis Historia quan descriu unes espècies d'aurons. tataricum''': epítet geogràfic que fa referència a la regió de Tatària.
Sinonímia Acer cordifolium Moench Acer tataricum f. acutipterum Jovan.-Dunj. Acer tataricum f. crispatum (Pax) Schwer. Acer tataricum var. crispatum Pax Acer tataricum f. crispum Jovan.-Dunj. Acer tataricum f. cruciatum Jovan.-Dunj. Acer tataricum var. hebecarpum Schwer. Acer tataricum var. incumbens Pax Acer tataricum f. incumbens (Pax) Jovan.-Dunj. Acer tataricum f. latialatum Jovan.-Dunj. Acer tataricum f. nanum Dippel Acer tataricum f. oblongifolium Racib. Acer tataricum f. orbiculatum Schwer. Acer tataricum f. platypterum Jovan.-Dunj. Acer tataricum f. rotundifolium Racib. Acer tataricum f. rubrum Schwer. Acer tataricum var. slendzinskii Racib. Acer tataricum var. torminaloides Pax Acer tataricum subsp. torminaloides (Pax) A.E.Murray Acer tataricum f. torminaloides (Pax) Schwer. Euacer tataricum'' (L.) Opiz
Referències
Bibliografia
tataricum