La Invasió lusobrasilera, també coneguda com a Invasió portuguesa de 1816 (Invasão Portuguesa de 1816), Guerra contra Artigas (al Brasil) o Segona invasió portuguesa de 1816 (Segunda Invasão Portuguesa)La denominació de «Segona invasió portuguesa» es deu al fet que, a finals de 1811, es va produir una primera invasió portuguesa sobre el territori de la Banda Oriental per tropes sota el comandament de Diego de Souza en suport del virrei Francisco Javier de Elío. és el nom que els contemporanis dels fets i els historiadors han donat al conflicte armat que es va produir entre 1816 i 1820 a la totalitat del territori actual de la República Oriental de l'Uruguai, a la Mesopotàmia Argentina i al sud del Brasil i que va tenir com a resultat l'annexió de la Banda Oriental al Regne del Brasil amb el nom de Província Cisplatina.
Els detonants van ser per un costat, els orientals artiguistes,Val la pena aclarir el terme «artiguistes» perquè no tots ho eren. liderats pel llavors cabdill José Gervasio Artigas i alguns cabdills d'altres províncies que formaven la Lliga Federal i que van optar per seguir-lo, com el comandant Guaraní Andresito Guazurarí. Per l'altre bàndol van combatre les tropes del Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve dirigides pel portuguès Carlos Frederico Lecor (1764 - 1836).
Al front naval el conflicte va excedir àmpliament la regió del riu de la Plata i el litoral argentí per a estendre's globalment, ja que els corsaris artiguistes van assetjar als bucs portuguesos i espanyols a Europa, Àfrica i el Carib.
La Invasió lusobrasilera va ser un conflicte militar que en l'actualitat posseeix poques fonts d'informació en comparació amb altres temes. Això és degut principalment a dues causes: El desinterès cap aquest conflicte mostrat pels fundadors de la historiografia uruguaiana (Juan Zorrilla de San Martín, Francisco Bauzá, etc) perquè pretenien crear una apoteosi de la figura d'Artigas i el desinterès dels historiadors actuals, que prefereixen abordar altres temes que els semblen més rellevants de l'època, com els canvis socials, polítics i culturals produïts i fomentats per Artigas.
Causes de la guerra miniatura|600px|Planisferi cantí (de 1502), on es troba marcada la línia de Tordesillas. La regió del riu de la Plata va ser la zona de frontera entre Espanya i Portugal i com a tal, zona de alta conflictivitat i teatre de cruels lluites al llarg de diversos segles.
miniatura|La Conca del Riu de la Plata. Les causes que van portar al rei Joan VI de Portugal (João VI de Portugal en portuguès) instal·lat des del 1808 a Rio de Janeiro a llençar-se a la conquesta de la Banda Oriental poden dividir-se en causes generals i circumstancials.
Entre les primeres es troba el lloc principal, l'antiga aspiració portuguesa de portar les fronteres del Brasil fins a la costa del Riu de la Plata, sostenint que el mateix coincidia amb la Línia de Tordesillas mitjançant la qual Espanya i Portugal s'havien dividit el món en 1494. Per aquesta raó, la regió del riu de la Plata va ser l'àrea de frontera entre Espanya i Portugal, i com a tal, zona d'alta conflictivitat i teatre de cruels batalles al llarg dels segles, fins i tot després que les colònies americanes s'independitzessin de les potències europees. L'historiador argentí Liborio Justo (1902-2003), va qualificar d'Atàvic aquest conflicte, citant les paraules de l'historiador i exgovernador de Córdoba (Argentina) Ramón J. Cárcano (1860-1946):
El Riu de la Plata resultava estratègic perquè era el punt de sortida d'una extensa conca fluvial, la cinquena del món, que s'internava fins al cor d'Amèrica del Sud, des de prop de les zones mineres de Potosí, a l'actual Bolívia, passant pel Paraguai, el Mato Grosso i arribant fins a São Paulo. A més la banda Oriental, al i principis del era una zona d'important riquesa agropecuària, en la que, organitzada sobre les antigues vaqueries,Les vaqueries eren extensions de terra més o menys delimitades en les quals una persona tenia dret exclusiu per a caçar les vaques i toros que allí es trobessin i que s'havien reproduït com animals salvatges. Van ser la primera manifestació d'un dret de propietat sobre les terres de la regió del Riu de la Plata i un antecedent immediat de l'estancia o hisenda es produïa el Tasajo, un aliment bàsic dels esclaus d'origen africà que constituïen la base de l'economia brasilera.
Seguint aquesta línia històrica conflictiva, el 1536 Buenos Aires va ser fundada amb la finalitat d'impedir que els portuguesos remuntessin el Riu de la Plata., citat per Durant el període en què el regne de Portugal va restar sobre la monarquia espanyola, entre el 1580 i el 1640, es van relaxar les precaucions espanyoles per a cuidar les mal definides fronteres entre ambdós regnes, circumstància que va aprofitar Portugal per estendre el territori del Brasil cap a l'Oest i cap al Sud.
El 1680, el Regne de Portugal va fundar Colonia del Sacramento, primer assentament a l'actual territori uruguaià, exactament davant de Buenos Aires, a l'altre costat del Riu de la Plata. Des d'aquest moment es van succeir diversos enfrontaments i acords precaris entre portuguesos i espanyols de la Banda Oriental i la zona de les Missions, conegudes com les guerres del Riu de la Plata.
Portugal va aprofitar també les agitades circumstàncies polítiques produïdes a partir de la Invasió Napoleònica a Espanya el 1808, presentant a la princesa Carlota Joaquina, esposa del rei Joan VI de Portugal i germana del rei Ferran VII, captiu de Napoleó com la millor alternativa per a preservar els interessos de la corona espanyola. Però la lluita comú contra Napoleó Bonaparte que va envair Espanya amb l'objectiu d'atacar Portugal, ja que el seu govern no acatava el bloqueig continental imposat per aquest a Gran Bretanya, va portar a Portugal a evitar un desacord amb Espanya i l'ocupació va ser posposada.
L'ocupació de Misiones Orientales el 1801 per tropes portugueses, són antecedents directes de l'empresa conqueridora de Portugal. El 1808, comandades pel bandeirant (nom que prové del portuguès bandeira, bandera, i que era el nom que s'usava per anomenar els homes que a partir del penetraven als territoris interiors del continent americà partint de São Paulo) José Francisco Borges do Canto va intentar crear un protectorat. Aquesta crisi es va originar quan el governador de Montevideo, Francisco Javier de Elío va entrar en conflicte amb el virrei del Riu de la Plata, Santiago de Liniers que va arribar a una ruptura política amb la constitució de la junta de Montevideo el 21 de setembre del 1808. La monarquia portuguesa va aprofitar la situació enviant al militar i diplomàtic Joaquim Xavier Curado, fet conegut com a Missió Curado, amb la finalitat d'oferir en termes comminatoris, l'acceptació del protectorat de la Banda Orienta amb l'argument de preservar-la del virrei al qual considerava afrancesat. Elío en un principi va rebutjar l'oferta, però l'esdevenir dels fets polítics a partir de la Revolució de Maig del 1810 a Buenos Aires va permetre als portuguesos en dues ocasions, enviar el territori Oriental. Aquestes ocasions van ser el 1811 i el 1816.
Cal mencionar que les riques i estratègiques Misiones Orientales van seguir sent un territori disputat pels nous països (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) fins a la Guerra de la Triple Aliança en què la sobirania de Brasil quedaria finalment assegurada.O'Donnell, Francisco (2008). Cabdills federals: El crit de l'interior. Buenos Aires: Grup Editorial Norma, p. 307.
La invasió portuguesa del 1811 va ser un producte de la sol·licitud del llavors virrei del Riu de la Plata, Francisco Javier de Elío, en suport a les autoritats espanyoles contra els revolucionaris artiguistes. Aquesta invasió es va realitzar en el context de la ja esmentada Revolució de Maig, on per influència del mateix Elío es va fixar la capital del Virregnat del Riu de la Plata a Montevideo, convertint-se d'aquesta forma en virrei. La revolució s'havia aconseguit infiltrar a la Banda Oriental després del Crit d'Asencio. José Artigas i José Rondeau comandaven les tropes rebels que, després de la batalla de Las Piedras, van assetjar Montevideo el 21 de maig del 1811. Elío a pesar d'estar assetjat i en considerables dificultats, va aconseguir bloquejar amb una flota naval reialista el port de Buenos Aires i va demanar auxili als portuguesos. Un mes després, al juliol, es va dirigir des de Rio de Janeiro cap al sud amb un exèrcit de quatre mil homes sota el comandament de Diego de Souza. Derrotat a Paraguai i l'Alt Perú (actual Bolívia), i amb un comerç impedit pel setge naval d'Elío, el govern de Buenos Aires va buscar a partir de l'agost un acord amb Montevideo i el territori oriental a canvi de retirar el bloqueig portuari i la retirada dels portuguesos. Els orientals van rebutjar l'acord, que els abandonava en poder de l'enemic, i van seguir a Artigas en l'episodi conegut com a Èxode del poble Oriental. Les tropes portugueses no van abandonar el territori oriental fins a l'agost del 1812, quan amb el suport del govern britànic, Buenos Aires va assegurar el compliment de l'armistici del 1811 a través de l'acord Rademaker-Herrera del 1812.
La conjuntura del 1816, contra la revolució agrària artiguista en ple desenvolupament, i que va suposar la derrota militar del cabdill José Gervasio Artigas, la situació de guerra entre el moviment federal i Buenos Aires (que pràcticament assegurava la neutralitat, almenys del govern central de les Províncies Unides davant l'ocupació del territori oriental) i la realitat europea signada per la Restauració absolutista a Espanya i la legitimitat que negava a les colònies el seu dret a independitzar-se de les monarquies titulars (el que garantia a Portugal contra l'eventual reacció hostil d'Espanya) va resultar ideal per a la realització de l'antic objectiu. Aquestes van ser doncs, les principals circumstàncies.
L'alacaiguda família reial portuguesa que el 1808 havia emigrat a Rio de Janeiro fugint de la invasió napoleònica no tenia res a veure amb l'orgullosa cort que el 1816 preocupava a Anglaterra per les seves aspiracions expansives. Molta aigua havia corregut sota els ponts i altres vents bufaven tant a Europa com a Amèrica. Les infinites possibilitats de l'immens i ric territori del Brasil, el desenvolupament econòmic produït per l'obertura dels ports del Brasil al comerç internacional - decisió del 1808 - i la distància respecte als conflictes europeus van provocar a la direcció política una idea audaç. Convertir al Brasil en el centre de decisió del regne i seu permanent de les seves autoritats. La presència del govern portuguès a Amèrica va canviar substancialment la visió geopolítica dels seus dirigents. Aquesta idea va ser seriosament considerada pel rei particularment després de la mort de la seva mare, la reina Maria I de Portugal, durant el març del 1816, que estava mentalment inhibida des de ja feia molt de temps. El príncep regent João (Joan en català) va ascendir al tron amb el nom de Joan VI de Portugal (João VI de Portugal en portuguès). El flamant monarca va donar a la seva política un biaix definitivament americà. Brasil semblava assegurar als Bragança un destí mundial de primer ordre, cosa que el petit regne de Portugal ja no podia oferir.
miniatura|Joan VI de Portugal, el rei del Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve, va intentar assegurar-se al màxim que la seva campanya de conquesta a la Banda Oriental, no tingués cap obstacle.