Maragall i la Setmana Tràgica és una obra de Josep Benet i Morell de l'any 1961, publicada per primer cop 1963 i que és considerada una de les principals obres de la historiografia catalana del , i una obra de referència per entendre els fets que es produïren a Barcelona a l'estiu del 1909 i, encara, la radiografia més clara per descobrir l'altura espiritual de l'intel·lectual Joan Maragall. Ja amb motiu de la seva aparició va rebre el reconeixement de personalitats culturals com Joan Fuster,"Josep Benet ha publicado un magnífico libro sobre las actitudes de don Joan Maragall ante los acontecimientos de la Semana Trágica […] el ensayo de Benet constituye una de las aportaciones más sólidas de toda la bibliografía maragalliana." Joan Fuster. El Correo Catalán, 2 d'octubre de 1966. Vid.: Portal "Josep Benet" de l'AELC Josep Pla,"Es un libro […] que se recomienda por su objetividad.[…] En este sentido su libro es absolutamente apreciado." Josep Pla. El Correo Catalán, 9- de juny de 1963.Vid.: Portal "Josep Benet" de l'AELC GazielGaziel, en carta a Ramon Aramon, secretari general de l'IEC, deia:"Em sembla un estudi com pocs se n'hagin fet per arribar al fons de la personalitat, no prou escatida ni compresa de Joan Maragall.". Vid.: Amat 2017, pàg. 277. Josep Maria Castellet"El libro de Benet ofrece al lector un tema cuyo apasionante interés sorprende desde el primer momento y le obliga a reflexionar, con resonancias tan dramáticas como actuales, sobre la historia española de los últimos cincuenta años. […] la complejidad y riqueza de la obra de Benet." Josep M. Castellet. Cuadernos para el Diálogo, Octubre, 1964.Portal "Josep Benet" de l'AELC o Joan Teixidor,"No dudo de calificar de excepcional el libro de J. Benet Morell, Maragall i la Setmana Tràgica. […] El análisis está llevado a fondo, con la metódica justeza que las modernas técnicas de investigación histórica han puesto al uso." Joan Teixidor. La Vanguardia Española, 10 d'octubre de 1963.Portal "Josep Benet" de l'AELC i continua essent considerada una obra de referència.Josep Fontana el qualifica com "Un dels llibres més importants de la historiografia catalana del .". Vid.: Segons Jordi Amat, "un dels assaigs més bells de tota la prosa catalana del ."Vid.: Amat 2017, pàg. 276.
Amb aquest assaig historiogràfic, escrit en una època i un context en què l'oposició al règim franquista adopta cada cop més, com a leitmotiv, la denúncia de la burgesia, Josep Benet, que tenia Maragall com a referent en tant que intel·lectual catòlic, construeix aquest darrer com un intel·lectual en el sentit europeu del terme, com un indiscutible catalanista però també un digne dissident.Amat 2011, pàg. 13 Així, Maragall, amb el seu text "La Ciutat del Perdó", censurat per Prat de la Riba que va impedir-ne la publicació a "La Veu de Catalunya", apareix com una veu lliure, que trenca si cal el discurs de la seva classe social, podent ésser considerat "una figura de tot un poble".Diu Benet: "En la figura de Joan Maragall hi ha la complexitat necessària –o potser res més que la simplicitat– per a ésser la figura de tot un poble." (Benet 1963, pàg. 61). Citat a: Fuster 1965, pàg. 79. Si el fil conductor de la trajectòria política de Josep Benet fou el de posar les bases per impedir que les classes populars, com havia intentat i parcialment assolit el lerrouxisme, quedéssin desvinculades del projecte nacional català, en Maragall hi troba un referent per a tot un poble, símbol de germanor i de puresa moral.
Notes
Referències
Bibliografia Amat 2011 - Amat 2014 - Amat 2017 - AELC - Benet 1963 - Fuster 1965 -
Categoria:Llibres d'història Categoria:Assaigs en català