Els flebotomins (Phlebotominae) són una subfamília de dípters nematòcers de la família dels psicòdids. Són responsables de la transmissió de diverses malalties infeccioses, entre las que destaca la leishmaniosi.
Característiques Es tracta de petits mosquits hematòfags amb una activitat principalment crepuscular (vespre i matinada). Són els principals vectors de la transmissió de la leishmaniosi, essent les espècies de Phlebotomus les responsables de la transmissió al Vell Món i Lutzomyia al Nou Món. Es troben endèmicament a àrees del Mediterrani i a regions tropicals i subtropicals. La seva morfologia es caracteritza per la presència d'un tòrax amb forma de gep i ales pil·loses amb mides properes al 5 mm de longitud.
Reproducció i alimentació de la femella Com a la majoria d'hematòfags només les femelles s'alimenten de sang tot i que hi ha algunes espècies que no requereixen ingesta de sang per a fer la posta.
Les proteïnes i altres nutrients de la sang que mengen permeten a la femella produir les proteïnes i greixos necessaris perquè produeixin ous després d'esgotar les seves reserves d'aliments corporals.Braverman, Y. Nematocera (Ceratopogonidae, Psychodidae, Simuliidae and Culicidae) and control methods Rev. sci. tech. Off. int. Epiz., 1994,13(4), 1175-1199
La posta sol incloure de 40 i 50 ous que dipositen en llocs foscos i humits; i rics en matèria orgànica en putrefacció. Les larves es nodreixen de residus orgànics i després fan una pupa que és pràcticament immòbil. L'adult acostuma a viure de 2 a 6 setmanes podent desplaçar-se pocs metres o alguns quilòmetres segons l'espècie. Tot i així el vent i la pluja en frenen la dispersió. miniatura|Picades rebudes en un període de vora una hora en un entorn domèstic sense repel·lent d'insectes. Són a prop perquè els flebotomins no són bons voladors. (Útila, Hondures, 2004)
Gèneres Australophlebotomus Theodor, 1948 Bichromomyia Artemiev, 1991 Brumptomyia França & Parrot, 1921 (Mèxic fins sudamèrica) Chinius Leng, 1985 (2 espècies: Xina i Tailàndia) Dampfomyia Addis, 1945 Deanemyia Galati, 1995 Evandromyia Mangabeira, 1941 Edentomyia Galati, Andrade-Filho, da Silva & Falcão, 2003 (Brasil) Expapillata Galati, 1995 Hertigia Fairchild, 1949 Idiophlebotomus Quate & Fairchild, 1961 Lutzomyia França, 1924 (Amèrica) Martinsmyia Galati, 1995 Micropygomyia Barretto, 1962 Migonemyia Galati, 1995 Nyssomyia Barretto, 1962 Oligodontomyia Galati, 1995 Phlebotomus Rondani, 1995 & Berté, 1840 (Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia) Pintomyia Costa Lima, 1932 Pressatia Mangabeira, 1942 Psathyromyia Barretto, 1962 Psychodopygus Mangabeira, 1941 Sciopemyia Barretto, 1962 Sergentomyia França & Parrot, 1920 (Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia) Trichophoromyia Barretto, 1962 Viannamyia Mangabeira, 1941 Warileya Hertig, 1948 (Amèrica central i del sud)
Referències
Categoria:Psicodomorfs Categoria:Hematòfags