El pensament silvestre, pensament de seny, pensament menut, pensament de bosc, pensament de camp, pensamentera, herba de la Trinitat o trinitària (Viola tricolor) és una planta amb flor de la família de les violàcies.

Particularitats És una planta silvestre comuna a tot Europa i bona part d'Àsia, a partir de la qual s'han creat altres espècies híbrides com els pensaments cultivats Viola × wittrockiana. Aquestes solen ser varietats ornamentals caracteritzades perquè resisteixen l'hivern i tenen una perllongada floració.

També rep el nom popular de "trinitària" o "herba de la Trinitat" a causa dels tres colors (lila, groc i blanc) de la flor de la varietat salvatge. Els pensaments cultivats venen en molts més colors.

Ecologia V. tricolor és una espècie silvestre. El seu creixement pot ser anual o biennal o perenne de curta duració. Acostuma a créixer a prats o camps amb una certa tendència nitròfila, en sòls àcids o neutres. Pot viure a altituds que van de 0 a 2700m, encara que cal diferenciar-ne les seves subespècies.

El període de floració de les varietats silvestres abasta des de la primavera a l'estació de la tardor. Algunes varietats cultivades poden arribar a estendre's fins ben entrat l'hivern. Tolera viure a plena llum però pot estar a la penombra, i és resistent a les baixes temperatures.

Descripció Arrel, tija i fulles És una planta herbàcia petita, com a màxim arriba a fer 30 o 40 cm. Les fulles són simples, alternades però no en forma de rosseta com en altres espècies de viola, solen ser ovals o lanceolades amb el marge més o menys dentat; la forma i la divisió de les estípules que hi ha a al base de les fulles poden servir per diferenciar-ne les subespècies, freqüentment són palmatilobulades amb el lòbul mitjà major, foliaci, lanceolat i sencer. L'arrel és axonomorfa amb petites ramificacions que surten de l'eix principal. La tija presenta vellositats i ramificacions i pot arribar a mesurar entre 10 i 30cm.

Flor V. tricolor té flors solitàries i irregulars amb només un pla de simetria (zigomorfes) que mesuren al voltant d'1.5cm de diàmetre; Tenen 5 sèpals, 5 estams i 5 pètals, més llargs que els sèpals, dos de dorsals i iguals entre ells, i dos de laterals iguals entre ells o no, erectes o no, i un pètal ventral. Les flors poden ser blanques, púrpures, grogues o blaves.

Reproducció i fruit És una planta hermafrodita, i fèrtil. Estan adaptades a ser pol·linitzada per abelles que saben anar a buscar el nèctar que la flor els ofereix en un esperó que es forma a la part posterior de la flor. Fa fruits en forma de càpsula que s'obren elàsticament per tres parts disparant les llavors.

En algunes espècies de violes es pot desenvolupar un fruit madur sense que la flor arribi a obrir-se (cleistogàmia). És un fet comú cap al final del període de floració.

Composició química Conté saponina, un mucílag compost per àcid galacturònic (10%), fenols, i nombrosos pigments: flavonoides com la vitexina, la orientina i el seu isòmer, la violantina i la vicenina (719), carotens com la violaxantina, i els antocianòcids. Efectes de la saponina: diürètics, depuratius, antidermatòsics, i expectorants. A més també posseeix una sèrie de substàncies que reforcen aquestes accions: els derivats salicílics. Degut al mucílag és lleugerament laxant.

Usos medicinals S'ha recomanat, entre altres aplicacions, com a tractament per l'epilèpsia, l'asma, malalties de la pell i afeccions cutànies com acne, urticària, herpes. Té característiques expectorants, i per aquest motiu s'ha utilitzat en el tractament d'afeccions respiratòries tals com bronquitis i tos seca. És també un bon diürètic, i això condueix al seu ús en el tractament del reumatisme i la cistitis. S'usa, com antiinflamatori extern. A més, és lleugerament laxant i antipruriginosa. Les flors també s'han utilitzat per fer diferents tints grocs, verds i turqueses; les fulles es poden utilitzar per fer un indicador químic.

Administració Infusió: Es maceren durant tota la nit 8 g de flors i fulles seques de viola en un envàs que contingui un litre d'aigua freda. Al matí es bull tot i s'afegeixen 100 cc de llet ensucrada; es filtra la beguda i es pren en dejú. Obra com depuratiu general de l'organisme. Convé continuar el tractament durant 20 dies. Xarop: Es prepara amb 30 g de la planta seca, que es bullen amb mig litre d'aigua durant 2 hores; després s'afegeix a aquest preparat 1 kg de sucre. Del xarop resultant es prenen diverses tasses al llarg del dia. Infusió d'ús extern: Es bullen 30 g de planta amb mig litre d'aigua i s'aplica en forma de compresa, gargarismes i irrigacions. Ungüent: Per a ajudar a la cicatrització de ferides i úlceres, es prepara un ungüent amb flors i fulles picades, barrejades amb llet freda. En el mercat farmacèutic existeixen càpsules, extractes i tintura de la planta, a més de diverses presentacions compostes.

Altres usos S'utilitza la planta sencera i també les flors. El seu ús no és únicament farmacològic sinó que també és utilitzada com a decoració alimentaria: pot acompanyar amanides, decorar postres...

Taxonomia Viola tricolor L. va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species plantarum. Les espècies del gènere Viola tenen una gran variabilitat i en el cas d'aquesta espècie se n'ha descrit algunes subespècies que poden ser considerades com a espècies separades per alguns autors.

En el cas concret del Països Catalans hi podríem diferenciar fins a cinc formes diferents, de les quals precisament la subespècie típica seria dubtós que hi arribi a viure:

Viola tricolor subsp. tricolor L. Viola tricolor subsp. subalpina Gaudin (Viola saxatilis) Viola tricolor subsp. arvensis (Murray) Gaud. (Viola arvensis) Viola tricolor subsp. minima Gaud. (Viola kitaibeliana) Viola tricolor subsp. parvula (Tineo) Rouy et Fouc.(Viola parvula)

Referències bibliogràfiques Oleg Polunin. Guía de campo de las flores de Europa. Ediciones Omega S.A. Quarta edició.

Referències

Categoria:Plantes medicinals malpighials Categoria:Viola (gènere)