Amrita Pritam (31 d'agost de 1919 – 3 d'octubre de 2005) (en panjabi: ਅਮ੍ਰਿਤਾ ਪ੍ਰੀਤਮ) (transliterat: amritā prītam) (en hindi: अमृता प्रीतम, transliterat: amr̥itā prītam) va ser una escriptora índia que és considerada com la primera dona important de la literatura en llengua panjabi. Amb la separació de l'Índia després de l'època colonial britànica, es va instal·lar en la República de l'Índia el 1947.
Primers anys Amrita va néixer a Gujranwala, província de Panyab (avui Pakistan), i fou filla única d'un pracharak,un predicador sikh.Kushwant Singh, "Amrita Pritam: Queen of Punjabi Literature", The Sikh Times (The Tribune, Nov. 12, 2005)
La seva mare va morir quan tenia 11 anys, i el seu pare i ella es van instal·lar a Lahore. Amrita va convinar els estudis amb les responsabilitats d'un adult, va començar a escriure i a publicar, i amb l'edat de 16 anys, es va casar amb un editor.
Cisma de l'Índia Prop d'un milió de musulmans, hinduistes, i sikhs, van morir en els alderulls que van tenir lloc després de la partició de l'Índia el 1947. Amrita Pritam va marxar a Nova Delhi, a on va començar a escriure en hindi, en comptes d'en la seva llengua panjabi occidental.
Amrita Pritam va treballar fins a 1961 per All Índia Radio. Després del seu divorci el 1960, la seva obra va ser de caràcter feminista. Algunes de les seves obres s'han traduït a diverses llengües des del panyabí occidental i el urdú, incloent obres autobiogràfiques com a Rosa negra i Segell fiscal (Raseedi Tikkat en panjabi).
El seu primer llibre que fou portat al cinema va ser Daaku (Dacoit, 1976), per Basu Bhattacharya.Jeevan Prakash Sharma, "Amrita Pritam's Novel to Be Rendered on Film", The Hindustan Times (Aug. 27, 2002) Amb la seva novel·la Pinjar (L'esquelet, 1970) Chandra Prakash Dwivedi, va guanyar un premi Filmare a la millor direcció artística. Amrit va ser editora de "Nagmani", una revista literària mensual en panjabi que va dirigir al costat d'Imroz durant 33 anys; encara que després de la divisió, Amrita va escriure prolíficament també en hindi.Amrita Pritam, La Rosa Negra por Vijay Kumar Sunwani, Language In India, Volumen 5 : 12 de desembre de 2005. Més endavant, va fixar la seva atenció cap a Osho, i va escriure les introduccions d'alguns dels seus llibres, incloent Ek Onkar Satnam, i també va començar a escriure sobre temes d'espiritualitat i de somnis, produint obres com Kaal Chetna (Temps de Consciència) i Agyat Ca Nimantran (La trucada del desconegut).Un tributo para Amrita Pritam por los amantes de Osho Sw. Chaitanya Keerti, sannyasworld.com.Visiones de Divinidad - Amrita Pritam Life Positive, abril de 1996. També havia publicat autobiografies, titulades, Kala Gulab (Rosa Negra) (1968), Rasidi Tiquet (El Timbre Fiscal) (1976), i Aksharon kay Saayee (Les Ombres de les Paraules).Amrita Pritam Women Writing in India: 600 B.C. to the Present, por Susie J. Tharu, Ke Lalita, publicado por Feminist Press, 1991.Biografía de Amrita Pritam Chowk, 15 de maig de 2005.
Referències
Amrita Pritam Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Morts a l'Índia Categoria:Persones del Panjab (Pakistan) Categoria:Feministes indis Categoria:Poetes indis del segle XX Categoria:Feministes pakistanesos Categoria:Escriptors indis del segle XXI Categoria:Escriptors pakistanesos Categoria:Poetes del segle XXI Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX